El movimentecologista va viure un auge durant el bienni 2018-2019. El cicle de protestes contra l'emergènciaclimàtica es va disparar, i les veus de joves activistes mediambientals s'escoltaven a tots els mitjans, tribunes i seus parlamentàries del món. Barcelona va ser, precisament, escenari d'algunes de les grans marxes pel clima del sud d'Europa. Sota la bandera de Fridays for Future, entre altres, les i els joves de la ciutat van aixecar, durant setmanes si no mesos, cartells diversos, amb missatges de profunda càrrega social i, sovint, una estètica molt diferent a la de l'activisme clàssic. El moviment pel clima havia guanyat el seu momentum.
La pandèmia, i les restriccions sanitàries que la van acompanyar, van disrompre aquest ritme. El cicle de mobilitzacions va quedar ofegat per la crisi sociosanitària i les seqüeles que la Covid-19 ha deixat en les nostres societats. Ha estat la feina, precisament, d'organitzacions com la que presideix l'enginyera marroquina HajarKhamlichi, la Mediterranean Youth Climate Network (MYCN), la que ha mantingut viva la consciència d'aquesta nova generació d'activistes, mitjançant, reconeix, moltes més videotrucades de les que li hagués agradat. Recentment va participar de manera telemàtica a un acte organitzat per la Fundació 'LaCaixa' i el ClubdeRoma al PalauMacaya, i ara seu amb VIA Empresa per tractar els principals reptes del moviment ecologista juvenil a la conca mediterrània.
Quina és la situació del moviment ecologista juvenil després de la pandèmia? Com s'ha gestionat el moviment durant el darrer any i mig?
El moviment ha estat molt actiu arreu, gràcies especialment a les xarxes i els entorns digitals. Això, però, no es pot comparar amb el momentum guanyat abans de la pandèmia. S'havia generat un clima favorable el 2018 i 2019, quan el SG de l'ONU havia indicat la rellevància dels joves en la presa de decisions respecte a la crisi climàtica. El momentum es va reforçar molt amb les campanyes internacionals i les grans manifestacions juvenils, que van esdevenir un element de pressió internacional.
La pandèmia ha significat una disrupció per a l'evolució del moviment climàtic juvenil. En el cas de la MYCN hem detectat un gran retard pel que fa a les nostres demandes en pandèmia. Hem continuat actius a tots els fòrums internacionals, hem parlat amb les institucions regionals, que han obert el diàleg amb els joves per rebre les seves propostes sobre l'acció climàtica al Mediterrani, i hem contribuït a molts esdeveniments digitals amb moltes xarxes de joves a escala internacional. Les xarxes socials han esdevingut molt útils en aquest període, però s'ha anat perdent, a poc a poc, la força d'acció del moviment.
Per treure un punt positiu a tot plegat, aquest ha estat la digitalització. La transició a entorns digitals ens ha permès assistir a esdeveniments a què abans no podríem haver anat sense una gran inversió. Hem estat digitalment presents en accions de la UN Squad del sud del Mediterrani, per exemple, i no hi haguérem pogut anar presencialment. Això ens ha permès establir contactes amb gent – activistes, persones d'altres associacions – d'altres punts del planeta, tot i que res pot competir amb les relacions que s'estableixen en persona.
Podrà el moviment aprofitar aquests nous contactes internacionals amb el retorn a certa normalitat? Servirà aquesta experiència per recuperar aquest momentum?
Crec que sí. Si les circumstàncies ho permeten, l'experiència internacional pot ajudar a bastir plans molt interessants. L'objectiu a mitjà termini és trobar lligams entre el moviment climàtic de les joves i la presa de decisions en l'àmbit territorial, especialment a les ciutats. Hi ha moltes xarxes d'aquest tipus a les principals ciutats de la mediterrània, i amb les noves connexions internacionals les connexions amb el territori prenen una nova rellevància i ofereixen noves possibilitats.
