Fa temps que elsobjectius de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible han entrat amb força als plans comunicatius i de construcció de marca de les empreses. Les marques han detectat un nombre creixent de consumidors sensibilitzats pels 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) que l’ONU va aprovar el 2015, i s’han abocat a fer-los visibles en la publicitat, el màrqueting i el web. La circulació d’expressions com “ens comprometem amb la Terra”, “reduïm la petjada”, “emissions netes”, “model de proximitat”, “responsabilitat empresarial” i “foment de la diversitat” són habituals als apartats de valors dels webs de marques notòries. A l’hora de comprar, doncs, el client té en compte el preu, esclar, però també els valors.
Una cosa és fer publicitat d’aquests valors, i una altra de ben diferent és tenir-los, creure-hi, convertir activament els valors en accions mesurables. És evident que a l’hora de bastir una marca entorn dels valors que ara dominen l’agenda global cal construir un punt de vista sobre el món, una promesa que ha de fer somiar el client potencial. El màrqueting és així. Però compte: la creació d’una promesa ha d’anar en paral·lel a la credibilitat. La marca ha de donar allò que promet. Cal fer allò que dius que fas, no només dir-ho; cal omplir de contingut real les paraules abans que el màrqueting les cremi per un excés de banalitat.
Una bona campanya de comunicació és el pitjor que pots fer-li a un mal producte o servei, perquè la credibilitat de marca queda necessàriament tocada
¿És una bona campanya afirmar que “la satisfacció del client és la teva prioritat” i que “la sostenibilitat guia les accions de l’empresa” quan, alhora, agents comercials de la mateixa marca intenten captar clientela telefònicament i pengen la trucada amb grolleria en sentir que la llengua del receptor de l’oferta no és la que ells voldrien? Aquestes actituds recorden allò que tots els experts en màrqueting saben: que una bona campanya de comunicació és el pitjor que pots fer-li a un mal producte o servei, perquè la credibilitat de marca queda necessàriament tocada en el moment en què el consumidor tasta la discordança entre la promesa i la realitat.
Una manera palpable de complir amb una de les metes de l’objectiu onzè de desenvolupament sostenible de l’ONU referent a Ciutats i comunitats sostenibles és incloent la llengua catalana en el pla comunicatiu, és a dir, al web, la publicitat, el màrqueting digital, les xarxes socials, l’etiquetatge, el servei d’atenció al client, etc. La sostenibilitat, aquí, és interpretada també en clau cultural, atès que la quarta meta de l’objectiu és“redoblar els esforços per protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món”.El manteniment de l’ecosistema lingüístic és responsabilitat de tothom, també de les empreses.
Així, el català ajuda a fer tangible el compromís de les empreses amb els objectius de desenvolupament sostenible i a reforçar la credibilitat de les marques, que concilien el dir i el fer. A més, la llengua catalana és marca de diversitat i de proximitat en un territori de 10 milions de parlants i, usant-la s’aténla petició de gairebé un 70 % de consumidors de Catalunya. I ja se sap que si al client se l’escolta de debò, les possibilitats de venda augmenten significativament.