És possible un concert econòmic català similar al basc? Per què els bascos sí i els catalans no? La resposta de molts polítics i economistes és que "no s'ha d'anar tan de pressa" malgrat que és un debat recurrent per una part de la societat que busca un model fiscal similar al basc i amb una quota pròpia, arran dels fets ocorreguts a la tardor de 2017. De fet, el concert econòmic basc celebra enguany 145 anys d'història i tenen la potestat d'articular el seu propi sistema tributari i poden legislar com considerin l'IRPF o els impostos de patrimoni o societat. A més, el model es completa amb la quota, és a dir, l'aportació que transfereix Euskadi a l'Estat en virtut dels serveis que aquest hagi prestat a la comunitat. A continuació, 5 claus per entendre l'eterna comparació des de Catalunya amb els veïns del nord amb grans diferències, però també alguna similitud. I, sense obviar també, el gran pes de la indústria i la política de pactes a esquerra i dreta.
1. L'anhelat concert econòmic i la gestió dels impostos
El concert econòmic basc ha aconseguit sobreviure a una convulsa història que ha cohabitat amb guerres, repúbliques, dictadures -amb el franquisme es va abolir gran part d’ell- i monarquies. En primer lloc, es va crear com un sistema provisional després de l'abolició dels furs amb la tercera guerra carlista i ara mateix el País Basc no gaudiria amb grans estàndards de benestar sense la influència del concert econòmic. A grans trets es podria definir com l'acord bilateral que tenen amb l'Estat i que regula les seves relacions en matèria d'impostos i finances. Es tracta d'un pacte entre iguals i la gran pedra angular de l'autogovern basc. És a dir, gràcies a ell, disposa d'una sobirania fiscal única. Compta amb un ampli nivell de consens entre les forces polítiques com també els agents econòmics i socials. I com a curiositat, tots els partits, al marge de la seva ideologia, defensen aquest model singular, que està reconegut a la Constitució i l'Estatut de Gernika. L'única excepció és Ciutadans, que actualment no té representació a les institucions d'Euskadi.
El concert econòmic basc compta amb un ampli nivell de consens entre les forces polítiques com també els agents econòmics i socials
Com funciona? Les hisendes forals recapten, inspeccionen i gestionen els impostos. Amb aquests ingressos funcionen el Govern basc, les diputacions i els ajuntaments. Per tant, els diners recaptats en impostos concertats s'inclouen en una borsa comuna. A aquesta quantitat se li dedueix l'import de la quota que Euskadi ha de pagar cada any a l'Estat, que fan referència a competències que exerceix l'Estat, tant les que en són exclusives (Defensa, Assumptes Exteriors, Corona...) com les que encara no ha transferit malgrat figurar a l'Estatut. "Aquest sistema és molt més generós en comparació amb el que presenten la resta de comunitats autònomes", apunta Josep Reyner, president de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya. I ho té clar: "el volum de recursos públics per càpita dels bascos és un 80% superior al català per càpita". D'aquí que es configuri una situació de model econòmic molt diferenciat amb una "altíssima productivitat".
2. El paper de la transició i el pes de la indústria
Una de les grans comparacions amb Catalunya té a veure amb la sortida de la transició del franquisme a la democràcia i la relació posterior amb l'Estat. "L'esquerra abertzale no jugava a favor de la transició perquè sentia que no complia les expectatives i fins i tot el Partit Nacionalista Basc (PNB) es va abstenir en la votació de la constitució", continua l'expert del Col·legi d'Economistes. "De fet, una gran part de l’esquerra apostava per la via armada i la violència com a lluita política", afegeix. D'aquí que amb el pas dels anys el PNB optés per sortir de la passivitat en gran part del conflicte polític per jugar a una nova estratègia de pactes i d’erradicar el terrorisme, sobretot el policial. A partir d'aquí s'ha desembocat en un marc diferenciat en el qual els partits bascos mantenen una distància considerable sobretot en l'aspecte constitucional, però que els permet arribar a pactes en certs moments de la legislatura. "Això els ha permès jugar diferent en alguns camps i que hagin tret profit del seu distanciament" precisa Reyner.
Reyner (Col·legi d’Economistes): "El volum de recursos públics per càpita dels bascos és un 80% superior al català per càpita"
Una transició que no va ser fàcil pel País Basc degut a una crisi industrial greu a causa d’una indústria pesant amb grans drassanes i que eren "molt intensius amb energia". "Van patir de veritat", afegeix l'expert. Per entendre-ho: el 1975 el PIB per càpita era un 36,7% superior a la mitjana espanyola i havia passat a només un 8% superior el 1993. Això sí, amb el pas del temps han recuperat xifres similars a les del passat. Per a Reyner van superar l'estancament econòmic de l'època gràcies a dos fets crucials: amb el distanciament amb l'Estat i que al mateix temps suportessin aquesta transició econòmica industrial de manera molt decidida. És a dir, es va fer una aposta per la modernització amb un sistema de clúster industrial que és un model que en alguns punts es pot comparar amb Alemanya.
