Els termes economia i salut no sempre han anat de la mà. Durant un temps es va concebre la sanitat com un sector que, per tal de garantir el seu bon funcionament, havia de quedar al marge de l'anàlisi econòmica. No és fins a finals dels '70 i principis dels '80 que comença a desenvolupar-se la disciplina amb llibres com Introducció a l'Economia de la Salut, de John G. Cullis i Peter A. West, que relacionen per primera vegada conceptes com eficiència, eficàcia, input, outcome, falles de mercat i escassetat de recursos en la sanitat, sempre vinculades a idees com l'equitat o el bé públic. Fa 40 anys, el Col·legi d'Economistes de Catalunya va ser pioner amb la creació de la Comissió d'Economia de la Salut, i ha celebrat l'aniversari amb la taula Èxits i fracassos de l'Economia de la Salut en la Política Sanitària.
Els experts reunits a la taula coincideixen en considerar l'anàlisi econòmica com un bon instrument de diagnòstic i correcció de les falles del sistema per tal d'abordar-les des de la gestió. La directora de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya a AQuAS, Anna García, posa sobre la taula la ineficiència del sistema més evident que mostren els exàmens econòmics. "Hi ha un 1% de la població que genera el 25% de la despesa de la sanitat i un 4% que fa el 50%. Si fos el director de CatSalut el primer que faria seria analitzar aquest 5% dels habitants que s'emporten el 75% dels recursos del sistema".
García: "Hi ha un 1% de la població que genera el 25% de la despesa de la sanitat i un 4% que fa el 50%"
García indica que en aquest 5% de població es troben molts casos de pacients que han de passar per procediments com la diàlisi, hospitalitzacions, casos de salut mental, salut física i medicaments MHDA o de dispensació ambulatòria. L'experta posa el focus en aquest darrer aspecte, on es troben fàrmacs pel tractament de malalties com el VIH o el càncer i que es dispensen en hospitals o ambulatoris. "L'any 2000 aquest tipus de medicament suposava l'1% de la despesa de CatSalut i avui ja és del 10%. No hi ha cap partida que hagi crescut mai tant", explica García, que aposta per "avaluar com d'efectius són els fàrmacs que estem donant".
En aquest sentit la representant d'AQuAS denuncia que, en l'actualitat només hi ha cinc informes de seguiment sobre els 285 fàrmacs que CatSalut ha analitzat. "Hem perdut la batalla de l'anàlisi cost-efectivitat en MHDA i això ens condemna a fer grans despeses en un sol fàrmac destinat a pocs pacients i sense tenir gaire clara la seva eficàcia".
El cost de la desigualtat social
En aquest 5% que fa un ús intensiu de la sanitat també hi trobem ciutadans amb malalties cròniques i necessitats especials, i d'altres amb entrades a urgències i hospitalitzacions molt freqüents. "Als Estats Units han analitzat el perfil d'aquestes persones que visiten molt més el metge del que ho fa un adult convencional i hi trobem gent gran, més dones que homes, amb pocs estudis i poc nivell d'ingressos", explica García.
Fernández: "Tirar endavant projectes a partir del dèficit suposa condicionar el futur; hem de fer compatible sostenibilitat i progrés"
Les estadístiques poblacionals catalanes mostren com les desigualtats socioeconòmiques també són un factor discriminatori en la salut del país. "La taxa de mortalitat per cada 1.000 habitants dels menors de 65 anys més pobres multiplica per 3,7 la dels més rics en el cas de les dones, i per 3,8 en el cas dels homes", indica García. Un problema que es genera des de la infància. "L'hospitalització psiquiàtrica dels menors de 15 anys més vulnerables multiplica per 2,2 la dels més benestants en el cas de les nenes i per 6,8 en el cas dels nens", explica la directiva d'AQuAS, que reclama "avaluar el conjunt del sistema i prendre decisions en funció dels resultats".
Un sector generador de riquesa
Per la seva banda, la directora general de la Unió Catalana d'Hospitals (UCH), Roser Fernández, destaca els aprenentatges adquirits pel sistema de salut català en aquestes quatre dècades de desenvolupament de l'Economia de la Salut. "El 1991 es van celebrar les primeres jornades d'Economia, Empresa i Sanitat i es va començar a parlar del sector salut no només com un generador de despeses, sinó com un element de valor afegit, generador de riquesa. Això s'ha desplegat i ha posicionat la indústria sanitària en l'economia productiva del país a través del coneixement, i no del turisme sanitari".
Segons la directora general de la UCH, aquest canvi de paradigma va canviar la manera de prendre decisions estratègiques i de preparar pressupostos. "Sembla molt obvi, però ara no només contemplem la gestió de despeses, sinó també els ingressos que donarà cada projecte", indica Fernández, que valora el fet que la sanitat ja considera com a un element positiu generar excedent. "És senyal de bona gestió, però després s'ha de veure on es destina aquest excedent, ja sigui en retribució, maquinària, etc.".
En aquest mateix sentit, Fernández reclama incorporar el sistema de sostenibilitat a l'hora de plantejar polítiques socials. "Tirar endavant projectes a partir del dèficit suposa condicionar el futur; hem de fer compatible sostenibilitat i progrés". Aplicat al sector econòmic, demana comença a treballar des de l'òptica del sistema de salut, i no pas del sanitari. "El 90% del pressupost es destina al sanitari, el que suposa esperar que el malalt arribi al centre i atendre'l, però això només explica el 20% de la salut de les persones. Per fer sostenibles les nostres polítiques cal actuar en els factors determinants de la salut en el seu origen, per disminuir riscos i dependències".
Finalment, el director de l'Àrea de Recursos Econòmics del Servei Català de Salut, Ivan Planas, destaca com a principals llegats de l'Economia de la Salut "l'acceptació per part de totes les institucions sanitàries que l'eficiència és una exigència ètica, no només un compliment dels pressupostos públics".
De cara, al futur, Planas veu un perill en la manca d'economistes que estan disposats a abandonar l'àmbit acadèmic per entrar en la salut i, encara més, en la manca d'incorporació d'empreses en les decisions sanitàries. "Hi són, però poc, i hem de poder consolidar un sistema de comptabilitat analítica estable, universal i validada per tothom per garantir l'equilibri entre despesa i ingressos. L'aplicació d'aquests criteris en la salut pot generar moltes oportunitats".