Ara fa un any, si fa no fa, publicàvem l’article Fons de pensions a Europa: el nan espanyol, on ens fèiem ressò de què més ens interessava de l’anuari IPE de pensions, la bíblia dels fons de jubilació en l’àmbit europeu. Dotze mesos després, ja tenim a les nostres mans l’edició del 2022 i aprofitarem per extreure’n el més interessant.
El primer que salta a la vista és el pòdium dels països amb més recursos acumulats destinats a les jubilacions, i que es manté invariable respecte l’any passat. El líder continua essent el Regne Unit, amb un patrimoni de 2,31 bilions d’euros (creix un 7,5% respecte l’any passat), seguit dels Països Baixos, amb 1,69 bilions (+1,8%) i Noruega, amb 1,29 bilions (+0,8%). De la mateixa manera que succeïa l’any passat, tots els països que venen per darrere estan per sota del bilió. El grup de països perseguidors l’encapçala Suïssa, amb 836.200 milions d’euros, seguida d’Alemanya i Dinamarca, amb 755.200 i 663.300 milions, respectivament. Crida molt l’atenció aquest darrer cas, el dels danesos, un país amb una població de només 5,8 milions d’habitants, el que dona idea del seu nivell de cobertura de cara a la jubilació. La classe mitjana dels fons de pensions la completa Suècia, amb uns recursos acumulats de 605.600 milions d’euros. En terra de ningú hi ha França (347.900 milions) i per sota, els països petits en termes d’estalvi: Finlàndia (248.700), Itàlia (206.400), Irlanda (49.900), Islàndia (43.400), Portugal (42.200), Àustria (40.600), Bèlgica (32.300) i finalment, al furgó de cua com és tradicional, Espanya, amb només 22.100 milions d’euros. Un capítol a part mereixen els països de l’Est, que totalitzen entre ells 185.800 milions d’euros.
Si entrem a mirar el detall, comprovarem que els cinc fons amb més volum d’Europa continuen essent els mateixos que en el curs anterior, és a dir, el fons sobirà de Noruega com a líder indiscutible (amb un patrimoni d’1,13 bilions d’euros), seguit del neerlandès ABP (funcionaris i professionals de l’ensenyament), amb 530.000 milions, en tercer lloc, hi ha el també neerlandès PFZW (antic PGGM i que és el fons de pensions del sector de “care & welfare”), que acumula 258.000 milions d’euros. Els quarts al rànquing són els danesos d’ATP (Pensió Complementària del Mercat de Treball), que atresoren 127.000 milions d’euros i els cinquens, el fons de pensions suec Alecta, amb uns recursos gestionats de 120.000 milions.
El fons de pensió de més volum a Espanya era el de CaixaBank per als seus treballadors, amb uns 6.000 milions d’euros d’actius
Com que aquests cinc ja els coneixem de l’anterior article monogràfic, i també d’altres textos on hi ha fet aparicions, enguany baixarem el llistó i farem una anàlisi dels cinc següents al rànquing. El sisè per volum és el BVK bavarès, que té un patrimoni de 107.500 milions d’euros i cobreix als funcionaris d’aquest estat alemany. El setè és britànic, el Universities Superannuation Scheme, que pertany als treballadors de les institucions d’ensenyament superior. Acumula 107.000 milions d’euros. El vuitè és el danès PFA, amb 97.500 milions d’euros; es tracta d’una companyia independent que custòdia els estalvis per a la jubilació d’1,3 milions de treballadors i 6.000 empreses. El novè és el Sjunde AP-fonden (conegut com a AP7), de Suècia, un pla de caràcter públic que dona cobertura a més de cinc milions de treballadors, amb un total de 94.700 milions d’euros acumulats. Finalment, el darrer d’aquesta llista és de Noruega, el KLP, un pla públic de les administracions locals, que té un patrimoni de 94.000 milions d’euros.
