Darrere de l'acrònim STEM s'amaguen els perfils professionals més cotitzats en l'actualitat. Science, Technology, Engineering and Mathematics (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Els quatre camps amb més oportunitats en una Barcelona consolidada com a hub tecnològic i que pateix per la manca de talent disponible en aquests sectors. Una situació avantatjosa pels professionals, però que obliga a les empreses a treballar constantment en estratègies de captació i retenció. En definitiva, a donar resposta a la gran pregunta: què volen els STEM? Aquest va ser un dels debats oberts en l'última jornada Empresa y STEM organitzada per l'escola de negocis EADA.
"El gran problema que tenen les empreses és que els treballadors marxen al cap de pocs mesos o, si es queden, demanen nous projectes constantment", explica el director de l'àrea tecnològica i digital de Page Group, Daniel Pérez. Els experts coincideixen en què els temps d'evolució professional han canviat i això suposa un repte per a les empreses. "Abans, per ser sènior es necessitava una dècada, i ara molts reclamen aquesta posició en el seu primer any d'experiència", narra Pérez, mentre que el CEO d'Exoticca, Pere Vallès denuncia que "alguns amb 24 anys ja ens demanen anys sabàtics per esgotament".
Pérez: "Abans, per ser sènior es necessitava una dècada, i ara molts reclamen aquesta posició en el seu primer any d'experiència"
Vallès considera que aquestes situacions es produeixen perquè, en l'actualitat, "els STEM tenen la força de negociació", el que obliga a les empreses a ser imaginatives a l'hora de plantejar les seves ofertes. "Abans entrevistaves candidats i, en els darrers cinc anys, és el candidat qui manega diverses ofertes i tu has de convèncer-lo de què ets la companyia ideal per a ell", descriu.
En aquest nou context apareix un concepte clau: l'storytelling. Per primer cop, les empreses han de treballar en com vendre la seva marca, no només de cara als seus clients, sinó als professionals. "Més enllà de l'oferta econòmica, els STEM es mouen per un propòsit, pel que has de transmetre que allò en el que estàs treballant canviarà el món", descriu el vicepresident de recursos humans d'Schneider Electric a la Península Ibèrica, Alberto Martínez.
I les històries es construeixen des de dins de les mateixes empreses i es transmeten a través dels canals on es mouen aquests perfils, com les xarxes socials, i amb el format en el qual se senten més còmodes. "Abans penjàvem ofertes de treball, però avui en dia el contingut escrit no crea valor. En l'actualitat les empreses necessitem tenir gairebé presentadors de televisió per fer les nostres ofertes", indica Pérez, que considera que un dels problemes en la captació de talent STEM és que "se senten incompresos perquè busquem captar la seva atenció de forma equivocada".
La captació només és el primer pas. El seu repte és la captació i aquí entren en joc les prioritats d'aquests perfils tecnològics en l'àmbit laboral. "Hi ha elements bàsics que ja no es discuteixen, com la flexibilitat en els horaris i la possibilitat de treballar des de casa", exposa Pérez. El que marca la diferència, en canvi, és la capacitat d'implicar emocionalment els treballadors amb els projectes. "Treballem des de la perspectiva de la inclusió. Això suposa tenir líders que permetin que els seus treballadors se sentin còmodes i segurs per proposar, crear valor i, si es dóna el cas, equivocar-se", descriu Martínez, que presumeix d'una ràtio de rotació voluntària a Schneider per sota del 2%.
Pérez, en canvi, redueix la importància de la retenció del talent i reclama a les empreses plantejar-se noves qüestions. "És més interessant saber si els treballadors de la nostra empresa que van marxar tornarien, i és probable que el 90% no volgués. Hem de viure amb naturalitat el fet que les persones surtin, creixin, i que, amb el temps, pensin que val la pena tornar".
Poden ser líders els STEM?
Els perfils tecnològics són diamants buscats amb insistència per les empreses per les seves habilitats tecnològiques, però els experts plantegen un problema de futur immediat en termes de lideratge. "Passejant per una start-up ja veus que els STEM estan fets d'una altra pasta, que són molt bons en la seva feina, però que tenen serioses dificultats per gestionar equips", considera Vallès. El CEO d'Exoticca, però, creu que és un problema amb solució. "Per ser un bon mànager, el 25% és voluntat i el 75% és aprenentatge, pel que cal identificar aquells perfils més interessats i que poden ser més adaptables a aquesta funció i formar-los en les habilitats soft que no tenen desenvolupades". En aquest sentit, Vallès desaconsella l'estratègia de promocionar simplement els més brillants per l'amenaça de "perdre un gran tecnòleg i guanyar un mal directiu".
Per la seva banda, el director de Seidor Learning Services, Baptista Borrell, adverteix que, malgrat la manca d'interès dels STEM per desenvolupar aquestes habilitats més relacionals, el seu creixement professional dependrà en bona part d'això. "La realitat és que el mercat requereix d'unes competències comunicatives que cal tenir; de la mateixa manera que les empreses ens esforcem a atendre les particularitats dels tecnòlegs, ells han de saber que estem en un context en què les capacitats vinculades amb la venda i el lideratge són necessàries".
Borrell: "Estem forçant especialistes en tecnologia a entrar en entorns que els espanten, pel simple fet que no volen fer el ridícul. No tenen capacitat comunicativa i no volen quedar en evidència"
Pérez, en canvi, es posiciona en la banda dels STEM i denuncia que les empreses tenen la percepció que només ells han de canviar. "Estem forçant especialistes en tecnologia a entrar en entorns que els espanten, pel simple fet que no volen fer el ridícul. No tenen capacitat comunicativa i no volen quedar en evidència".
Vallès rebat el posicionament de Pérez i denuncia el poder que han adquirit els perfils STEM i que, segons ell, els permet imposar les seves condicions sense gaire oposició per part de les empreses. "Quan Marx parlava de dictadura del proletariat potser no pensava en això, però aquests treballadors estan en una situació de privilegi que un dia pot acabar, i llavors tindran un problema", considera l'empresari que adverteix que "el dia que aparegui un robot que aprengui a programar seré el primer a comprar-ne".