17
de Febrer
de
2015
La taxa d'estalvi espanyola, que és d'un 10,4%, se situa molt a prop de la mitjana europea (11%). Tot i així, "estalviem de forma diferent a altres països", assegura Jordi Fabregat, professor del Departament de Control i Direcció Financera d'Esade. Als Estats Units el 70% de l'estalvi es concentra als mercats i la resta a altres actius. Al Regne Unit, per exemple, és un 50-50, però Espanya és a l'altre extrem: un 71% de l'estalvi es concentra en altres actius, bàsicament l'immobiliari, i només un 29% als mercats. "Després de la recessió això provoca que els mercats no es recuperin igual de ràpid", assegura el professor.
Aquestes dades formen part de l'estudi 10 anys d'estalvi col·lectiu, elaborat per Esade i Mercer que s'ha presentat aquest dimarts a l'escola de negocis. Fabregat ha destacat també que a més a més "no som gaire arriscats. La part de borsa és d'un 10-20% com a molt, i invertim bàsicament en dipòsits i renda fixa". Aquest perfil conservador, en un entorn de tipus d'interès propers a zero, convida a reflexionar sobre si cal canviar la nostra cultura de l'estalvi.
L'envelliment de la població amenaça les pensions
A aquest panorama cal sumar-hi un altre escenari. Les piràmides de població, tant les actuals com les projectades, deixen clar que l'envelliment de la població és un repte pel manteniment de les pensions, i que l'estalvi privat serà un complement cada cop més important. "Ens agradi o no, cal estalviar per a la jubilació", adverteix Jordi Fabregat.
Per fer-ho, però, cal conèixer bé els diferents mecanismes i discernir quins poden ser de millor utilitat. L'estudi de Mercer i Esade ha analitzat 1.113 fons de 10 o més anys d'antiguitat que representen més del 50% del patrimoni actual. Ho ha fet centrant-se en tres vehicles bàsics: els fons d'inversió, els fons de pensions individuals i els fons de pensions d'ocupació.
Fons de pensions d'ocupació, millor relació rendibilitat-risc
Al llarg dels darrers 10 anys a Espanya, tots tres tipus d'estalvi presenten una mitjana de rendibilitat bruta força similar. La més alta és el 4,7% dels fons de pensions individuals, seguida de prop pel 4,6% dels fons d'inversió i del 4,2% dels fons de pensions d'ocupació.
A l'hora de veure la rendibilitat neta, però, aquests últims són els que millors resultats han ofert, amb un 3,9% de mitjana, un punt per sobre que els fons de pensions individuals, i superior també al 3,1% dels fons d'inversió.
Per Xavier Bellavista, director de l'Àrea d'Inversions de Mercer, la causa es troba "en un menor volum de comissions aconseguit gràcies a la negociació i supervisió directa entre la Comissió de Control del Fons d'Ocupació i la gestora". De fet, aquest tipus de productes, poc explotats a Espanya, també han resultat els d'un nivell de risc més reduït, assolint una destacada millor relació entre rendibilitat i risc.
Per aquest motiu, Jordi Fabregat assenyala que els fons de pensions d'ocupació "han d'anar a l'alça". Al seu parer, "les empreses, i molt especialment les pimes, s'han de començar a plantejar oferir retribucions variables amb aquest tipus de productes".
La qualitat en la gestió, clau de rendibilitat
Més enllà d'aquest punt, una altra de les conclusions principals de l'estudi és que la qualitat en la gestió dels productes d'estalvi és un factor essencial per explicar la seva rendibilitat. Per un nivell de risc mitjà, les diferències de rendibilitat entre els fons els darrers 10 anys s'han mogut en un 4,7% anual, el que suposa una diferència del 58% en l'agregat de la dècada.
Per Bellavista és evident que "les comissions no tenen perquè ser l'explicació, sinó la qualitat de la gestió o la desgravació. Qualsevol incentiu a curt termini no monetari (paelles, pernils o televisions) també pot perjudicar molt la rendibilitat a llarg termini".
D'aquesta manera, Xavier Bellavista apunta que "els que estan aconseguint bones rendibilitats no és per un encert puntual que maquilli la foto, sinó per una persistència en la bona gestió". És a dir, "retribueixen molt millor el risc que s'assumeix". Tot i així, Bellavista deixa clar que "el 80% de la rendibilitat segueix venint de l'estratègia d'inversió, i la resta de la gestió".
Una estratègia que continua tenint com a pilar la diversificació. Malgrat tot, Jordi Fabregat lamenta que "molts cops a l'àmbit individual no podem estructurar la cartera com voldríem perquè les entitats financeres no ho ofereixen en fons de pensions individuals". Tot plegat genera que sovint la diversificació sigui més fàcil d'assolir "en fons d'inversió oberts on un pugui fer-se'l més a mida".
Aprofitar el factor temps
Els autors de l'estudi sobre l'estalvi asseguren que els fons de pensions individuals no estan aprofitant el teòric major termini d'inversió. És a dir, les retribucions de planificar l'estalvi per a la jubilació no estan aprofitant el llarg termini per assolir rendibilitats molt més elevades augmentant el risc.