En l’article de l’any passat ja vam deixar reflectit l’escàs pes de l’Estat espanyol en aquest rànquing, on el fons de més volum era el de CaixaBank per als seus treballadors, amb uns 6.000 milions d’euros d’actius. Si mirem els països veïns, trobarem que tots guanyen per golejada als espanyols; el més voluminós de França és l’Agirc-Arrco, que és el resultat de la fusió (2019) de les dues grans gestores de pensions del sistema públic. El seu patrimoni ascendeix a 68.000 milions d’euros. A Itàlia, el líder és la Fondazione ENPAM, que és l’hereu de l’antic Ente Nazionale di Previdenzia ed Assistenza Medici, un ens de l’Estat italià. Gestiona uns recursos de 26.250 milions d’euros. I pel que fa a Portugal, al capdamunt hi trobem al FEFSS, el Fundo de Estabiliçao Financeira da Segurança Social, que disposa de 23.000 milions d’euros. Com a nota exòtica, tractant-se d’Europa, hi ha la presència a la llista d’Israel, un país amb algunes característiques semblants a les de Catalunya, que té el seu principal fons, Menora Pension, al número 25 del rànquing, amb un patrimoni gestionat de 50.300 milions d’euros. Per contextualitzar tot això, recordem que el Fons de Reserva de la Seguretat Social espanyola va acumular al seu moment de màxima esplendor la xifra de 65.000 milions d’euros (2011), un import realment colossal, però que va ser ràpidament deglutit pels dèficits del sistema en plena crisi econòmica.
Si ens centrem en el mercat espanyol, com dèiem, el líder secular és el pla de pensions de treballadors de CaixaBank, que enguany escala posicions al rànquing perquè el seu patrimoni incorpora com a mínim una part del fons de pensions de Bankia. El saldo atribuït per l’anuari és de 7.000 milions d’euros, el que li serveix per situar-se a la posició 250 d’aquest escalafó paneuropeu. Al darrere, la nòmina de seguidors es manté invariable respecte l’edició anterior: Endesa (3.200 milions), Telefónica (3.000 milions), BBVA (2.600 milions), Geroa Pentsioak (una gestora basca constituïda per sindicats i patronal, 2.500 milions), Bankia (pendent d’absorbir del tot per CaixaBank, 1.800 milions), Banco Santander (1.040 milions) i Iberdrola (930 milions). Dels plans de les administracions públiques, el de més volum és el de Funcionaris de l’Estat, que gestiona el BBVA i que té un patrimoni de 600 milions d’euros, seguit del de Funcionaris de la Generalitat, que gestiona CaixaBank i que té un volum de 380 milions. Aquests dos darrers no formen part del rànquing dels 1.000 grans d’Europa, on el més petit disposa de 844 milions d’euros.
El gran nivell de cobertura del sistema públic espanyol, unit als baixos salaris del país, són factors que no han permès desenvolupar sistemes de pensions de capitalització
Per acabar, donem un cop d’ull als fons de pensions d’algunes de les multinacionals més conegudes d’Europa. L’antiga British Telecom, ara BT Group, té un dels fons de més volum del territori, amb uns actius de més de 66.000 milions d’euros. Els bancs Lloyds i HSBC se situen al voltant dels 45.000 milions. Una mica per sota hi ha una altra entitat financera britànica, Barclays, amb 41.000 milions. A la llista també hi trobem la petroliera BP, amb 38.000 milions i l’aerolínia British Airways, amb 34.800 milions. Fora de la bombolla britànica, també hi ha l’alemanya Siemens (33.500 milions) i la petroliera Shell, amb seu als Països Baixos, que té un fons de 31.000 milions (la branca britànica Shell manté el seu fons de manera separada).
Com ja vam comentar en l’article de fa un any, el gran nivell de cobertura del sistema públic espanyol, unit als baixos salaris del país, són factors que no han permès desenvolupar sistemes de pensions de capitalització, que sens dubte haguessin actuat com a contraforts del sistema de repartiment ara que aquest està generant dèficits de manera recurrent. I encara queden un bon grapat de baby-boomers per jubilar-se...