• Economia
  • Sharing Academy, universitaris que fan de professors

Sharing Academy, universitaris que fan de professors

La start-up catalana, finalista als Mobile Premier Awards, posa en contacte estudiants que necessiten ajuda amb altres companys de carrera perquè els donin classes particulars

Sharing Academy va sorgir d'una experiència personal de Jordi Llonch
Sharing Academy va sorgir d'una experiència personal de Jordi Llonch
Aida Corón
09 de Febrer de 2016
Act. 09 de Febrer de 2016

"El 95% del que aprenem és quan ensenyem". Aquesta és una frase que deia el psiquiatre nord-americà William Glasser, però és també una afirmació que s'escau perfectament per parlar de la start-up catalana Sharing Academy. Un projecte que no només ha cridat l'atenció de 48 universitats espanyoles i de més de 3.500 estudiants, sinó que també es troba en el punt de mira del jurat dels Mobile Premier Awards com un dels 13 finalistes.

La seva història comença amb Jordi Llonch, fundador i CEO de la start-up, qui va passar de ser pilot d'avions comercials a convertir-se en emprenedor. "Tot va sorgir amb el Grau de Multimèdia que vaig fer per la UOC poc abans de deixar la feina", recorda, "hi havia una assignatura que no hi havia manera de tirar endavant, era la de Programació, i vaig decidir buscar algú que m'ajudés a sortir-me'n".

Un treball universitari pensat per a universitaris
Però trobar algú no va ser fàcil. De fet, assegura que aquest procés va requerir més temps que no pas el que van haver d'invertir professori alumne perquè quedés clar el temari. Això és el que va portar Llonch a fer unes enquestes anònimes: "Tenia un blog on parlava sobre educació i vaig aprofitar-lo per començar a fer unes preguntes concretes. Amb elles, vaig detectar que no era l'únic en aquella situació i això em va idear una plataforma que posés en contacte estudiants d'una mateixa universitat i carrera perquè es poguessin ajudar entre ells". D'aquí va sorgir el seu Treball de Final de Grau, i també el projecte que poc després Incubio va acceptar dins del seu programa d'acceleració.

Tot i que no és pas l'única plataforma a oferir un servei com aquest, Sharing Academy destaca perquè és la primera on els professors són els mateixos estudiants. "Són universitaris que han aprovat amb bona nota la matèria on algú necessita ajuda, sap quin coneixement concret cal, què diu el llibre, com dóna la lliçó el professor, què busca a l'examen... A vegades arribem a nivell professor", detalla Llonch sobre els avantatges de tenir antics alumnes en el rol de docents.


Ara bé, calen uns requisits concrets per entrar a la plataforma i fer de professor: e-mail, verificar la identitat, enviar l'expedient acadèmic que certifiqui què has estudiat i esperar a rebre comentaris i recomanacions. "Tenim diversos mecanismes per verificar que els documents són veraços", assenyala Llonch per evitar crítiques, i tot seguit afegeix que són les valoracions dels usuaris les que ajuden a donar més visibilitat a un perfil. És a dir, els alumnes puntuen el professor i l'ajuden a obtenir més medalles, a sortir més amunt a les llistes de resultats i a tenir una millor reputació.

Adaptar-se a les necessitats dels usuaris
A més recomanacions, més possibilitats d'apujar el preu; així funciona Sharing Academy. Tanmateix, no tothom busca guanyar diners, hi ha professors que ho fan de manera altruista. Entre aquests perfils que posen un preu de 0 euros i altres que poden enfilar-se fins als 25 euros per hora, Llonch calcula que la mitjana de preu es troba al voltant dels 12 euros, "amb molts números d'estancar-se als 14 euros amb l'augment que estem veient aquest semestre", afegeix.

"L'economia col·laborativa potencial la paritat entre iguals", subratlla el CEO, pel que fins ara es mantenen com una start-up "d'aprenentatge personalitzat i individualitzat". No obstant això, reconeix que ja hi ha usuaris que ofereixen sessions grupals i que el fet de ser una "plataforma viva" els pot acabar portant a oferir aquesta nova modalitat.

Respecte a una possible queixa per part de les acadèmies, assegura que no tenen cap por. És més, Llonch afirma que ja s'han posat en contacte amb algunes companyies per arribar a algun acord de col·laboració i que algunes, fins i tot, busquen professors entre els usuaris del portal.

Cobrir els forats de la universitat pública
La start-up reté entre un 10% i un 20% en forma de comissió, la qual varia segons el nombre de classes. Però això és una mesura molt recent, ha entrat en vigor aquest mateix mes de gener. "Vam començar com BlaBlaCar, tot era gratuït i amb pagaments amb mà, perquè volíem saber si interessava. Ara hem vist que sí i hem començat a cobrar una petita part". I principalment ho han fet per assegurar-se que els professors rebien els diners per haver ofert el servei, un pagament que no sempre es feia. "Nosaltres ens quedem com a dipositaris i quan corroborem que la sessió s'ha fet, paguem al 'profe' el que li pertoca", conclou el CEO.

Actualment han arribat a 48 de les 83 universitats espanyoles. "Arribar a totes és impossible, perquè hi ha centres privats més petits on la comunitat ja es coneix i és més fàcil trobar un estudiant més gran que els pugui ajudar", explica sobre la cobertura a l'Estat espanyol. Per això, s'adrecen a universitats que tinguin com a mínim 5.000 estudiants.

De la xarxa de 3.500 usuaris que té Sharing Academy, 850 ja estan donant classe i un 43% dels alumnes que busquen ajuda, acaben tornant.

Big Data al sistema universitari
"Estem recollint unes dades molt detalles. Del nivell de saber quina persona, quin dia i a quina hora necessita ajuda amb una assignatura. Tot això, si ho ajuntes, dóna unes anàlisis molts potents que a les universitats els encanta". Aquest podria ser el segon producte sorgit de la start-up, un Big Data que ha de servir a les Universitats per detectar problemes en el temari i en lliçons concretes per millorar-lo de cara al semestre següent. El resultat, doncs, no és més que "rebaixar el nombre de suspesos", apunta Llonch.

100% capital públic
Ni business angels ni préstecs ni cap altra opció, Sharing Academy ha invertit 200.000 euros de fons públics per constituir-se. "Des de diners de l'Estat espanyol fins a ajudes de la Unió Europea, i en gran mesura aconseguides per l'ajuda de la incubadora", comenta Llonch per agrair la feina feta des d'Incubio.

Donat el fet que no hi ha capital propi, preveuen que la facturació al tancament del 2016 els ajudarà a sufragar les despeses de personal –un equip format per quatre- i de funcionament de la plataforma.

A més a més, compten amb el petit impuls que suposa estar a la llista de finalistes dels Mobile Premier Awards. "El nostre projecte va néixer aquí a Barcelona i hem anat creixent a poc a poc fins a estar a tota Espanya, i estar al Mobile és una porta al món i ens ajudarà a veure si el model serveix a escala global", reflexiona Llonch. I, per descomptat, els fa pensar que arribar el 2017 a països que ja s'han interessat en ells com ho són Portugal i França, o Llatinoamèrica, és possible.