L'endemà del Dia del Treballador, pensa en una feina. Com serà en el futur? Inexistent. La tecnologia ho està canviant tot i també, o sobretot, el mercat laboral. Què suposa això per a governs, empreses i treballadors? Amb 27 anys i després d'haver-se doctorat a la Universitat de Boston, el nord-americà Seth Benzell investiga l'economia digital, la intel·ligència artificial i el seu impacte a l'hora de treballar des del Massachusetts Institute of Technology (MIT). "L'aprenentatge automàtic es pot aplicar a quasi totes les feines", assegura en una doble sessió a Barcelona.
Pel matí al consolat dels Estats Units i per la tarda, al Cercle d'Economia. Li desperta curiositat entendre com la ciència ficció passarà de les grans pantalles al carrer i és que tal com assegurava la directora de Linkedin a Espanya i Portugal, Sarah Harmon, en una entrevista a VIA Empresa: "Quan arribem al món de Terminator serà molt interessant".
La tecnologia també parteix el mar en dos: rics i pobres. Desigualtats, una vegada més. Els gràfics mostren com els salaris, l'ocupació i el benestar pugen a un costat i baixen a l'altre. Però, la polarització encara pot arribar a ser fins i tot més gran: "Amb les tecnologies de la informació (TIC) no només els rics s'aparten dels pobres sinó que els molts rics dels rics i els super rics dels molt rics". L'economista Branko Milanovic parla de guanyadors i perdedors amb la globalització. En el cas de les TIC, segons Benzell, guanyen els més grans i es tendeix a la concentració industrial.
Benzell: "Uber no ha de comprar un milió de cotxes sinó tenir un milió de telèfons"
Les comparacions són odioses, però necessàries: "Marriott té 200.000 treballadors i val només una mica més que Airbnb amb 5.000 treballadors i cap hotel". Aquí, un altre: "Uber no ha de comprar un milió de cotxes sinó simplement tenir un milió de telèfons". La llista d'exemples del futur il·legal és llarga...
"Sabem més del que podem explicar"
Davant un públic expectant, Benzell presenta la intel·ligència artificial com "un seguit de tècniques dels ordinadors per simular la intel·ligència artificial" i l'aprenentatge automàtic com "saber-se les normes sense necessitat de dir-les". Per si de cas, també es cura en salut amb la paradoxa de Polanyi: "Sabem més del que podem explicar".
Seth Benzell és investigador del MIT i col·laborador del Cercle d'Economia | Cedida
Els ciments es consoliden i els dubtes es tornen cada vegada més existencials. "A curt termini no s'ha de pensar en robots humanoides sinó en tecnologies d'aprenentatge automàtic", defensa. A Terminator encara li queda.
De moment, el jove economista del MIT explica que l'aprenentatge automàtic encara no es pot aplicar completament a totes les feines però sí en algun component de cadascuna d'elles. Tot depèn de la capacitació del treballador.
La feina inútil
Segons un estudi de McKinsey, un 48% de les hores laborals treballades a Espanya es dediquen a tasques que es podrien automatitzar. Ara bé, "encara que una cosa sigui factible no significa que es faci en un futur immediat".
Anem per feina. Es pot o no es pot reorganitzar el treball? Tornant als gràfics, Benzell apunta que les tecnologies augmenten la productivitat, redueixen els salaris d'algunes feines i augmenten els tipus d'interès a curt termini. A parer seu, les polítiques fiscals són claus per redistribuir la riquesa generada per la tecnologia.
Benzell: "A curt termini no s'ha de pensar en robots humanoides"
Així doncs, els reptes de l'automatització hi són: desigualtats, falta de formació... Però, l'economista insisteix que hi ha coses que els robots no poden fer i és precisament allò que ens fa més humans: l'empatia, l'assertivitat o la creativitat. De fet, no és massa aviat per començar a pensar en quines coses poden i podran fer els humans que no puguin fer els robots i cap a on es vol dirigir la tecnologia.
Un altre economista com Xavier Sala-i-Martin ja ha dit per activa i per passiva que "estem assistint a les últimes generacions d'Homo Sapiens".