La societat del núvol

La societat del núvol és aquella que desenvolupa una gran part de la seva activitat intel·lectiva a través d'internet

La societat del núvol és una gran consumidora de tecnologia| iStock
La societat del núvol és una gran consumidora de tecnologia| iStock
Barcelona
12 de Gener de 2022

Finalitza 2021, un any que arran de la pandèmia del SARS-CoV-2 s'han fet encara més omnipresents les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), quelcom que usualment s'associa amb la societat del coneixement i que tenyeixen la majoria de les activitats econòmiques i socials. Una irrupció tecnològica que s'ha produït simbiòticament amb el creixement d'internet d'abast mundial. Vivim un present que és de transició cap a una nova era regida per la informació i el coneixement. Informació i coneixement que flueixen arreu mercès a internet, esdevenint aquests en l'element nuclear de la comunicació, l'emmagatzematge i el suport al processament de les dades mercès a la potència de càlcul existent en la xarxa. Un canvi paradigmàtic quant a l'anàlisi de la informació, la creació de coneixement i la manera de produir, treballar o viure. Lentament, però de forma irreversible, una gran part de la nostra activitat es desenvolupa al ciberespai, en altres paraules al núvol, operant o interactuant mercès a internet.

Interactuar amb persones o màquines a través d'internet, en qualsevol lloc i moment, ja sigui per treball u oci, ha esdevingut per gairebé unes 4.700 milions de persones, el 60% de la població mundial, una activitat molt important o bàsica. De fet, internet ja no és sols una eina imprescindible a la feina, ho és també en el temps de lleure o en les activitats diàries. L'informe The Global State of Digital 2021 explicita que les persones amb internet entre 16 i 64 anys, dediquen de mitjana quasi 7 hores diàries a utilitzar internet per interactuar a través de les xarxes socials (gairebé són utilitzades pel 55% de la població mundial), navegar, llegir la premsa, fer compres o veure vídeos. Certament, no hi ha dubte, un gran percentatge de la població mundial que està connectada, desenvolupa una part important de la seva vida al ciberespai, si bé amb una distribució asimètrica, atès que mentre el 90% dels ciutadans del nord i l'oest d'Europa i Amèrica del Nord utilitzen habitualment internet, a l'Àfrica oriental el 75% de la població no hi té accés, un percentatge que ens ha de fer actuar.

Les persones amb internet d'entre 16 i 64 anys dediquen de mitjana quasi set hores diàries a utilitzar internet 

Analitzant les dades de l'activitat d'internet, haurien de concloure que una gran part de la humanitat ha superat l'etapa de la societat del coneixement i s'endinsa, acceleradament, cap al que haurien de denominar la societat del núvol. Un nou concepte que es pot definir com aquella societat que desenvolupa una gran part de la seva activitat intel·lectiva, independent de la finalitat, a través de la xarxa, la qual està tan integrada al nostre quefer diari que amb prou feines es percep la seva presència, en tot cas es percep la seva absència.

Viure connectat al núvol és un fet no menor, atès que la manca de disciplina en la gestió dels temps o l'hiperinformació acaba generant desinformació i pot ocasionar, en opinió de sociòlegs i psicòlegs, que la societat desconnecti de la realitat que l'envolta tot descuidant activitats importants o les relacions amb les persones que es conviu o coexisteix, sigui la família, veïns o companys d'escola o treball.

Viure als núvols tradicionalment s'emprava per referir-se a persones que estaven desconnectades de la realitat o no estaven amatents al que s'explica o conversa

Una desconnexió de la realitat, per hiperactivitat al ciberespai o viure connectat al núvol, que fa realitat la sentència que viure als núvols tradicionalment s'emprava per referir-se a persones que estaven desconnectades de la realitat o no estaven amatents al que s'explica o conversa. De fet a l'Enciclopèdia Catalana (2000), es defineix estar o viure als núvols com "no adonar-se de la realitat, no estar gens informat tocant a una qüestió, no estar atent als afers pràctics, etc.". Aquesta nova societat altament consumidora de tecnologia, o societat núvol, en contra del que se suposa no té garantia d'autonomia ni la llibertat, tot al contrari, és altament manipulable, perquè saber utilitzar quelcom no comporta entendre les oportunitats i els riscos associats.

La societat del núvol és una societat autoformada que es caracteritza per ser tecno-dependent, multicanal, relativa amb valors emergents poc definits, molt exposada públicament i ràpida. La rapidesa, la immediatesa com a valor, és un aspecte no menor, atès que en la societat núvol, la velocitat de transmissió d'informació i la quantitat de la mateixa permet aspectes altament positius, però a la vegada, possibilita la creació de notícies o entorns inventats, falsos, que s'introdueixen en l'imaginari col·lectiu a qui s'adrecen activant les pors, prejudicis, desitjos, il·lusions, o esperances que, encaixant amb la ideològica o conviccions del receptor, aquest els percep com a certes, són assumides com a propis de tal manera que s'actua condicionat per elles i convertint-se en propagadors en compartir-les de forma reflexa sense verificar ni contrastar. El que és imaginari es confon amb la realitat i les bases del metavers estan servides endinsant-se en un món on s'esborren les fronteres entre online i offline.

La societat del núvol és una societat autoformada que es caracteritza per ser tecno-dependent, multicanal, relativa amb valors emergents poc definits, molt exposada públicament i ràpida

S'inicia un nou any en què la intel·ligència artificial, la realitat augmentada i els productes intel·ligents esdevindran les eines cabdals per impulsar els grans canvis de la societat núvol. Una societat en què les desigualtats poden créixer, la concentració de la riquesa en uns pocs es mantindrà i el treball exigirà noves actituds i aptituds, en un entorn de creixent incertesa i nous riscos emergents. Un any que, en la meva opinió, serà el primer de la nova era que la humanitat inicia, la transició cap a ella, amb la pandèmia, s'ha acabat i esdevé imprescindible un enorme esforç per potenciar l'educació i l'enfortiment del capital humà. Cal educar per ser capaç de tenir criteri propi i creador de futur. El 2022 la formació hauria d'ajustar-se per fonamentar-se en la terna de coneixements: socials-pensament-STEM, la simbiosi dels tres és l'autèntica palanca de progrés i d'articulació de ciutadans lliures al núvol i a la Terra.