"Jo també t'estimo". Amb aquesta frase, i en català, ha respost el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, el val·lisoletà Óscar Puente, als retrets de la consellera de Territori de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella, pel que fa al Corredor Mediterrani. I és que el projecte ferroviari ha protagonitzat la primera jornada del Saló Internacional de Logística 2024 (SIL), celebrat un any més a Fira de Barcelona. Tot i les grans novetats que ha avançat al seu discurs d'obertura Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), els tres representants polítics (Puente, Capella i Jaume Collboni, alcalde de Barcelona) han remarcat la importància de construir el Corredor amb la màxima celeritat possible. Una hora més tard, la temàtica ha tornat a escena durant una exposició que ha oferit Josep Vicent Boira, comissionat del projecte, amb totes les novetats i actuacions que s'hi han fet.
Del 5 al 7 de juny, el SIL té previst acollir a més de 14.000 participants, i comptarà amb la participació de 650 empreses, un 35% d'elles internacionals, que presentaran més de 180 novetats en exclusiva mundial i celebraran més de 150 esdeveniments. Es calcula que el Saló tindrà un impacte econòmic a la ciutat i la seva àrea metropolitana de més de 50 milions d'euros al llarg de les tres jornades que hi haurà. A més, enguany la cita celebra el 20è aniversari del Meda Logistics Week, que explorarà noves oportunitats de negoci del sector logístic a Europa, Àsia i Àfrica. Per la seva banda, també tindran lloc la 16a edició del MedPorts & Shipping Summit i la Tercera trobada de Logística d'Àfrica.
El Corredor Mediterrani, el gran protagonista
Tot i que damunt la taula hi ha temes de molta rellevància com la descarbonització, la sostenibilitat o l'impacte de la IA, la primera jornada del SIL 2024 ha tingut un protagonista clar: el Corredor Mediterrani. Capella ha obert la veda durant la seva intervenció, on ha titllat el projecte "d'exemple de mala gestió, manca de determinació dels diferents governs de l'Estat i desídia". La consellera ha recordat que la finalització del Corredor és una "reivindicació" de la societat catalana des de fa anys i ha denunciat un "dèficit d'inversió" i d'"incompliment de terminis". En aquest sentit, ha instat el ministre Óscar Puente a prendre mesures. "Ho tens a les teves mans, ministre. Depèn de tu. Cal actuar amb urgència i complir amb els terminis i el calendari", ha exigit Capella.
Puente: "El govern espanyol ha invertit 6.500 milions d'euros en licitacions des del 2018; actualment, el 60% del Corredor està en execució o executat i el 30% es troba en projectes de rehabilitació"
Posteriorment, Puente ha recollit el guant. Primer amb la seva boutade en català i després explicant les diferents actuacions que s'han portat a terme des del govern central. "El Corredor Mediterrani és una inversió prioritària per a Espanya. Són lògiques les seves queixes, però no comparteixo que es facin extensibles a aquest govern: hem invertit 6.500 milions en licitacions des del 2018", ha recordat el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible. "Quan vam arribar, ens vam trobar amb un projecte que no tenia ni documentació de suport a la major part del trajecte. Actualment, el 60% del Corredor està en execució o executat i el 30% restant es troba en projectes de rehabilitació", ha insistit. Tot plegat l'ha culminat amb una petició al seu partit, ERC. "Consellera, et demano que continueu donant suport a aquest govern perquè continuem marcant la diferència com hem fet en els darrers sis anys".
D'altra banda, també Collboni ha mencionat el Corredor Mediterrani com a exemple d'inversions de cara al futur. "Connectar el món ha estat la vocació de Barcelona des del segle XIII. La nostra vocació es troba intacta i renovada, i l'ambició forma part dels nostres plans pel que fa a la millora de la connectivitat de les infraestructures", ha anunciat l'alcalde de la capital catalana.
Un Corredor internacional
Tot seguit, Josep Vicent Boira ha explicat en una conferència que un dels objectius a Europa és que el Corredor finalitzi a Lviv (Ucraïna). "Aquest és un dels projectes més ambiciosos que té Espanya a l'obra pública, un corredor de 2148 quilòmetres d'àmbit internacional", ha avançat el comissionat del projecte. La idea és que el Corredor Mediterrani funcioni com "una xarxa de metro europea" i que tingui un doble ús: civil i militar. "Aquesta és una finestra d'oportunitat per a nosaltres. No volem fer un búnquer o una instal·lació militar; de fet, els mateixos militars a Europa m'han dit que no volen una infraestructura pròpia, sinó aprofitar el doble ús del nostre Corredor", ha apuntat Boira.