"Barcelona té molts joves interessats i compromesos amb la lluita contra l'emergència climàtica, que poden servir per complementar l'MYCN"
Precisament heu participat recentment a un fòrum sobre clima a la Mediterrània a Barcelona. Quin és l'estat del moviment a la ciutat? Hi trobeu un territori fructífer per una xarxa de jovent climàtic?
La conferència en què vam participar – Activisme Ambiental al Sud i Est del Mediterrani, organitzat per la Fundació 'La Caixa' al Palau Macaya – ens va donar pistes molt interessants sobre l'organització al territori. Tot i això, encara no hi hem pogut construir res palpable, no hem negociat res amb ningú aquí. Barcelona té molts joves interessats i compromesos amb la lluita contra l'emergència climàtica, que poden servir per complementar una plataforma enorme com és l'MYCN.
De fet, quan vam registrar per primera vegada l'MYCN, volíem situar la seu a Barcelona. Tenint en compte la presència d'institucions i organitzacions de la Mediterrània que hi ha a la ciutat, tenir-hi presència és ideal. No va poder ser perquè llavors no teníem cap associació de referència sobre el terreny que pogués mantenir la relació legal i representar-nos aquí, per això finalment vam optar per França. Però ara, que podem trobar associacions i persones rellevants per al moviment i que mantinguin la representació, estar presents a Barcelona és extremadament important per al MYCN. Catalunya és una plataforma orgànica molt gran, i la cooperació amb la mediterrània té molt de pes a la regió. Tenir un node del moviment a Barcelona ens facilitaria molt tota la feina.
Respecte a les possibilitats de treball al territori, quines diferències trobeu entre el moviment ecologista juvenil entre les conques sud i nord del Mediterrani?
La principal diferència està en la facilitat per establir organitzacions i xarxes internacionals. És molt més fàcil fer-ho a la ribera europea que al sud. A la conca sud, l'establiment d'una xarxa com la nostra, els seus estatuts, suposa moltíssima feina en termes burocràtics. Pel que fa a l'àmbit territorial depèn més del país. Hi ha països del sud on és molt difícil establir una associació política, i encara més una de juvenil.
No a tots els països del sud trobem dificultats per expressar-nos i organitzar-nos, però. Al Marroc, per exemple, no trobem generalment problemes. A Tunísia, o Jordània, tampoc. Però sí que ens trobem amb molts països que posen obstacles a aquesta activitat. Tot això unit a la dificultat per viatjar – hi ha països de la conca sud des d'on i cap a on és complicat traslladar-s'hi per organitzar el que sigui. Al nord no trobem aquests problemes logístics. Registrar i articular l'MYCN des de París va ser llarg, però gens complicat, i a Catalunya o Itàlia també hem trobat moltes facilitats organitzatives.
Un cop establerts al territori, quina és la relació que l'MYCN, com a representant del moviment climàtic juvenil, pretén establir amb les institucions?
La conversa amb els actors institucionals ha de ser molt oberta i franca. Les institucions han d'oferir suport i cooperació no només al MYCN, sinó a tot el moviment. Donar suport al moviment contra el canvi climàtic és una inversió de futur, i més si el moviment és jove. Necessitem suport a les nostres capacitats de construcció orgànica perquè som els encarregats de mantenir aquest tema en la discussió pública. El suport institucional permet al moviment bastir una posició pròpia, independent.
Els joves que es formen i s'activen al voltant de les polítiques públiques – nacionals, internacionals i locals – són els indicats per després relacionar-se amb les institucions a tots els nivells, i més endavant seran els més preparats no només per a fer propostes i defenses discursives d'una posició ecològica, sinó també per a gestionar noves polítiques públiques en el futur. Les institucions han de contribuir a empoderar i acceptar la mobilització dels joves, perquè no tots tenen les eines de discussió convenients amb les institucions i administracions.
