"A l’administració pública catalana hi ha illes d’excel·lència incomunicades, però enmig hi ha magma". El degà del col·legi d’Engineria de Camins Oriol Altisench lamenta les dificultats que planteja el model de gestió pública a Catalunya per al desenvolupament i el dinamisme del país. Els estralls de la crisi de la Covid 19 agreugen la necessitat, en la seva opinió, de fer «un salt endavant» pel que fa a l’administració i la col·laboració entre l’ens públic i el sector privat. Amb aquest salt en ment, l’entitat ha acollit la presentació d’un dodecàleg conjunt amb els col·legis d’Economistes i Advocacia amb propostes per crear unes administracions "sensibles, eficients i competitives". Més enllà del magma, defensa Altisench, hi ha les aspiracions econòmiques i socials de la Barcelona post-olímpica, que, afirma, encara segueixen vives.
L’administració pública catalana com a estructura funciona, segons el degà de la Junta Provisional del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona Josep Balcells, com una «teranyina» que dificulta els processos, limita el dinamisme econòmic i social i tanca possibilitats de creixement. En aquest sentit, el jurista posa sobre la taula a la societat civil la presa de "mesures urgents i contundents" per desfer-la. Les possibilitats es troben, planteja, en el talent d’uns professionals públics que treballen sense una estructura a favor. La societat catalana, segons Balcells, «té capacitat i talent per superar qualsevol dificultat», i això apareix reflectit en uns treballadors públics "essencials, sense els quals els objectius no es poden assolir". El coordinador del grup de treball que ha desenvolupat el document, l’enginyer Andreu Ulied, comparteix aquesta anàlisi. "Malgrat que la capacitat dels professionals de les administracions és alta – afirma Ulied – el rendiment col·lectiu és insuficient".
La formació i la preparació del personal és, tot i això, un dels problemes que identifica el document. El grup de treball tem els efectes del relleu generacional en els professionals de les administracions, davant la manca d’una sort d'acadèmia de quadres de gestió de la cosa pública. La solució, per al grup de treball, recau en la formació d’una direcció pública professional, amb una definició clara del model d’ensenyament i la formació continuada que s’ha d’oferir als treballadors de l’administració.
Balcells: "La societat té capacitat i talent per superar qualsevol dificultat"
Dotar d’oportunitats a la funció pública per executar correctament els plans és una qüestió cabdal, segons el degà del Col·legi d’economistes Oriol Amat, que ha posat el focus en la gestió dels Fons Next Generation – EU. Segons l’economista, el finançament europeu suposa "una prova decisiva per mesurar la maduresa de les nostres administracions públiques", que han de dotar els seus tècnics i treballadors de "tots els recursos necessaris que coadjuvin a la canalització eficient del pla".
La digitalització com a oportunitat i repte
Tant el grup de treball com els ponents de la presentació posen èmfasi en el procés de digitalització, que més que necessari consideren "imperatiu". Josep Balcells posa èmfasi en l’oportunitat pel que fa a dinamisme econòmic, accessibilitat i transparència de les administracions que suposa un projecte massiu de digitalització de l’ens públic. El projecte, però, comporta limitacions i problemes. El jurista observa possibles incompatibilitats entre una administració completament digital i els drets de les persones. Un exemple, l’accés a tràmits de persones grans o amb competències TIC limitades. "En aquesta transició – alerta Balcells – s’ha de trobar l’equilibri entre el procés de digitalització i el manteniment de tots els drets de les persones".
Ulied, per la seva banda, emfatitza la necessitat del factor humà fins i tot en una administració completament digitalitzada. "La presa de decisions no pot deixar-se a un algoritme, cal una sensibilitat humana que té a veure amb el coneixement de la situació i el reglament que tenen els tècnics". Aquesta sensibilitat humana ha d’anar acompanyada, tal com recull el document del Grup de Treball, d’un compromís social per part d’administració i treballadors en tant que servidors públics.
Una visió comuna
El document presentat pels tres col·legis professionals lamenta la "separació creixent entre els discursos polítics i els problemes socials concrets". En aquest sentit, Ulied exigeix als decisors polítics una certa mirada llarga a l’hora d’abordar els problemes de fons, una perspectiva que han d’adoptar tant els càrrecs electes com el funcionariat. El representant del col·legi d’enginyers destaca, en aquest sentit, que el paper de tècnic i electe ha de ser complementari. "El tècnic sap més de la seva responsabilitat que el polític, però té una visió parcial".
Ulied: "El tècnic sap més de la seva responsabilitat que el polític, però té una visió parcial"
Aquesta recerca de perspectives comunes s’aplica també a l’organització territorial de les administracions catalanes. Entre les propostes presentades destaca la integració del contínuum urbà de l’AMB, que consideren "incompleta". Ulied destaca la necessitat, en aquest sentit, de "noves formes de govern en xarxa, allunyades de la rigidesa i les competències exclusives". Un model que, consideren, pot afavorir models de col·laboració público-privada a diferents nivells, entre administracions, empresa i tercer sector – una col·laboració que Oriol Amat destaca com un dels "factors que diferencia entre els països que generen més benestar entre els ciutadans i els que no". La generació de benestar públic, consideren els ponents, ha de ser l’objectiu principal d’unes administracions que poden fer de motor o de teranyina, dinamitzar o frenar l’activitat del país.