El mercat energètic, que abans era cosa de pocs, avui viu una transformació motivada per l'arribada de noves iniciatives. Eficiència, autoconsum i energia verda. Aquests són els tres pilars bàsics amb els que han penetrat enmig de l'oligopoli. Ara per ara, amb un èxit creixent, però amb un futur borrós arran de la nova llei del sector.
La forma més comuna és la de cooperativa verda, un fenomen que va sorgir a Europa a principis dels 90 i que va arribar a l'Estat espanyol fa tant sols tres anys amb Som Energia. Actualment, aquesta cooperativa de Girona compta amb més de 10.000 socis, gairebé 9.000 contractes de llum i preveu multiplicar per sis la seva facturació i arribar als 3,5 milions aquest 2013.
Eficiència i transparència
Com és possible fer-se lloc en un mercat dominat per grans empreses? Escoltant el nou consumidor: "És conscient de la força que té, es qüestiona com vol que l'empresa es relacioni amb ell i ho demostra". Així defineix Marc Roselló, soci fundador de Som energia, el perfil del membre de la cooperativa.
El soci no té cap descompte en el preu de l'electricitat, ni cap benefici directe, "és més aviat un gest de canviar el concepte de la llum i el model energètic". Per això, el principal avantatge que ofereix la cooperativa és tenir un tracte proper amb la seva empresa, comprendre què passa i per què puja o baixa la quota final de la seva factura. A més, sap que contribueix a desenvolupar l'energia renovable.
El paper de la comercialitzadora i la distribuïdora
La cooperativa té vuit plantes fotovoltaiques i una de biogàs a Catalunya. Això es tradueix en un volum de producció suficient per abastir al voltant de 1.500 famílies l'any. Ara bé, un soci no pot escollir que l'electricitat que li arribi sigui tota verda, el procediment és més complex: "L'energia que es produeix es ven a la xarxa pública, es barreja i és impossible distingir quin electró prové d'una central solar i quin d'una nuclear".
Segons Roselló, "el 90% de la xarxa espanyola està en mans de cinc grans empreses distribuïdores", que són les que s'encarreguen de fer arribar l'electricitat a casa i de mirar el nostre comptador. Som Energia no ho és, només produeix i comercialitza. Contracten al sistema la xifra de consum per hora dels seus clients i els hi ho factura després. "Comprem quantitat independentment de l'origen. Sí que tenim una certificació de classe A, pel que podem assegurar que nosaltres produïm i oferim energia renovable, però no que vagi únicament als nostres socis", matisa. Això sí, l'energia es distribueix a la zona propera de la font.
Una barrera per l'autoconsum
Ara mateix, Som energia produeix un 10% del volum de la seva demanda energètica. L'objectiu inicial era arribar a abastir tots els seus socis amb la construcció de noves instal·lacions, però la darrera reforma energètica ha posat el fre al creixement. No només el d'aquesta cooperativa, també de qualsevol projecte basat en l'expansió de les renovables.
El principal afectat per la nova normativa és l'autoconsum, "l'única via a favor de l'eficiència i contra les grans companyies". Seguidament, els productors d'energies alternatives, ja que s'han eliminat les primes que rebien pel desenvolupament de fonts alternatives. Unes mesures que, per Roselló, "només serveixen per tapar els espais on podien aparèixer altres manera d'operar dins el mercat".
A grans trets, la normativa diu que pel fet d'instal·lar plaques solars al domicili particular, no es queda exempt de pagar la quota fixa per formar part de la xarxa elèctrica nacional, tot i no consumir d'ella. En el cas de tenir excedents, tampoc es contempla la possibilitat d'abocar-ho i rebre a canvi subministrament sense pagar res adicional quan la producció pròpia no sigui suficient.
Malgrat comptar amb un escenari difícil, la cooperativa encara estudia la possibilitat de fer compra directa a petits productors. Tot i això, el soci fundador aconsella als productors "pensar únicament en consumir la seva pròpia energia per estalviar a nivell domèstic i explotar les renovables".