El fum que cada Primer de Maig enterboleix la porta principal de la seu de Foment del Treball és enguany molt més dens. La reforma laboral del govern central, que els sindicats majoritaris reivindiquen com una "victòria de l'organització col·lectiva dels treballadors", ha disparat en un 100% les contractacions indefinides de joves a l'Estat espanyol – un 80% entre la població general. En el dia del treballador del 2022 hi ha molts contractes precaris per cremar. El secretari general d'UGT, Camil Ros, reitera que, gràcies a les successives victòries de l'acció sindical, els treballadors catalans i espanyols estan "en millors condicions aquest primer de maig que el passat". El caràcter festiu que els representants volen imprimir a la jornada serveix de fonament per un futur immediat de "conflictes garantits", avisa a les patronals el secretari general de Comissions Obreres Javier Pacheco, si no es resol "una crisi de preus que no hem provocat nosaltres".
Ambdós líders sindicals coincideixen a una reivindicació central per les mobilitzacions d'enguany. Com recorda Pacheco, els empresaris del país "van aprofitar els anys d'opressió de la reforma laboral del PP per eliminar les clàusules de revisió salarial". En un context d'inflació disparada i de crisi de preus que no s'ha aconseguit controlar, els secretaris generals reclamen el retorn dels ajustaments dels sous dels treballadors per adaptar-los a la inflació. Pacheco, en aquest sentit, ha exigit que s'aprofiti la ultraactivitat – recuperada amb la darrera reforma laboral – per incloure a tots els convenis col·lectius aquestes clàusules, que significarien increments salarials per mantenir el poder adquisitiu de la classe treballadora del país.
Pacheco: "Els empresaris van aprofitar els anys d'opressió de la reforma laboral del PP per eliminar les clàusules de revisió salarial"
"No podem acceptar de cap manera que una part important de la societat catalana no pugui fer front a la factura de la llum o la cistella de la compra", etziba el sindicalista, que, tot i que celebra el "canvi en la cultura laboral del país" que observa en els darrers mesos, posa el focus en un futur tèrbol pel que fa a les relacions laborals. Segons destaca el líder de Comissions, les constants negatives de la patronal a incloure aquesta clàusula als convenis col·lectius del país portaran a vagues i protestes laborals. "El conflicte està garantit", avisa el secretari general, si els salaris no augmenten per ajustar-se a uns preus que "les empreses estan pujant sense escrúpols".
"A qui més puja els costos és a les famílies", reclama Ros, que exigeix a les institucions un control de preus que limiti els costos de productes i serveis essencials. La revisió dels salaris ha d'anar de la mà d'una actuació institucional a tots els nivells, defensa, per posar sostre al cost de carburants, energies o ítems de consum diari. "Si Europa pot controlar els tipus d'interès ha de poder controlar els preus", afirma el secretari general de la UGT, que s'afegeix a la crítica frontal als actors empresarials de l'Estat que augmenten els preus sense disminuir els seus marges via revisió salarial – especialment les energètiques, que considera que "orquestren" la inflació. "Repsol és el cas més insultant", lamenta Ros, que demana una resposta clara per part de les institucions del país "perquè la gent pugui arribar a fi de mes". En aquest sentit, Pacheco ha reclamat al president de la Generalitat Pere Aragonès que "deixi de mirar-se el melic i comenci a mirar la gent".
Ambient festiu
La manifestació d'aquest Primer de Maig, que ha aplegat unes 8.000 persones en el seu trànsit per la Via Laietana des de Plaça Urquinaona fins a la Plaça de Correus, ha recuperat la normalitat amb el caràcter de celebració que la caracteritza. Darrere el quiosc de premsa de la cèntrica plaça, el jovent de Comissions i UGT ha acompanyat les declaracions institucionals d'un fil musical que ha acompanyat els cants de victòria de Ros. "Si avui tenim un salari mínim de 1.000 euros és gràcies al sindicalisme, que té un paper central en la millora de les condicions laborals de la gent". La celebració dels militants ha dificultat el silenci amb què els sindicats han volgut homenatjar els prop de 70 treballadors morts al lloc de treball amb una representació del Cant dels Ocells davant l'estàtua de Francesc Cambó.
Els motius d'alegria per al moviment sindical han estat diversos en aquest Primer de Maig. "Els sindicalistes han estat donant certeses per quan els treballadors no sabien què fer durant la pandèmia", apunta Pacheco, que ha aprofitat la seva ponència per posar sobre la taula els assoliments dels darrers anys. Les negociacions de la Llei Rider, la ratificació del conveni de la OIT pel que fa a les treballadores de la llar o la derogació de la reforma de les pensions han estat algunes de les conquestes que ha destacat el líder sindical, de la mà de la mateixa reforma laboral o l'augment de l'SMI.
Els guanys dels treballadors mitjançant de la tasca sindical, però, han trobat el seu contrapunt en les demandes de noves polítiques socials. "Estem davant d'un Primer de Maig ple de desigualtats" que van molt més enllà del salari, segons Ros. Ambdós secretaris generals han reclamat un "pacte nacional per la dignitat de les cures", que comprengui el reconeixement de la feina de les treballadores de la llar, la dependència o els drets de les persones jubilades. Els representants dels treballadors s'han posat també del costat dels vaguistes dins la comunitat educativa. "Estem aquí per reflexar el compromís amb el conjunt de treballadors i treballadores del país", afirma Pacheco.
Mobilització política
Entrant des de Pau Claris cap a Plaça Urquinaona, la primera imatge que deixa la manifestació del Primer de Maig és la d'un grupet de militants fent volar una bandera cubana acompanyada d'una senyera i una efígie del Che Guevara. Ambdós secretaris generals no han defugit la vocació política de l'acció sindical durant el Primer de Maig. El mateix Pacheco, de fet, ha definit els sindicats de classe com "instruments de mobilització política" que afecten el conjunt de la cultura del país.
Ros: "Si avui tenim un salari mínim de 1.000 euros és gràcies al sindicalisme, que té un paper central en la millora de les condicions laborals de la gent"
El secretari general de Comissions, de fet, identifica una voluntat política contrària en l'acció de la patronal. La pujada dels salaris dels treballadors, com porta aclarint setmanes, és una mesura d'eficiència econòmica. Per Pacheco, la clàusula de revisió salarial garanteix el consum de les famílies i, per tant, la recuperació econòmica posterior a la pandèmia, i el rebuig dels empresaris és, opina, un "clar exercici de política". "Si la patronal té aquesta posició política, no queda més que la mobilització per part del moviment sindical de classe".
Ros s'ha afegit a aquesta consideració, tot reivindicant l'acció col·lectiva com a part d'un "cordó sanitari" contra polítiques reaccionàries que, considera, estan penetrant la cultura política de l'Estat i del conjunt de la Unió Europea. "El combat contra el feixisme es fa amb polítiques socials i salaris dignes", etziba Ros – una tasca que correspon en bona part al moviment obrer. La testimonial presència d'un reducte de militants del Front Obrer confirma les consideracions d'un secretari general que també ha volgut subratllar el caràcter internacionalista i pacifista de l'acció col·lectiva dels treballadors. "Les fronteres són l'espai de trobada per donar la mà a les persones que ho necessiten", reclama Ros. Ambdós secretaris generals han obert les seves ponències amb referències a la invasió a Ucraïna i la resta de conflictes bèl·lics en actiu al món, tot exigint a les institucions que "vetllin pel compliment de la carta dels drets humans".