Un congrés en què les dones són majoria; una taula rodona sense cap home. La situació contrària –els homes dominant l’escena– encara és freqüent i, per tant, no sorprèn. Però si les dones són les més nombroses, el tema que tracten sempre sol ser el mateix: la desigualtat de gènere. Ha estat el cas del STEM Women Congress. La segona edició de l’esdeveniment per donar visibilitat al talent femení en l’àmbit de les STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques per les seves sigles en anglès) s’ha celebrat en format híbrid –mig presencial i mig virtual– a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La principal conclusió que se n’extreu és que queda un camí llarg i turbulent per recórrer: com més igualtat de gènere, menys matrícules de noies en carreres STEM hi ha a l’Estat espanyol.
Sembla una incongruència, però són els resultats de l’últim informe PISA. Als centres de formació superior i les universitats espanyoles, només un 28% de les matriculacions a estudis d’aquest àmbit són dones, tal com ha destacat durant la inauguració de la jornada Eva Blanco, responsable de comunicació d’HP a la seu de Sant Cugat. S’ha de tenir en compte que aquest percentatge inclou la medicina i la infermeria, dos graus amb una alta presència de dones. La desigualtat comença en el sistema educatiu i continua durant la carrera professional. La directora general de Política Digital de la Generalitat, Joana Barbany, ha avisat que prenent només les TIC, un 30% de totes les persones que treballen en empreses catalanes del sector són dones. Però això inclou tots els càrrecs i posicions dins les companyies; que tinguin estudis tecnològics, només són un 8%.
La jornada ha comptat amb tres taules rodones dedicades a tres etapes diferents de la vida, que suposen tres reptes per atreure talent femení als sectors STEM. El workshop dedicat a la inspiració s’ha centrat en l’educació a escoles, instituts i universitats; el de gestió de la carrera professional ha prestat especial atenció a la conciliació familiar, un dels obstacles més habituals que s’hi troben les dones; mentre que el d’emprenedoria ha tractat tant el lideratge femení com la captació d’inversions.
Les empreses creades per dones, més rendibles
“Costa trobar emprenedores STEM”, ha encetat el debat d’emprenedoria la CEO i fundadora d’Aula Magna Business School, Clara Lapiedra. El primer que s’ha de fer per canviar aquesta situació, han coincidit totes les participants de la taula, és perdre la por a emprendre. “Col·locar-te en una gran empresa no és l’única sortida professional que hi ha, hem d’entendre que crear un negoci és una possibilitat”, ha dit Susanna Carmona, directora general de Mútua dels Enginyers. Des de Barcelona Activa, Montse Basora ha assegurat que cada vegada veuen més dones en els seus programes d’emprenedoria, però que a l’hora de portar a terme els projectes, moltes es fan enrere: “En les fases inicials hi ha gairebé paritat, però en el moment d’arriscar i crear l’empresa, la desigualtat puja molt”. Als seus programes, un 40% dels projectes els impulsen dones i un 60%, homes.
"Quan hi ha talent divers, es multipliquen les possibilitats d'èxit; som diferents dels homes i tenim unes qualitats que quan entren en conversa amb les masculines, generen decisions més completes", segons Helena Torras
El secret és en la diversitat, segons Helena Torras, sòcia de Paocapital i impulsora de WeRock. “Un estudi d’un fons d’inversió dels EUA va concloure que les empreses amb una dona fundadora són un 63% més rendibles”, ha explicat. L’explicació que hi troba Torras no és que el talent femení sigui millor, sinó que és la diversitat la que aporta l’element diferenciador: “Quan hi ha talent divers, es multipliquen les opcions i les possibilitats d’èxit; som diferents dels homes i tenim unes qualitats que quan entren en conversa amb les masculines, generen decisions més completes”.
La importància dels referents també és un tema que ha tractat la taula dedicada a l’emprenedoria. “Les nenes ja decideixen entre els cinc i els set anys que no volen estudiar carreres STEM; jo m’hi he dedicat perquè he tingut referents a casa”, ha explicat Esther Cid, CEO de Tipscool. En aquest sentit, Torras ha compartit una anècdota personal: “La meva filla fa uns anys que fa una extraescolar de tecnologia i ara, als 10 anys, ens ha dit que no vol anar-hi més perquè és l’única nena”. La sòcia d’ITEREM, Miriam Blanc, ha assegurat que ella ha tingut aquesta mateixa sensació moltes vegades. La seva empresa es dedica a la transformació digital i un 62% de la plantilla són dones. “Sempre m’havia sentit com l’única dona liderant un equip on tots eren homes”, ha afegit. Ella també va tenir referents per triar la carrera de matemàtiques.
L’emprenedoria té una altra vessant on hi falten dones: les inversions també són un món ple d’homes. Com en la creació d’empreses, és necessari perdre-hi la por. “Les estadístiques diuen que hi ha un 7% de dones inversores; creiem que hem de ser milionàries per fer-ho, nosaltres mateixes ens posem barreres mentals”, ha explicat Torras. La seva iniciativa, WeRock, és un grup d’unes 60 dones inversores que financen projectes impulsats per dones. Aquestes empreses solen tenir també les dones com a públic objectiu. Torras ha conclòs que “quan expliques el projecte a inversors homes, no s’hi senten identificats; el que hem d’entendre és que si el target d’una empresa són les dones, no és un nínxol, és més de la meitat de la població mundial”.