En les darreres dècades, els avenços tecnològics han transformat no només les nostres vides, sinó també la manera com juguen els infants. Els smart toys, joguines intel·ligents connectades a Internet, s’han convertit en un fenomen creixent. Combinen entreteniment i aprenentatge, però també susciten debats sobre la dependència, la privacitat i l’impacte en el desenvolupament infantil.
Fa més de 25 anys, el món va presenciar el primer smart toy: el Tamagotchi. Aquella mascota virtual que requeria una atenció constant va marcar l’inici d’una era en què les joguines començaven a interactuar amb els nens més enllà de l’àmbit físic. Avui dia, les joguines intel·ligents han evolucionat fins a nivells sorprenents, integrant tecnologies com Internet, la realitat augmentada i la programació. Els infants ja no només volen nines o cotxes de joguina. En les cartes escrites a l’Olentzero i la Mari Domingi, demanen robots que ensenyin programació, ulleres de realitat augmentada per explorar mons virtuals i jocs de taula híbrids que combinen taulells tradicionals amb aplicacions mòbils. Aquest salt tecnològic no només redefineix l’entreteniment, sinó també la manera com els més petits es relacionen amb l’aprenentatge i les noves tecnologies.
Entre els principals beneficis dels 'smart toys' destaca la seva capacitat per fomentar habilitats tecnològiques des de ben petits. Jocs que ensenyen robòtica, programació bàsica o realitat augmentada permeten que els infants siguin tant consumidors com creadors de tecnologia
Un exemple són els kits com el Lego Mindstorms, que permeten construir i programar robots, o jocs clàssics com el Monopoly o el Trivial Pursuit, que, amb aplicacions de realitat augmentada, afegeixen una dimensió educativa mostrant cases virtuals o informació addicional sobre personatges històrics. A més d’enriquir l’experiència, això estimula la creativitat i el pensament lògic. També afavoreixen la familiaritat amb les eines tecnològiques, preparant els infants per a un futur cada cop més digital. La interacció amb aquests dispositius pot ser el primer pas cap a carreres relacionades amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.
Diversió o risc?
Tanmateix, no tot són avantatges. L’ús excessiu de joguines intel·ligents també pot comportar riscos significatius. Un dels problemes principals és la dependència tecnològica. Les joguines intel·ligents, en oferir respostes immediates i molt personalitzades, poden limitar el desenvolupament d’habilitats com la tolerància a la frustració o la capacitat de resoldre problemes de manera autònoma. Un altre desafiament pot ser la reducció del joc social. A diferència de les joguines tradicionals, que fomenten la interacció entre infants, algunes joguines intel·ligents tendeixen a aïllar-los, substituint les relacions humanes per interaccions amb una màquina. Això pot afectar habilitats com l’empatia i la comunicació.
Des d’un punt de vista tècnic, les joguines intel·ligents connectades a Internet també presenten riscos de seguretat. En un món on els ciberatacs són cada cop més freqüents, aquests dispositius poden ser piratejats, exposant dades sensibles dels infants i les seves famílies
Les joguines intel·ligents són una revolució a la indústria del joc, oferint una finestra a l’aprenentatge tecnològic i un pont cap al futur digital. Però, com passa amb qualsevol avenç, és essencial trobar un equilibri. Promoure un ús moderat, prioritzar la interacció social i escollir joguines que estimulin la creativitat pot marcar la diferència entre un passatemps enriquidor i un risc per al desenvolupament infantil. Aquest any, quan l’Olentzero i la Mari Domingi passin per les llars basques, no només repartiran regals, sinó també eines que modelaran el futur dels infants. La pregunta és: com podem garantir que aquestes eines siguin una ajuda i no un obstacle?