Hi ha qui diu que compartir és viure. A Barcelona, però, compartir ha esdevingut una necessitat. I no només a la capital catalana. Totes les grans ciutats, conscients de l’emergència climàtica actual, estan evolucionant cap a un model sostenible, cap a les ciutats intel·ligents. I un component que juga un paper clau en aquesta equació és la mobilitat, que necessita adaptar-se a les circumstàncies actuals sense deixar de cobrir les necessitats de la població. En aquest context, sorgeix la mobilitat compartida, un mercat el qual, a escala mundial, s’espera que assoleixi una facturació de 323 milions d’euros el 2025, segons un estudi d’ACCIÓ.
“La mobilitat compartida permet cobrir necessitats puntuals dels usuaris amb un vehicle que no és de la seva propietat i equilibrar d’una manera molt atractiva les seves necessitats” explica a VIA EmpresaCristian Bardají, director de l'Àrea de Mobilitat del RACC, qui afegeix que, amb aquesta disponibilitat de vehicles d’ús públic, “no necessites comprar-te una moto o una bicicleta perquè aquest servei et permet cobrir un trajecte amb un vehicle d’última generació”.
Micromobilitat i mobilitat compartida
A Catalunya, la mobilitat compartida es limita als vehicles de micromobilitat, és a dir, als vehicles lleugers i sostenibles. Per tant, les empreses catalanes, pel que fa al sharing, desenvolupen bicicletes elèctriques (50%), motocicletes elèctriques (50%), patinets elèctrics (38%) i bicicletes tradicionals (19%). Tenint en compte que una empresa pot operar o fabricar més d'una modalitat de vehicle, els percentatges sumen més del 100%. I, en un escenari on els vehicles elèctrics s’han apoderat d’aquesta indústria, constituïda per 119 empreses que donen treball a 1.313 persones i factura 255 milions d’euros, podem trobar companyies com ara Bicing, Reby, Ufoscooters o Cooltra.
La indústria de la micromobilitat està constituïda per 119 empreses que donen treball a 1.313 persones i factura 255 milions d’euros
Aquesta darrera suposa un bon exemple, en disposar d’una flota de vehicles que amb més de 20.000 motos i bicicletes elèctriques ha esdevingut la més gran d’Europa. La companyia, que recentment ha arribat a Sevilla i a Torí, té origen l’any 2006 quan en Timo Buetefisch, CEO de Cooltra, no va trobar cap opció per llogar una moto després de deixar la seva al taller, i va decidir obrir una petita botiga situada al costat de la Sagrada Família. Des d’aleshores, la companyia ha evolucionat durant 17 anys i en l’actualitat ofereix també solucions per a empreses, lloguers i rèntings per minut, dies, mesos i anys.
“Les ciutats són les nostres aliades, les ciutats del futur estaran lliures d’emissions”, apunta Buetefisch a VIA Empresa. I, a partir dels resultats de Cooltra, n’està convençut: la companyia, des dels inicis de la seva activitat, ha estalviat més de 10.000 tones d’emissions de CO2 i en l’actualitat disposa d’un equip de més de 70 mecànics i 250 operaris.
Moto, bici, patinet... i cotxe?
El fundador està convençut que, de mica en mica, es reduirà el vehicle privat, i cada vegada més es farà servir la mobilitat compartida, especialment els vehicles lleugers com la moto i la bici: “sí que m’imagino un futur sense vehicles privats. Jo no en soc propietari de cap. Així i tot, depèn de cadascú, si vius fora de Barcelona és possible que sí que en necessitis un”.
A Barcelona, la mobilitat compartida dona lloc a diversos anglicismes cada vegada més presents als carrers catalans, com ara el motosharing o el bikesharing, però n’hi ha un que encara no ha arribat: el carsharing. “Amb els cotxes encara no s’ha fet cap passa endavant a causa de la dificultat que suposa regular l’espai d’estacionament de manera endreçada i eficient, entenent que una part serà a la superfície i l’altra part serà en aparcaments”, ha apuntat Bardají.
La companyia liderada per Buetefisch “sempre ha estat molt enfocada en els vehicles de dues rodes” tot i ser conscient que “hi ha oportunitats de negoci en el mercat dels cotxes, però de moment ho descartem”. A curt termini, la companyia ha prioritzat desplegar-se a altres municipis per sobre d’ampliar la seva flota amb les quatre rodes.
El futur del sharing
El CEO considera que la mobilitat compartida, en un futur, serà “més multimodal”, i farà dues grans passes cap endavant: la primera, centralitzar aquests serveis amb una reducció de les companyies i aplicacions de sharing, i per aconseguir-ho, “el govern haurà de fixar les regles de joc”. I, la segona, consistirà a oferir una major oferta de mètodes de pagament, que inclouran tarifes mensuals o anuals, o subscripcions molt més flexibles.
Bardají: “La mobilitat compartida és un recurs que cobreix necessitats puntuals i específiques i, per tant, no pot esdevenir una solució habitual”
Bardají valora que a Barcelona només tindria sentit oferir el carsharing a escala metropolitana, ja que a escala municipal és massa complicat que sigui rendible des dels dos punts de vista més crítics d’aquest servei: la regulació de l’estacionament i la rendibilitat de l’operador. De fet, el 88% de les empreses catalanes de micromobilitat estan situades a la província de Barcelona, de les quals un 68% s’ubiquen a l’àrea metropolitana. Per tant, el director de l'Àrea de Mobilitat del RACC considera que la mobilitat compartida s’ha d’entendre com un complement a la mobilitat quotidiana, on el transport públic, molt més estés a la resta del territori, continuarà sent l’espina dorsal de la mobilitat.
“És cert que suposen una aportació interessant, són vehicles d'última generació, són elèctrics i més segurs perquè incorporen l’última tecnologia, a més cobreixen una necessitat de transport en horaris on la resta de l’oferta del transport públic no arriba”, apunta Bardají, qui afegeix que, per contra, “es tracta d’un recurs que cobreix necessitats puntuals i específiques i, per tant, no pot esdevenir una solució habitual”.