Suïssa funciona com un rellotge. Però les seves manetes ara intenten moure's a l'inrevés. La seva economia -dominada pel sector tecnològic, l'enginyeria mecànica, la indústria farmacèutica i la banca- està ara en entredit, tot i tenir una taxa d'atur que frega la plena ocupació i comptes amb superàvit. L'aprovació per referèndum de l'establiment d'una quota per la lliure circulació de persones pot canviar, i molt, la precisió del seu mercat de treball.
És la predicció dels experts consultats. Segons Joan Tugores, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en comerç exterior, si es materialitzés la decisió podria haver "molts problemes pràctics" a l'economia de Suïssa.
"Necessiten mà d'obra qualificada i els treballadors de més valor afegit no voldran que es reguli el flux d'entrada. Cal tenir en compte que hi ha molta gent que viu fora però que treballa a Suïssa. Encara s'haurà de veure com s'articularà, perquè els interessos dels empresaris i dels empleadors influiran perquè no els afecti", aposta Tugores.
Visió estrangera a Suïssa
Mà d'obra com la d'Albert Mazarico, un català, enginyer de telecomunicacions, que treballa per Ericsson Irlanda i que des de fa set mesos resideix a Berna, la capital helvètica. El seu és un dels perfils professionals que les empreses suïsses es veuen obligades a buscar fora. De fet, comparteix feina amb altres europeus naturals d'Àustria, Croàcia, Hungria, Estònia o Kosovo. "Aquí hi ha una falta de mà d'obra qualificada molt important, que no tenen més remei que buscar-la fora de les fronteres. Amb la limitació que volen aplicar potser no en tindran prou", afirma.
Mazarico també explica des del país helvètic que la notícia no ha quallat molt bé entre altres col·legues. "Som uns quants catalans i tots considerem que aquesta és una mala decisió per a ells", afegeix.
Afectació als acords vigents
La mesura aprovada aquest diumenge ha comptat amb el 50,3% dels vots, front al 49,7% dels votants en contra. La primera lectura del resultat és, per tots els analistes, en clau social pel veto que posa als fluxos migratoris; i en un segon pla per la incidència que tindrà sobre la seva economia, el seu mercat interior i la relació amb l'exterior. Sobretot, per l'Acord de Schengen que suposa, principalment, l'eliminació dels controls fronterers sistemàtics.
Tanmateix, per a Tugores, "caldrà veure fins, i tot jurídicament, com afecten a aquests acords el contagi d'aquesta normativa en matèria de mobilitat de persones entre Suïssa i la UE". El professor de la UB estima que és un tema obert que s'estudiarà en les pròximes setmanes i vaticina que poden haver-hi eines europees "perquè l'aplicació sigui flexible".
Pèrdues 'incalculables' per a Suïssa
En opinió de Maria Mut, professora de dret internacional i comunitari de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), les estretes relacions entre Suïssa i la Unió Europea (UE) "es veuran seriosament perjudicades". Aquesta especialista, membre de la School of Advanced Studies (University of London), afirma que tal com va advertir en 2013 el president de la Comissió Europea, "la limitació a la lliure circulació de persones, comportaria per a aquest Estat la pèrdua de l'accés privilegiat al mercat interior de la UE, per la qual cosa les pèrdues en termes econòmics serien incalculables".
I en aquest cas el mercat europeu és clau per als comptes suïssos. Al rànquing de socis comercials de Suïssa, els principals són estats membres de la UE. Amb xifres de 2010 a la mà, el primer és Alemanya, seguit d'Itàlia, França, Països Baixos i Regne Unit. Tal com destaca Mut, en 2009 el 59,7% de les exportacions suïsses "van ser destinades a països membres de la UE i el 78% de les importacions van procedir d'estats membres de la UE", afirma.
Problema també demogràfic
Les relacions entre Suïssa i la UE es regeixen per centenars d'acords bilaterals que afecten a persones, mercaderies, capitals i serveis. I és des d'aquest punt de vista que els acords podrien trontollar perquè, com matisa Joan Ribas, professor de macroeconomia d'EADA, "la decisió podria afectar als vora 200.000 treballadors estrangers que cada dia van a treballar a Suïssa i han de creuar les seves fronteres", apunta.
I d'aquí se'n deriva un segon problema, en aquest punt de caire demogràfic. "Si tanquen fronteres d'aquesta manera, i ara ja necessiten importar mà d'obra qualificada perquè no en tenen suficient, d'aquí uns anys i tenint en compte que Alemanya també ho està fent, hi haurà un problema major", assenyala Ribas.
Però, amb l'horitzó dels tres anys de marge que hi ha per adaptar la decisió, alguns també volen ser menys pessimistes en les prediccions. És el cas de Christoph Stutzer, arquitecte suís resident a Alemanya, que demana tranquil·litat. "El més important és que les persones estiguin tranquil·les. Les fronteres no es tancaran".