"Els joves que es formen i s'activen al voltant de les polítiques públiques seran els més preparats per gestionar-les en el futur"
Quan una organització, nosaltres mateixos, hem comptat amb aquesta capacitat per construir una estructura sòlida també hem guanyat en visibilitat de cara als actors polítics. I, de la mateixa manera, quan els actors institucionals regionals comencen a construir relacions més actives amb els joves, els nivells estatals i supraestatals també se'ls comencen a prendre més seriosament. Guanyem una credibilitat molt important.
Durant els mesos previs a la pandèmia, el moviment climàtic juvenil semblava haver construït una certa força organitzativa, com dieu, per anar més enllà del diàleg i exigir l'aplicació de les seves demandes.
Cert, però al nord molt més que al sud. A Europa vam arribar a sentir que vam assolir una posició no consultiva, sinó participativa. Que les nostres demandes tenien pes, que podien esdevenir vinculants. El moviment a la conca nord, amb Fridays for Future i altres xarxes internacionals d'acció climàtica, va aconseguir una posició del jovent climàtic més fort que abans. Per assolir el mateix al sud, però, necessitem una mica més de temps. Es poden trobar aliances a escala supranacional, però abans cal molta feina en l'àmbit nacional. Al Marroc o Jordània es poden trobar associacions de lluita contra el clima, però no hi ha grans aliances juvenils contra el clima.
A la conca sud del Mediterrani costa més fer efectives les demandes. Al Marroc tenim un dit que es tradueix per "Consulta'ls, però no facis el que demanen". Hi ha consells consultius de joves, que ofereixen servei a les institucions locals. I se'ls escolta, se'ls demana opinió, però res garanteix que les seves proposicions i declaracions s'apliquin mitjançant polítiques públiques. Sovint no tenim la força per exigir que les demandes es traslladin a la gestió.
No podem oblidar que moltes vegades les organitzacions juvenils pel clima no estan gaire ben estructurades. Es poden trobar xarxes o aliances nacionals pel moviment climàtic – en són exemples el Marroc o Jordània – però no hi ha organitzacions específicament juvenils. L'acció juvenil no està encara molt ben estructurada. Hi ha xarxes informals, però calen, en endavant, més vincles entre els moviments juvenils pel clima. Quan ets una xarxa sòlida, la teva capacitat de mobilització es fa molt més gran.
Quina feina pot fer una organització com MYCN per estructurar i jerarquitzar el moviment?
Tenim les plataformes necessàries per fer-ho. El Climate Action Network International està format per més de 1.500 organitzacions de més de 160 països, de tota mena d'associacions i organitzacions, i quan organitza mobilitzacions aquestes estan molt més estructurades. També proposen un intercanvi sòlid amb les institucions internacionals, tant la ONU com la UE.
"Ser partidista és el que pot matar el moviment"
És cert que, per exemple, Fridays for Future, en ser tan lliure i espontani, té molta força en moments concrets, però les formes organitzatives són molt variades per fer-nos més sòlids. Ara, és crític generar plataformes diverses, que no se sostinguin en organitzacions polítiques externes, perquè ser partidista és el que pot matar el moviment.
Tot i això, ha parlat sovint de la rellevància de la interseccionalitat de diverses lluites en el moviment climàtic juvenil, com les de gènere o els drets humans. Com encaixa aquesta integració d'altres demandes amb la construcció d'un gran paraigües per tot l'ecologisme juvenil?
Això és quelcom que hem viscut també en el moviment adult, i molt. A les organitzacions joves és una mica menys conflictiu. L'acció climàtica i el desenvolupament sostenible són temes integrats, transversals. La igualtat de gènere o els drets humans no es poden excloure d'una transició sostenible i justa. Aquesta integració, és cert, és molt més senzilla que abans. Fa anys els activistes de diversos sectors no estaven tan relacionats, però actualment l'acció climàtica comparteix el missatge de la de gènere o la de drets humans. És imprescindible construir una casa de tots, però s'ha d'adaptar el discurs.