Fa unes poques setmanes vam parlar del nou viatge dels supermercats d’origen català Caprabo. L’arribada d’un accionista de l’est ha de servir per sanejar l’ensenya de les tres boletes blaves. Aquest tipus de cadena, com Bon Preu, Condis o BonÀrea estan sovint d’actualitat per la seva voracitat a l’hora de devorar quota de mercat. També són notícia amb molta freqüència marques com Mercadona, Carrefour, Aldi o Lidl, encara més grosses que les catalanes que acabem d’esmentar. Però de qui es parla menys, lògicament, és de la classe mitjana de supermercats locals, aquells que tot i tenir una bona presència al mercat, encara són lluny dels líders.
El primer que volem destacar és el grup HD Covalco, que viu en terra de ningú perquè és el més petit dels grossos o el més gran dels petits. La firma, fundada per Josep Saperas Martí l’any 1930 a partir de l’obertura d’un primer establiment d’ultramarins a Granollers, ha anat construint al llarg dels anys una xarxa de punts de venda propis i franquiciats realment envejable. Segons les xifres que ells mateixos fan públiques, la seva facturació s’enfila per sobre dels 500 milions d’euros, gràcies a les diferents potes en què es divideix el negoci: els supermercats CoAliment (una marca creada el 1979), el hòlding de distribució HD Covalco i el majorista Comerco Cash & Carry. A més, disposen d’una marca blanca pròpia per a alguns dels seus productes. L’any 2008, es van integrar al consorci IFA Española, la plataforma on hi ha la majoria de les grans cadenes locals i que supera els 25.000 milions d’euros de facturació. Tot i la importància de l’empresa de la qual són els únics accionistes, la família Saperas no té una gran visibilitat als mitjans. Aquesta discreció només es va trencar durant el temps que una de les filles dels propietaris, Mariona Saperas, va tenir una relació amb l’expolític Albert Rivera.
Una altra de les cadenes a les que cal parar atenció és Sorli, també familiar i propietat de la família homònima. En aquest cas, l’origen l’hem de buscar al barri del Poblenou de Barcelona i a una petita botiga de queviures oberta l’any 1923. El format de supermercat hauria d’esperar fins el 1970, i des d’aleshores no han deixat de créixer. Durant força temps la marca comercial va ser Sorli Discau, una denominació encara present a l’imaginari de molts consumidors. Avui dia el seu potencial es basa en els 104 supermercats que posseeixen, però també en la diversificació que han dut a terme els darrers anys, amb gasolineres, gimnasos i restaurants, i fins i tot, un complex hoteler amb la marca Emocions Sorli Hotel. El grup està liderat per Anna Sorli, neta del fundador, i va facturar l’any 2020 prop de 270 milions d’euros, amb 5,5 milions de beneficis.
La facturació d'HD Covalco s'enfila per sobre dels 500 milions d'euros, gràcies a les potes en què es divideix el negoci: els supermercats CoAliment, el hòlding HD Covalco i el majorista Comerco Cash & Carry
La condició de cabaler de Rafael Pujol Sala el va empènyer a ser emprenedor, de manera que des de ben jove es va establir pel seu compte com a transportista. El salt qualitatiu als negocis i embrió de l’actual cadena el va fer gràcies a un premi de loteria, que li va permetre adquirir un comerç de queviures a Lleida. Així, l’any 1929, va néixer el que avui són els supermercats PlusFresc, amb molta implantació a Lleida. El 1966 van esdevenir el primer supermercat autoservei de la capital de la terra ferma, una tendència comercial que s’estava imposant arreu del país. El creixement accelerat va passar factura amb l’arribada de la crisi dels 70, de manera que el negoci es va haver de refundar, ja en mans de la segona generació dels Pujol. Després d’un pas molt productiu pel món dels hard discounts, molt de moda durant la dècada dels 80, el grup acabaria prenent la configuració actual, centrada en els productes frescos. La propietat continua en mans de la família fundadora, mentre que la seva facturació s’atansa ja als 200 milions d’euros gràcies als gairebé 80 supermercats que té.
El més petit d’aquest segment són els gironins de Valvi, propietat de la família Vidal Juvantench. A començaments del segle XXI es va recuperar la marca Valvi, creada a Girona durant la dècada dels 70. Després de provar sort pel seu compte amb les marques Precal i Famila, Joaquim Vidal va recuperar l’ensenya originària per pilotar l’expansió del negoci. Avui dia posseeixen gairebé un centenar de supermercats, dels quals més de la meitat són propis i la resta pertanyen a la joint venture que el 2011 van crear a mitges amb Miquel Alimentació Grup, empresa fundada per la família Miquel que posteriorment va passar per mans xineses abans de sortir a la venda de nou l’estiu passat. A banda de la marca pròpia, també exploten l’ensenya Spar. La facturació va superar els 65 milions d’euros al tancament de 2019.
Hem deixat fora del grup de manera conscient tres ensenyes molt conegudes, però que tenen un biaix de producte molt definit. Es tracta d’Ametller (nascuda amb la idea d’oferir productes de proximitat), La Sirena (centrada en els congelats) i Veritas (basada en el menjar ecològic). El primer dels esmentats, Ametller, que ara empra la marca Ametller Origen, és un grup familiar sorgit d’una nissaga de pagesos des del 1830. L’any 2001, els germans Josep i Jordi Ametller van engegar un projecte que tenia per objectiu vendre els seus productes de la terra directament al consumidor final, evitant la presència d’intermediaris. Dues dècades després, un creixement molt intens els ha dut a superar els 300 milions d’euros de facturació i a tenir el propòsit d’arribar a les 160 botigues durant el proper trienni. Sovint han estat criticats per una suposada pèrdua de l’esperit que va impulsar el projecte inicial.
Hi ha tres ensenyes molt conegudes però que tenen un biaix de producte molt definit: Ametller (productes de proximitat), La Sirena (congelats) i Veritas (ecològics)
Per la seva banda, La Sirena és una cadena de congelats molt consolidada al país. El 1983, Ramona Solé i Josep Maria Cernuda van tirar endavant el seu projecte innovador, consistent en replicar el model dels supermercats, però on tots els productes fossin congelats. Des dels inicis a la comarca del Vallès, fins els nostres dies, han passat prop de quatre dècades i més de 250 botigues obertes, una base que els permet facturar més de 160 milions d’euros. A començaments del segle XXI, el gegant Agrolimen -de la família Carulla- va entrar al capital, per pocs anys més tard acabar sent els propietaris absoluts de la firma. Després, van venir diversos fons d’inversió que han donat múscul financer a la companyia, ara en mans d’OpCapita, amb seu a Londres.
Finalment, Veritas és una cadena que podríem etiquetar com a cosina de Caprabo, atès que la família propietària, els Elías, també van ser accionistes clau de Caprabo. Veritas va ser fundada l’any 2002 i manté com a objectiu la promoció del món ecològic, fins a l’extrem que fins i tot la roba dels treballadors està elaborada amb materials orgànics i reciclats. Els 77 establiments que exploten els han permès superar ja els 100 milions d’euros de facturació.
Aquest és el panorama dels supermercats d’origen català que es troba a la segona línia, per darrere dels gegants dels que molt sovint se’n parla i que esmentàvem tot just al començament d’aquest article.