El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha organitzat una conferència a càrrec del col·legiat de Mèrit del CEC i catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas, per tal d'analitzar el Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària que ha elaborat en què ofereix una "anàlisi rigorosa" que contrasta, segons ell, amb els “succedanis d’estudis de reforma fiscal”. López s'ha mostrat partidari de l’harmonització fiscal a Espanya “per equitat progressista i eficiència liberal” i, de fet, ha assenyalat que els ajuts que s'estan donant avui a causa de la crisi, s'haurien de fer "per la via de les subvencions i no de les rebaixes fiscals, que són de més difícil reversió, particularment en els hidrocarburs que si alguna cosa ha de fer la seva imposició és augmentar."
López també ha afirmat que “les bombes de Putin han fet del treball de la Comissió la seva primera víctima” i ha admès que “les circumstàncies no aconsellen la implementació de les propostes dissenyades pensades per a una nova normalitat”. El col·legiat de Mèrit del CEC ha afegit que “és important seguir les recomanacions de compliment fiscal que s’apunten al llibre blanc, ja que, per legitimar el sistema fiscal, Espanya necessita gastar millor i també assegurar que els més enginyosos fiscalment s’escapin de pagar”.
Quant a l’harmonització fiscal, López ha afegit que “per a un autonomista, acceptar avui una certa harmonització fiscal és el peatge a pagar”. “Sense aquesta coordinació, ni la Unió Europea ni l’Estat espanyol pot preservar les bases tributàries sobre les quals s’ha d’exercir l’autonomia fiscal”, ha reblat. També ha apuntat que “contra algunes veus que demanaven ignorar la realitat, es manté la fiscalitat dual entre rendes de treball i capital i el tractament de l’empresa familiar”.
López: “Per a un autonomista, acceptar avui una certa harmonització fiscal és el peatge a pagar”
En relació amb la tributació sobre la riquesa, ha explicat que al llibre blanc es planteja un Impost sobre el Patrimoni amb un mínim exempt d'un milió d'euros, mantenint l'exempció de 300.000 euros per a l'habitatge, el límit conjunt Renda-Patrimoni i una tarifa més baixa que l'actual. Pel que fa a l'Impost sobre Successions, ha comentat que s’advoca per un mínim exempt elevat i una tarifa baixa per als familiars propers, mantenint la reducció per a la transmissió d'empreses familiars. En tributació mediambiental, s’estima que és una eina per aconseguir els objectius de frenar l'escalfament global, la contaminació i l'escassetat de recursos estratègics, com l'aigua i que s'ha de desenvolupar al ritme que permetin les circumstàncies econòmiques i socials.
Pel que fa a l'adquisició i ús de vehicles, es considera que s'ha de gravar no només l'adquisició, perquè els agents econòmics es decanten pels més eficients energèticament i menys contaminants, sinó també el seu ús, perquè les externalitats negatives que produeixen i la despesa de les infraestructures que utilitzen depèn precisament d'aquest ús. En la reforma de l'Impost sobre Societats, ha comentat com "els canvis més importants vindran donats per les modificacions a escala internacional" i que moltes d'elles seran a través de transposició de directives europees. En tot cas, la reforma d'aquest impost hauria de contribuir a millorar la competitivitat, la capacitat d'innovació i el dinamisme empresarial, amb l'objectiu últim d'impulsar el creixement potencial de l'economia espanyola.
Finalment, consultat en relació amb les mesures fiscals proposades recentment pel president del Partit Popular, ha afirmat que coincideix "amb el president del govern espanyol Pedro Sánchez quan diu que baixar impostos no fa per un projecte de país” i ha criticat que “s’anunciï una baixada d’impostos sense explicar quina part de despeses es reduiria, o amb la introducció de més deduccions fiscals quan la tendència general és a eliminar-les”. Pel que fa a la deflactació de l’escala de la renda en funció de la inflació, López s’hi ha mostrat a favor.