De fet, el 1981 el País Basc comptava amb el 50% del PIB generat per la indústria, mentre que actualment és del 21%. "Tot i això, continua tenint un pes important i és un dels sectors que més llocs de treball genera i de qualitat", continua Maite Reizabal, directora d'EnpresaBIDEA, mitjà de comunicació econòmic i empresarial en euskera. "Sovint es parla de Guipúscoa i Biscaya com a grans puntals de la indústria, però qui té el gran pes és Alaba, fins i tot d'Espanya", afegeix la periodista.
Tot i que l'economia del País Basc s'ha terceriaritzat com ha succeït majoritàriament a l'economia occidental, ha aconseguit conservar una presència de la indústria molt més forta que la mitjana europea, acompanyada d'un sistema de recerca i desenvolupament que és potent sobre el sistema de finançament.
3. El turisme intensiu no és benvingut
Una de les grans comparacions amb el País Basc des de Catalunya té a veure amb el pes del turisme. D'aquí que en el cas català -12% del PIB - s'hagi apostat per un model diferent amb la terciarització i que el model econòmic descansi més amb activitats de baix valor afegit que "lastra una mica la productivitat tot i ser superior a la mitjana espanyola", apunta l'expert català. Hi ha diferències claríssimes i d'aquí que s'imposi la corrent que s'hauria de tornar a aquell espai industrial adaptat al temps basat en una indústria digitalitzada i sostenible, però sobretot més productiva.
El pes del turisme a Catalunya és del 12%, mentre que al País Basc és del 8%
Això sí, Reizabal desmenteix que hi hagi poc turisme al País Basc i el situa en el 8% del PIB segons les últimes estadístiques. "Salvant totes les distàncies es compara constantment Donostia amb Barcelona i l'augment de turistes que ha tingut".
El sector turístic al País Basc ja no només ha aconseguit les xifres prèvies a la pandèmia, sinó que ha superat el seu rècord històric de visitants. Durant el 2022 més de 4 milions de turistes van visitar Euskadi, cosa que suposa al voltant d'un 10% més que el 2019, l'any que ostentava el registre més gran fins ara. Compten amb molts turistes estatunidencs, francesos, alemanys, portuguesos, belgues i holandesos. A Catalunya la xifra és de gairebé 15 milions de visitants.
4. Una demografia estancada
A principis de mes, Catalunya assolia la fita històrica dels 8 milions d'habitants, lluny de la famosa campanya "Som 6 milions", promoguda per l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, als anys 80. Uns dos milions de nouvinguts -majoritàriament estrangers- que en poc més de 30 anys han transformat una població cada cop més envellida, amb més esperança de vida, però amb el contrapunt de la baixa fecunditat. D'aquí que hagin sorgit veus discrepants que reclamen limitar el creixement per acostar-se al model basc.
Els bascos tenen 2,19 milions d’habitants, mentre que als anys 80 eren 2,1 milions
Per a l’economista Enric Llarch, els bascos tenen una població estabilitzada en el temps i els permet condicions i tractes que els afavoreixen en termes fiscals beneficiosos i que tinguin una renda per càpita elevada". En aquests moments tenen 2,19 milions d'habitants, mentre que als anys 80 comptaven amb 2,1 milions, un increment realment inferior al territori català. Tanmateix Reizabal creu que s'ha de parlar del concepte de densitat poblacional. "En aquests moments Euskadi té 308 habitants per km², mentre que Catalunya 240 habitants per km²", continua. D'aquí que la densitat poblacional sigui enorme i no es pugui créixer. Això sí, la població basca també està envellint i últimament es percep més immigració que ho està compensant".
5. El poder salarial
Quant cobra un basc i un català de mitjana? En primer lloc, el salari mitjà brut d'Euskadi del 2022 és de 2.099 euros mensuals, un 15% superior al de la mitjana espanyola, que va ser de 1.822 euros. En el cas català el salari mitjà brut és de 1.954 euros mensuals i ha arribat a un màxim històric. És un 7,2% més alt que la resta de l'Estat. Les dues nacions ocupen una posició intermèdia dins dels membres de la Unió Europea i es troben molt per sobre de Bulgària i fins i tot de Portugal. De fet, els bascos superen en un 81,9% el salari mitjà portuguès, que és de 1.154 euros.
Bonustrack: de l’amnistia al concert econòmic català
És econòmicament viable una quota per a Catalunya? Diversos experts han alertat aquesta setmana que la creació d'un sistema semblant al del País Basc reduiria els recursos per a les polítiques públiques d'Estat i seria una "mala notícia per Espanya". És a dir, l'Estat estaria renunciant a recaptar impostos en el 20% de l'economia del país - que és el pes de Catalunya en el PIB Nacional-, mentre que s'ha de sumar que no recapta el 8% del País Basc i Navarra. Evidentment seria molt més positiu per Catalunya, però repercutiria la capacitat de reacció davant de crisis i el finançament d'infraestructures i pensions. També s'ha de tenir en compte la solidaritat entre regions que podria desaparèixer i alerten: "el sistema foral avui en dia és una anomalia al món”.