Pel que fa a l'estat actual del projecte, el comissionat ha explicat que ja hi ha 245 quilòmetres d'obra nova en ampla UIC, 525 quilòmetres d'obres de canvi d'ample a UIC i mixte, 453 quilòmetres d'electrificats a 25 kV, 15 estacions intermodals de mercaderies, tres autopistes ferroviàries i nou accessos ferroviaris en ampla UIC als ports. D'aquest últim apartat, Boira ha celebrat que "per primer cop, tots els ports del Mediterrani estaran adaptats a la xarxa ferroviària", un fet que "revolucionarà la xarxa espanyola". Finalment, també ha avançat "problemes" als serveis de Rodalies a causa d'algunes obres previstes per aquest estiu al llarg del Corredor.
La descarbonització del territori, l'altre gran afer
La sostenibilitat és un altre punt clau per a les empreses que han acudit al SIL 2024. Gairebé totes elles portaven la paraula als seus estands, però també ha sortit a les intervencions dels alts càrrecs, juntament amb una altra: la descarbonització. El ministre Puente ha destacat que "descarbonització i decreixement no poden anar de bracet" i ha reivindicat les inversions com alternativa. "La descarbonització no s'aconseguirà fent menys aeroports o carreteres, sinó innovant", ha apuntat. En aquest sentit, l'alcalde Collboni també l'ha esmentat com a un dels objectius. "L'aposta de Barcelona per la diversificació de la seva economia, que acull inversions, ha d'anar vinculada a aquesta nova concepció", ha afirmat.
També Capella ha sigut molt ambiciosa a l'hora de parlar de sostenibilitat. La consellera ha explicat que el Govern té com a objectiu assolir les zero emissions en el transport. "És un camí molt difícil, però no impossible. L'horitzó de la neutralitat climàtica del 2050 depèn d'aconseguir fites molt abans, que volem assolir el 2030", ha assegurat. Per assolir-ho, ha detallat que la "iniciativa publicoprivada té un paper essencial en aquest camí".
Capella: "L'horitzó de la neutralitat climàtica del 2050 depèn d'aconseguir fites molt abans, que volem aconseguir el 2030"
A Catalunya, la logística té un pes del 15% a l'economia catalana i representa gairebé el 4% de la població ocupada. Des de la Generalitat volen impulsar el sòl logístic intermodal, amb la creació de nous corredors logístics. De moment, ja s'han dut a terme projectes com el Pla director urbanístic d'activitat econòmica de la Plana de Lleida o el de la Conca d'Òdena, que impulsen la reactivació econòmica, la igualtat d'oportunitats i la descarbonització de la mobilitat mitjançant l'urbanisme.
La IA entra en escena
Caminar pel SIL 2024 ha sigut com passejar pel futur. Ja ho ha advertit Pere Navarro, que ha presumit que la logística és "l'activitat que més ràpidament s'està adaptant als canvis". I aquests canvis els està marcant la irrupció de la intel·ligència artificial. "La logística és un fenomen global, és tan sexy que patrocina llocs de feina de qualitat, lligats a les noves tecnologies i al territori. Fa un any gairebé no parlàvem de la IA i ara està a tot arreu", ha comentat el delegat especial de l'Estat en el CZFB.
Pel recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona s'han apreciat les més de 180 novetats que han portat diverses companyies, entre elles 120 startups. Algunes d'elles d'aplicació, com ara la utilització de drons per arribar a llocs de difícil accés, d'altres de combustibles verds i de l'hidrogen en la cadena de subministraments. També hi havia projectes relacionats amb l'àmbit de la salut, en aquest cas amb aplicacions de transport segur via aèria i terrestre de medicaments i altres productes sensibles.
Una de les parades que més visitants ha atret durant la primera jornada ha estat la catalana Vaive Logistics, que presentava un robot autònom capaç de transportar objectes a diferents punts de la ciutat, d'una forma eficient i segura. La idea és evitar la congestió de cotxes i furgonetes que es dediquen al servei de repartiment. "Encara ens trobem a una fase precomercial, i estem explorant el tema de la integració amb alguna empresa d'aquí", ha explicat a VIA Empresa Albert Baldó, project manager de la firma. "Estem oberts a qualsevol player del mercat que vulgui apostar per la innovació", ha afegit.
Altres, com Tawi, mostraven un robot que carregava caixes de fins a 150 quilos de pes gràcies a un motor d'aire i una ventosa al seu braç. Un aparell que el treballador només ha de manipular desplaçant-lo i fent servir dos botons, sense necessitat de cap esforç. Ha estat un dels estands que s'ha aturat a contemplar el ministre Óscar Puente durant la seva visita al SIL 2024, una edició que apunta a ser més internacional i innovadora que mai.