Gerard Piqué va declarar l'altre dia que a la seva Kings League els entrenadors i jugadors han d'acabar sent streamers si volen triomfar de debò; poden ser molt bons en el seu, però si no projecten la marca personal a aquells que els segueixen i més enllà a tot l'espai públic ni guanyaran diners ni acabaran sent reconeguts. Caldrà d'ara endavant anar a missa i repicar?
L'antiga dicotomia entre l'ofici, la sapiència, l'experiència, per una banda, i el reconeixement social, la projecció pública, per una altra, es trenca en mil bocins per constituir una nova identitat conjunta. Un home, una dona, una mascota realitzen qualsevol activitat, sempre amb la càmera a la mà, mostrant el millor angle, o amb el dit màgic clicant, reprodueixen l'escena i la projecten a les xarxes socials, sigui Twitch, BeReal, Lemon8, Kick, Kiwi, o qualsevol altra de les emergents: aquest és el big bang contemporani.
Fa anys que la digitalització ha traslladat a l'usuari moltes feines que abans, en la divisió anterior del treball, realitzaven diverses persones de l'organització. Els organigrames dels empreses s'escurcen i es dibuixen horitzontals i plans, a mesura que cada individu assumeix més tasques. Passa amb l'actualització dels programes informàtics, amb la correcció de texts, amb les traduccions, amb l'organització dels viatges de treball, amb el control dels comptes personals, amb les compres online, amb la programació de l'agenda pròpia, amb el teletreball, etc..; si algú es perd pel camí, tranquil: vivim l'època més esplendorosa dels tutorials. N'hi ha per donar i per vendre, fins i tot per a després de mort.
Molt sovint, l'home i la dona digitals es troben com el xèrif d'Hadleyville, encarnat per Gary Cooper, quan rep la notícia que el criminal Frank Miller, al qual el protagonista havia atrapat i portat davant el jutge, acaba de sortir de la presó i arriba al poble al tren del migdia: sol davant el perill. Ningú del poble s'apunta a donar suport a l'home bo i just. Des d'aquesta perspectiva, el nou entorn tecnològic obre el camí inexorable a l'enfrontament en solitari amb la màquina, convertint-se en one man/woman show. La digitalització ha aportat grans innovacions a la vida laboral i quotidiana. Ha reduït càrregues i temps de realització de les feines. Ha accelerat les capacitats humanes. Ha escurçat processos. Ha abaratit costos. Però cap d'aquests aspectes han frenat l'enorme quantitat de tasques que cauen dia rere dia damunt les esquenes de l'usuari.
Poc ofici
Esdevé indispensable ser i actuar a la vegada? Fer i representar? Tenir una idea, un talent o una experiència i haver d'exhibir-los juntament? Les indústries de la comunicació i del màrqueting concentren cada cop més en les persones els atributs dels productes i serveis, dels cotxes, dels aliments, de qualsevol complement de la llar, dels llibres... S'imposen les marques personals sobre la resta. El personatge públic assumeix i representa les coses, les experiències; els seus tics, rialles, paraules –"com estan les màquines", de Bisbal; el desencís de la "princesa del poble" amb el PP; els hashtags o els trending topics de cada dia- es viralitzen, la població els mimetitza i s'acaben convertint en conducta quotidiana, tant en formes d'actuar com en comportaments de compra. En mig d'aquesta giragonsa, ha aparegut un nou sistema de monetització addicional, el fet de ser influencer.
"Surten de l'acadèmia del no-res, cultiven la idiotesa i ocupen les hores inflant el nombre dels seguidors fins a arribar a ser referents socials"
Què passa quan no hi ha ni ofici, ni sapiència, ni experiència, ni qualitat de producte, i tot això és substituït per la presència, l'exposició, l'ocupació de l'espai públic? Aquest és el cas de molts d'aquests nous professionals. Surten de l'acadèmia del no-res, cultiven la idiotesa i ocupen les hores inflant el nombre dels seguidors fins a arribar a ser referents socials. El circuit es tanca amb el status adquirit. Referents socials, de què? Aquesta és una bona pregunta, perquè en la majoria dels casos no aporten continguts, valors, defensa dels drets i del planeta, elements de qualitat i millora, innovacions o aplicacions de noves tecnologies -les quals coses fan avançar la societat-. En canvi, un cop han arribat per la drecera més curta a ser reconeguts per un nombre important de coetanis, vegeten en l'escenari social poblant-lo de banalitat.