Mentre l'atur s'acarnissa amb els joves a l’estat espanyol, la Generació Z (els nascuts entre 1996 i 2012) dels Estats Units està batent rècords d'ocupació i assolint un nivell de vida força més elevat que les generacions antecessores. De fet, el think tank Center for American Progress ha detallat que, malgrat la recessió originada per la covid-19, els americans menors de 40 anys han experimentat un increment patrimonial del 49% en els darrers quatre anys. A l’altra banda de l’oceà atlàntic, però, la situació és radicalment oposada: l’informe Enquesta Financera de les Famílies mostra com la franja dels espanyols d’entre 20 i 40 anys ha passat d’una riquesa neta mediana de 96.700 euros el 2020, a 86.100 el 2022. Tot plegat, en el país europeu amb més atur juvenil.
Espanya, al capdavant en atur juvenil des del seu aterratge a la UE
Les dades de l’Eurostat reflecteixen que Espanya va tancar el 2023 sent el país d'Europa amb més atur juvenil, amb un indicador del 28,7% i per sobre de països veïns com Itàlia (21,6%) o Portugal (23%). No es tracta d’una novetat: Espanya ha ocupat la primera o la segona posició a la Unió Europea en atur juvenil el 90% del temps, des que es va incorporar al club comunitari l’any 1986. I és que, tal com apunta Xavier Roig en aquest article en referència a les eleccions europees que se celebren demà a l’Estat, cal tenir en compte “la nostra influència”: “Espanya és un estat gran dins la Unió -l’11% de la població-. I quan es parla de xifres mitjanes, aquestes venen influïdes, també, per la nostra realitat". "I si molta gent està descontenta de com se l’està governant, nosaltres en tenim bona part de culpa”.
Espanya va tancar el 2023 sent el país d'Europa amb més atur juvenil, amb un indicador del 28,7%
Si bé l’horitzó per assolir uns indicadors similars als dels Estats Units sembla trobar-se lluny, les diferències entre un país i un altre són força clares: “El pes del sector tecnològic dins del PIB als Estats Units és molt superior en comparació amb el d’Espanya” apunta a VIA Empresa Lídia Vives, economista de la Comissió de Joves del Col·legi d’Economistes de Catalunya, qui afegeix que “aquí, els acabats de graduar surten al mercat laboral i es troben amb moltes feines relacionades amb el sector turístic, que no ofereix les necessitats que la Generació Z cerca en l’actualitat”.
Generació Z: quan el sou deixa de ser la màxima prioritat
En aquest sentit, l’experta apunta que el panorama actual “ha canviat totalment”: “Els joves, dit per les seves paraules, prioritzen la flexibilitat, la conciliació o el desenvolupament personal per sobre del salari, que també és important, però no la màxima prioritat”. Així mateix ho destaca la periodista Gemma Fontseca en el manual de supervivència entre boomers i zetes, en un moment en què “els nascuts a partir del 1997 aterren en massa a les oficines catalanes després de graduar-se a la universitat i per primera vegada a la història superen en representació als seus progenitors, els boomers (nascuts entre el 1946-1964)”.
“Aquests avantatges que cerca la Generació Z no s’acostumen a trobar en el sector turístic, que tant de pes té a Espanya”, continua Vives, qui assegura que “els joves d’avui dia no busquen tant escalar dins d’una organització com estar-hi còmodes. I, si aquí les oportunitats són menys, es pot produir una fuga de talent cap a països amb més i millors oportunitats”. En contraposició, l’economista del CEC destaca el mercat laboral dels Estats Units per ser “molt més dinàmic”: “És un mercat adaptat a les necessitats del sistema educatiu, nosaltres no comptem amb aquesta adaptabilitat des del món acadèmic”, subratlla l’experta.
Un mercat "molt més rígid" marcat pels sectors estacionals
En aquest sentit, Maite Moreno, professora d’EAE Business School, descriu com a “molt més rígid” el mercat espanyol: “Venim d’un històric on hi havia un abús de contractes temporals i, per tant, no hi havia massa estabilitat laboral en un context en què predominen els sectors més estacionals, com el turisme o la construcció”, explica a VIA Empresa la professora, qui afegeix que, d’altra banda, “als Estats Units fer indefinit a algú no és un problema, perquè les indemnitzacions, o són molt petites, o no existeixen. No és tan proteccionista”.
Moreno coincideix amb Vives quant al sistema educatiu espanyol, que “està demostrant que no respon a la demanda del mercat laboral”: “Hi ha gent que ocupa llocs de treball per sota del seu nivell, mentre els Estats Units no només ha sabut alinear molt bé la seva educació amb les necessitats del mercat, sinó que, a més, ha apostat per unes polítiques que ha motivat la formació constant dels joves”. En aquesta mateixa línia, Lídia Vives valora positivament “la cultura emprenedora dels Estats Units, caracteritzada per un esperit més valent i innovador”, davant la cultura a l’Estat, que “tendeix al funcionariat”.
La corba del gran Gatsby i la fuga de talent
“El talent d’aquí és un talent molt bo, però és clar, es veu obligat a marxar perquè els salaris són baixos i cada vegada ens costa més arribar a finals de mes”, comenta la professora d’EAE Business School. Aquest fet explica la fuga de talent que menciona Vives, que queda representat amb la corba del gran Gatsby: com més desigualtat hi hagi en un territori entre rics i pobres, més difícil serà millorar la situació econòmica per al segon grup de persones, és a dir, més baixa serà la mobilitat social. “És el que està succeint aquí”, afegeix Moreno, qui comenta que “hi ha més desigualtat econòmica i a la gent jove li costa molt progressar. Per això marxen”.
Moreno: "Abans, si treballaves de valent podies triomfar; ara, aquesta premissa no li val a la Generació Z”
“Les polítiques, el sistema educatiu, el mercat laboral, la covid-19, de la qual encara no ens hem recuperat, i una economia basada en sectors estacionals està clar que no ajuden”, conclou Moreno, qui destaca que "és la primera vegada a la història en què les generacions posteriors estan pitjor que l’anterior": “El context familiar té molt de pes en les oportunitats futures, ara els joves depenen molt dels esforços que van fer els seus pares. Abans, si treballaves de valent podies triomfar; ara, aquesta premissa no li val a la Generació Z”.