No era un encontre previsible. Fins i tot semblava que tots dos defensaven els mateixos colors. Però, de sobte, en una cruïlla imprevisible i perversa de la història, Silicon Valley guanya el partit a Wall Street. La primera reacció, esperar la revenja.
Siguin quines siguin les interpretacions del naixement de la democràcia moderna, la revolució industrial va ser determinant en els seus conceptes bàsics: consagra les llibertats individuals i entre elles la nova manera de fer negocis de la burgesia industrial, el liberalisme. Als Estats Units, la signatura de les deu esmenes a la Constitució redactada per James Madison el 1791 pretén frenar el poder del govern federal enfront dels estats amb major embranzida econòmica. A França, l’esborrany que finalment s’aprova de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789 correspon a la ploma del tèrbol eclesiàstic, l’Abate Sieyès -una posició intermèdia entre La Fayette i Robespierre-, que reforça el poder de la nova classe industrial.
Wall Street neix al segle XVII de la mà de l’onada d’emigrants neerlandesos que creen la Nova Amsterdam, la qual posteriorment esdevindrà Nova York
La democràcia s’obre camí glorificant la llibertat que facilita al nou grup dominant per trencar els monopolis de l’Antic Règim i ingressar en un escenari competitiu al servei de cercar matèries primeres allà on siguin, de produir sense entrebancs, d’obrir mercats i de crear relacions directes amb els compradors sense noses. Liberalisme econòmic -al que tampoc li fa fàstic les posicions monopolístiques- i democràcia formal van de bracet des del primer moment en el qual es desenvolupa l’economia moderna.
Wall Street neix al segle XVII de la mà de l’onada d’emigrants neerlandesos que creen la Nova Amsterdam, la qual posteriorment esdevindrà Nova York. Durant un temps és un mercat d’esclaus i seu del primer ajuntament de la ciutat, per acabar convertint-se al segle XIX en el centre financer on els comerciants i els corredors realitzen les seves transaccions. Encara que al segle XX es construeixen al seu voltant uns quants gratacels que dilueixen la importància del que es cou allà dintre, el districte financer que va des de Broadway fins a South Street i East River és el cor dels negocis més influent del món, i des del seu balcó va jurar la constitució George Washington a 1789.
Doncs bé, el 1985 les grans empreses tecnològiques constitueixen el Nasdaq 100, que aplega les cent companyies tecnològiques més importants del moment de maquinari i de programari, de les telecomunicacions i de la biotecnologia. El 2006, quan les tecnològiques s’enlairen als primers llocs del rànquing entre les més grans empreses del món deixant enrere a les alimentàries, a les industrials i a la resta dels serveis, decideixen ampliar el nombre de les companyies de l’índex que passa a denominar-se Nasdaq a seques, i ampliar d’aquesta manera el lideratge mundial, per damunt del Dow Jones -índex format per trenta companyies- i el S&P 500 -que aplega les cinc-centes més representatives-. Les GAFAM -Google, Amazon, Facebook Apple i Microsoft- i totes les grans plataformes hi són dintre. El Nasdaq és el cordó umbilical de Silicon Valley, la seva connexió més directa amb el món dels negocis.
La revolució digital avança des d’aleshores i els digitals tenen pressa. Fins al punt que ens fa dubtar si és el nou president dels Estats Units qui s’ha aliat amb Silicon Valley, o si ha estat a l’inrevés. No és habitual que els candidats a president toquin la campana d’obertura de la borsa en plena campanya electoral com va fer Donald Trump al novembre, ni que de cop els directius més destacats del Nasdaq li retessin homenatge, com vergonyosament va succeir al dia de la investidura, i menys encara que els plutòcrates es desembarquin a un govern.
El món paral·lel
El fet és que en el món paral·lel creat per internet i les xarxes socials a ells no els hi encaixa el perfil de la democràcia formal; és una frontera a destruir. Els plutòcrates de Silicon Valley -tecnofeudals, com els denomina Yanis Varoufakis al seu darrer llibre- la invoquen per carregar-se-la. Ho va dir ben clar la setmana passada a Múnic el vicepresident nord-americà, J. D. Vance -home de Silicon Valley i inversor en capital risc-, donant lliçons de democràcia a la vella Europa.
La filosofia maga ha aconseguit enlluernar a la majoria dels nord-americans i, amb semblants arguments, a una part important d’Europa
Consideren que la nova realitat d’internet i de les xarxes socials és l’únic espai per on ha de transitar la modernitat -la vida econòmica, la vida privada, les idees-. I no només això: s’ha d’eixamplar per tot el món quan abans i al preu que sigui. Aquesta visió missionera que ha obtingut la majoria dels vots populars condueix a destruir o desterrar tot el que faci competència o impedeix el seu desenvolupament i domini: els impostos, la separació de poders -cheks and balances-, els tribunals de justícia, l'estructura funcionarial dels governs, els atributs de l’estat del benestar, la distribució de la riquesa, els mitjans tradicionals de comunicació, els organismes multilaterals, el canvi climàtic, els emigrants, els pobres i els més febles... Tots són enemics del seu nou ordre mundial. La filosofia maga ha aconseguit enlluernar a la majoria dels nord-americans i, amb semblants arguments, a una part important d’Europa. Els seus seguidors són les desencisades classes mitjanes que van tocar el cel i han vist com a les darreres dècades estan perdent una part important del que havien obtingut. Els maga es mouen molt bé en mig d’aquesta decadència, amb les seves promeses populistes, amagant la nova configuració social que proposen sota de l’ala. La digitalització és bona en si mateixa en la mesura en què millora les condicions de les persones i dels negocis i no ho és plantejada exclusivament com negoci monopolitzat per uns pocs.
No es pot negar que encara que hagi estat un camí sinuós, dubitatiu i massa vegades contradictori, el resultant de les polítiques lliberals, democristianes i socialdemòcrates que configuren la Unió Europea ha ofert unes dècades de prosperitat i benestar per àmplies capes de la població, preferentment les classes mitjanes, ha avançat en assumir molts drets individuals, la diversitat, i a la vegada que ha aconseguit reduir moltes desigualtats. És veritat que la democràcia moderna nascuda amb el capitalisme és un sistema perfeccionable, que requereix un gran esforç respecte i confiança entre tots, assumint que mantenir-la sempre serà més cara que els populismes.