Sovint, i aquests dies més que de costum, sentim a parlar tertulians i polítics de la necessitat d’un canvi de model. Ho diuen com si fos quelcom que es pot fer des del Govern i hom podria pensar que d’una manera relativament ràpida. Quan es comenta ve acompanyat de la reflexió que una societat pròspera no està sustentada únicament amb el turisme, la construcció i els serveis, que ens cal convertir-nos en una societat innovadora. Amb els anys moltes coses sonen antigues, no pas el discurs del canvi de model que es manté més actual que mai.
Sembla que fer-ho és només un tema de posar-s’hi i normalment s’acaba aquí. Ni els polítics ni els tertulians expliquen què vol dir això del canvi de model, què implica i com es fa.
Una bona manera de veure què implica i com es fa, és veure com s’ha fet a altres llocs. No hi ha un model, ni un lloc que es pugui copiar exactament, però sí experiències de les quals es pot treure certa inspiració. Entre aquestes probablement la millor és Shenzhen, el Silicon Valley xinés. Senzhen fa quaranta anys, als anys 80, tenia trenta mil habitants, avui en dia és una de les ciutats més vibrants del món amb 13M d’habitats on hi trobem empreses com Huawei, Tencent o DJI.
Shenzen: la ciutat dels 16.000 autobusos elèctrics (i ara a pels taxis). Shenzen Travel Guide | Local Tips, Prices &Things to DoCredit: Galoumi.com and SSD Penguin on Wikimedia Commons
Bona part de l’èxit de Shenzhen és a causa de Huawei i Tencent (WeChat, el WhatsApp xinès amb moneder i moltes aplicacions) entre altres, al fet d’estar davant de Hong Kong i que el govern xinès va declarar la zona econòmica especial els anys 80 amb tot el que això implicava.
Ara bé, innovadors de tot el món van a Shenzhen, per què? Si podem respondre aquesta pregunta, encara que sigui parcialment, potser entendrem millor el que vol dir “canvi de model”.
Shenzen està construint una autopista elevada d'1,6 quilòmetres de llarg per a arbres
Una part del model, potser una gran part, és el que ens esperem. Grans fàbriques de productes d’electrònica de consum amb treballadors venuts d’arreu de la Xina amb un contracte de dos anys que viuen just davant de la fàbrica i els menjadors es troben a les fàbriques. Al llarg d'aquests dos anys de feina esperen poder proporcionar una vida millor a les seves famílies, la major part en zones agrícoles.
Però hi ha un altre Shenzhen del qual podem aprendre més.
Un bon exemple d’aquest altre Shenzhen és Hax, una incubadora de startups farcida no només de xinesos sinó també d’estrangers. Us preguntareu perquè vénen startups occidentals a innovar a la Xina? La resposta és senzilla, el cost és la meitat – això potser us ho esperaveu – però el més important és que la velocitat és 2x o inclús 7x, i el que és encara més important és el lligam amb empreses que puguin escalar la producció, pràcticament immediat.
"Bona part de l’èxit de Shenzhen és a causa de Huawei i Tencent, al fet d’estar davant de Hong Kong i que el govern xinès declarés la zona econòmica especial als 80"
L’explicació dels costos és simple, el cost del treball és inferior a la Xina. Ara bé, la velocitat? La velocitat – el “Shenzhen speed” té una explicació dual, primer l’abundància de bons enginyers acostumats a fer prototips, acostumats a fer coses noves en comptes de fer funcionar les ja existents. Aquest és un element cabdal, especialment en àrees transversals com enginyeria software, electrònica, robòtica, IoT o intel·ligència artificial. La segona part de la resposta la trobem a mercats com Huqiangbei, potser el mercat d’electrònica més gran del món on pots trobar pràcticament tot el que puguis necessitar per fer el teu prototip.
Resumint, en menys d’una hora has passat de tenir una nova idea a comprar els components, imprimir si cal alguna cosa a les impressores 3D de la incubadora Hax i provar-ho.... a quin altre lloc del món pots aconseguir això? Shenzhen speed!
Si vols una empresa que comenci a fabricar-ho en sèrie, trigaràs una mica més, però no massa més.
És una combinació d’abundància de TALENT en enginyeria + cadena logística + disponibilitat de fabricació en empreses. Tot al mateix lloc!
Aquesta és la raó per la qual Hax i altres incubadores estan plenes d’estrangeres, l’ecosistema que proporciona la Shenzhen speed.
Tot això no només té a veure amb les noves empreses. Les empreses estan imbuïdes d’aquest clima d’innovació i és fàcil trobar grups d’enginyers dissenyant robots per substituir les cadenes manuals i transformar-les en pràcticament automatitzades. Com que els robots són propis, l’avantatge competitiu és intern i difícil de replicar.
Hi ha però una darrera evolució de tot aquest ecosistema que cal considerar. El millor exemple és DJI. DJI no és una empresa promoguda pel govern xinès, és un exemple típic d’emprenedoria, una empresa constituïda el 2006 per Frank Wang, un enginyer xinès que feia drones de manera artesanal i que ara empra +14.000 persones amb un valor de $15B.
DJI ha hagut de lluitar i guanyar a gegants com GoPro per fer-se un lloc al mercat. El seu gran èxit va ser el Phantom, el primer drone amb càmera. Una mostra d’aquesta evolució és RoboMasters, una competició de robots en la que hi participen les universitats tecnològiques més prestigioses del món i on els enginyers són tractats com a super-stars. Els guanyadors acostumen a rebre una oferta de treball a DJI, tot un somni.
"Quan parlem d’un canvi de model, no s’improvisa ni és el resultat únicament de la política econòmica o l’acció de govern, és feina de tota la societat"
Aquesta competició no és només una manera d’atreure talent i situar DJI al món, també ajuda a situar Shenzhen al centre de la innovació en robòtica i fa evolucionar molt més ràpidament el camp des d’una posició on DJI pot capturar una gran part d’aquesta evolució.
Aquesta captura de tecnologia i reputació des d’una posició central és la darrera part de la cadena: TALENT en enginyeria + cadena logística + Empreses a punt d’escalar el producte + Captura de tecnologia + Captura de reputació.
El resultat és un Shenzhen on no només hi trobem les grans tecnològiques com Huawei o Tencent amb el suport del govern, o les tradicionals indústries de fabricació de petits aparells electrònics sinó un veritable ecosistema d’innovació que atrau emprenedors i talent d’arreu del món i proporciona no només startups sinó scale-ups (empreses mitjanes) que estan allà per mèrits propis.
Quan parlem d’un canvi de model, és d’això del que estem parlant, no s’improvisa ni és el resultat únicament de la política econòmica o l’acció de govern, és feina de tota la societat, de tot un país.