Els cereals són el primer aliment del món. Les previsions d'enguany indiquen que la seva producció mundial serà inferior a la demanda, amb la conseqüent reducció dels estocs. Aquesta circumstància feia sis anys que no es produïa. En anteriors ocasions (2007, 2010 i 2012) aquest fet va anar acompanyat de bombolles especulatives de preus alimentaris de magnituds desconegudes des de feia moltes dècades. Aquestes crisis de preus van tenir greus conseqüències en l'àmbit econòmic, social i polític. Enguany les condicions són diferents, es parteix d'un alt nivell d'estocs, acumulats en els darrers anys. Tanmateix cal parlar-ne.
El sol fet que en els darrers 10 anys s'hagin produït tres crisis greus de preus alimentaris ja ens informa de l'extraordinària fragilitat d'aquests mercats en un escenari, com l'actual, més tens, entre una demanda fortament inelàstica i una oferta sotmesa a imponderables climàtics i sanitaris.
En realitat quasi no recordem les crisis de preus alimentaris recents ni les seves conseqüències. Vivim en un món tan dinàmic que aboca tones d'informació a cada instant i el present acaba acaparant-ho tot. Cal, doncs, fer memòria. L'any 2006-2007, amb la finalitat de cercar alternatives renovables als combustibles fòssils i fer front al canvi climàtic, un seguit de països, entre els quals els Estats Units i la Unió Europea, van programar un increment progressiu de la producció d'agrocarburants. Aquesta crida legal a la demanda va obrir les portes a l'especulació, fins al punt que en pocs mesos l'índex de preus dels cereals de la FAO va passar de prop de 100 a 268, disparant totes les alertes de les organitzacions econòmiques internacionals i dels grans centres de coordinació (G8 i G20): la seguretat alimentària estava en risc.
Ràpidament es van produir respostes en frontera (aranzels a l'exportació, prohibició de l'exportació, etc.) de diferents països per protegir el seu proveïment. La fam es va estendre en els països més vulnerables. Olivier de Schutter, relator especial de l'ONU per al dret a l'alimentació, va declarar que els agrocarburants eren un crim contra la humanitat. Però, al marge de la responsabilitat dels agrocarburants, els vertaders culpables eren els fons especulatius, no hi havia raons objectives per aquells increments de preus.
Olivier de Schutter, relator especial de l'ONU per al dret a l'alimentació, va declarar que els agrocarburants eren un crim contra la humanitat
Això no obstant, a partir de la utilització d'aliments per a produir combustibles (agrocarburants) els preus dels aliments bàsics han quedat vinculats als preus del petroli, seguint ambdós la mateixa trajectòria. Efectivament un increment de preus del petroli crida a la producció d'agrocarburants detraient, per exemple, blat de moro o sucre del mercat alimentari. I el mateix succeeix a l'inrevés, uns preus baixos del petroli fan retornar producció al mercat alimentari. Pot semblar xocant però petroli i aliments són productes substitutius en el mercat de l'energia.
L'ensurt del 2007-08 va afectar els concerts comercials internacionals. El juliol de 2008 s'havia de concloure la Ronda de Doha de l'Organització Mundial de Comerç (OMC) amb uns acords elaborats durant anys, però aquests ja no es van aprovar. La India ho va deixar clar, no estava disposada a posar en risc la seguretat alimentària del seu país per uns acords liberalitzadors del comerç internacional. Des d'aquest moment la OMC va quedar com a convidat de pedra en les relacions comercials internacionals. D'altra banda la crisi havia deixat ben clar que en moments de dificultat de res serveixin els acords, les fronteres poden tancar-se en un sol dia i cap govern està disposat a assumir una crisi alimentària.
Novament, l'any 2010 un episodi de calor va posar a Rússia per sobre dels 40 graus durant un mes. Es va malmetre part de la collita de blat i novament el blat i el pa van doblar el preu. Com a conseqüència, uns mesos després, la població de Tunísia i Egipte sortia al carrer al crit de "pa i llibertat". El preu del pa va fer de guspira per a iniciar les guerres del nord d'Àfrica. Tanmateix, a més de la guerra encara estan caient altres peces d'aquest dominó dramàtic. A Europa el conflicte l'hem viscut en forma de moviments desesperats d'immigrants i, com a resposta, l'emergència de moviments xenòfobs i autoritaris. Alhora, l'any 2012, una gran sequera a la conca del Mississipí va fer remuntar de nou els preus. Aquesta, però, va ser seguida d'una ràpida i forta caiguda dels preus del petroli que va propiciar la caiguda i relativa estabilització dels preus dels aliments bàsics fins avui.
De tot plegat n'hem obtingut algunes ensenyances. La bombolla de 2010 ens va mostrar les seves entranyes. Uns molt pocs actors van iniciar el procés amb espectaculars compres de blat al mercat de futurs, mentre des dels mitjans de comunicació es difonia la preocupació –exagerada- sobre el proveïment de blat. Una munió d'altres inversors va acompanyar el procés especulatiu, fet que va permetre als promotors de la bombolla retirar-se amb guanys ràpids i molt elevats. El grau tan alt d'oligopolització de l'economia permet que uns pocs operadors molt poderosos creïn (inventin) les condicions del mercat. Així, aquests grans especuladors solament han d'esperar que es produeixin unes condicions que facin creïble el pànic i, ajudats per mitjans de comunicació que també controlen, poder multiplicar de manera segura la seva riquesa, sense preocupar-se de l'estela de dolor que deixen al seu darrere. Els mercats de futurs, contradient la seva raó de ser, han esdevingut la millor fàbrica d'expectatives amb finalitat especulativa, quelcom propiciat per la desregulació impulsada pel President dels Estats Units Bill Clinton, ("Gramm-leach-Bliley Act" i "Comodity Futures Moderniazation Act"). Una desregulació que ens ha regalat la gran crisi econòmica i ha facilitat l'especulació. El president Obama va intentar revertir aquesta situació amb la llei "Dodd-Frank Act", la qual però va ser aprovada amb importants retallades.
Així, en un escenari com l'actual, on la demanda de cereals (per a l'alimentació humana, l'alimentació animal i com a combustible) s'ha incrementat un 30% en 13 anys, els desajustos seran cada cop més freqüents. Alhora, no hauria de passar desapercebut que les tres crisis de preus exposades han tingut com a detonant algun fet atribuïble directament o indirectament al canvi climàtic: agrocarburants, altes temperatures a Rússia, sequera als Estats Units. Un detonant que pot inflamar els mercats. Per tant, a la reducció dels estocs d'enguany podrien afegir-s'hi –hipotèticament- altres factors relatius al clima, tals com els efectes del Niño o bé canvis en l'evolució dels preus del petroli al si d'un escenari comercial global ple d'incerteses. Probablement avui, grans centres financers de poder sense escrúpols, estan a l'aguait d'una nova guspira que obri el camí a una nova bombolla especulativa sobre el preu dels aliments. Uns aliments que són molt més que una mercaderia.