D'aquesta manera, els fons d'inversió tampoc no estan veient penalitzada la seva major liquiditat, i per tant tots els vehicles d'estalvi estan assolint nivells similars de rendibilitat en cada franja de risc (baix, mig-baix, mig-alt, alt).
Per tot plegat, el directiu de Mercer conclou que "la decisió individual d'estalviar i la qualitat de la gestió de les inversions realitzades és el que ens permetrà acumular un estalvi suficient per al futur".
Aquestes dades formen part de l'estudi 10 anys d'estalvi col·lectiu, elaborat per Esade i Mercer que s'ha presentat aquest dimarts a l'escola de negocis. Fabregat ha destacat també que a més a més "no som gaire arriscats. La part de borsa és d'un 10-20% com a molt, i invertim bàsicament en dipòsits i renda fixa". Aquest perfil conservador, en un entorn de tipus d'interès propers a zero, convida a reflexionar sobre si cal canviar la nostra cultura de l'estalvi.
L'envelliment de la població amenaça les pensions
A aquest panorama cal sumar-hi un altre escenari. Les piràmides de població, tant les actuals com les projectades, deixen clar que l'envelliment de la població és un repte pel manteniment de les pensions, i que l'estalvi privat serà un complement cada cop més important. "Ens agradi o no, cal estalviar per a la jubilació", adverteix Jordi Fabregat.
Per fer-ho, però, cal conèixer bé els diferents mecanismes i discernir quins poden ser de millor utilitat. L'estudi de Mercer i Esade ha analitzat 1.113 fons de 10 o més anys d'antiguitat que representen més del 50% del patrimoni actual. Ho ha fet centrant-se en tres vehicles bàsics: els fons d'inversió, els fons de pensions individuals i els fons de pensions d'ocupació.
Fons de pensions d'ocupació, millor relació rendibilitat-risc
Al llarg dels darrers 10 anys a Espanya, tots tres tipus d'estalvi presenten una mitjana de rendibilitat bruta força similar. La més alta és el 4,7% dels fons de pensions individuals, seguida de prop pel 4,6% dels fons d'inversió i del 4,2% dels fons de pensions d'ocupació.
A l'hora de veure la rendibilitat neta, però, aquests últims són els que millors resultats han ofert, amb un 3,9% de mitjana, un punt per sobre que els fons de pensions individuals, i superior també al 3,1% dels fons d'inversió.
Per Xavier Bellavista, director de l'Àrea d'Inversions de Mercer, la causa es troba "en un menor volum de comissions aconseguit gràcies a la negociació i supervisió directa entre la Comissió de Control del Fons d'Ocupació i la gestora". De fet, aquest tipus de productes, poc explotats a Espanya, també han resultat els d'un nivell de risc més reduït, assolint una destacada millor relació entre rendibilitat i risc.
Per aquest motiu, Jordi Fabregat assenyala que els fons de pensions d'ocupació "han d'anar a l'alça". Al seu parer, "les empreses, i molt especialment les pimes, s'han de començar a plantejar oferir retribucions variables amb aquest tipus de productes".
La qualitat en la gestió, clau de rendibilitat
Més enllà d'aquest punt, una altra de les conclusions principals de l'estudi és que la qualitat en la gestió dels productes d'estalvi és un factor essencial per explicar la seva rendibilitat. Per un nivell de risc mitjà, les diferències de rendibilitat entre els fons els darrers 10 anys s'han mogut en un 4,7% anual, el que suposa una diferència del 58% en l'agregat de la dècada.
Per Bellavista és evident que "les comissions no tenen perquè ser l'explicació, sinó la qualitat de la gestió o la desgravació. Qualsevol incentiu a curt termini no monetari (paelles, pernils o televisions) també pot perjudicar molt la rendibilitat a llarg termini".
D'aquesta manera, Xavier Bellavista apunta que "els que estan aconseguint bones rendibilitats no és per un encert puntual que maquilli la foto, sinó per una persistència en la bona gestió". És a dir, "retribueixen molt millor el risc que s'assumeix". Tot i així, Bellavista deixa clar que "el 80% de la rendibilitat segueix venint de l'estratègia d'inversió, i la resta de la gestió".
Una estratègia que continua tenint com a pilar la diversificació. Malgrat tot, Jordi Fabregat lamenta que "molts cops a l'àmbit individual no podem estructurar la cartera com voldríem perquè les entitats financeres no ho ofereixen en fons de pensions individuals". Tot plegat genera que sovint la diversificació sigui més fàcil d'assolir "en fons d'inversió oberts on un pugui fer-se'l més a mida".
Aprofitar el factor temps
Els autors de l'estudi sobre l'estalvi asseguren que els fons de pensions individuals no estan aprofitant el teòric major termini d'inversió. És a dir, les retribucions de planificar l'estalvi per a la jubilació no estan aprofitant el llarg termini per assolir rendibilitats molt més elevades augmentant el risc.
D'aquesta manera, els fons d'inversió tampoc no estan veient penalitzada la seva major liquiditat, i per tant tots els vehicles d'estalvi estan assolint nivells similars de rendibilitat en cada franja de risc (baix, mig-baix, mig-alt, alt).
Per tot plegat, el directiu de Mercer conclou que "la decisió individual d'estalviar i la qualitat de la gestió de les inversions realitzades és el que ens permetrà acumular un estalvi suficient per al futur".