El ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem ja està en marxa. Els magistrats hauran de decidir qui paga finalment l'impost de les hipoteques, si el banc o el client, i també aclarir aspectes com la retroactivitat de la mesura. El ple està format per 31 magistrats però tres no assisteixen a la sessió extraordinària. Per tant, la decisió la prendran 28. Tots ells poden intervenir a la sessió extraordinària, que es preveu llarga. Podria ser que la decisió no es conegui aquest dilluns. Segons fonts del tribunal, està previst que el Suprem emeti un comunicat amb la decisió que adoptin. El passat 18 d'octubre, tres sentències van canviar el criteri del Tribunal Suprem sobre l'impost d'actes jurídics documentats i van fixar que l'havia de pagar el banc. En canvi, al febrer havien dictaminat que havia de fer-ho el client. La decisió va tenir fortes conseqüències a la banca i a la borsa i el president de la Sala Contenciosa-Administrativa, Luís María Díez-Picazo, va optar per convocar aquest ple.
28 magistrats es reuneixen a porta tancada per decidir quina jurisprudència apliquen
La decisió del president de la sala de frenar l'aplicació de les sentències de l'octubre ha generat una forta polèmica i caldrà veure si els 28 magistrats aconsegueixen arribar a un acord unànime que acabi amb la situació d'incertesa jurídica de les darreres setmanes.
El ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem es troba reunit des de pocs minuts després de les deu. No hi assisteixen Rafael Fernández Valverde –de viatge-, Segundo Menéndez, que president la junta electoral central i Octavio Herrero, que s'ha abstingut perquè un dels seus fills va comprar un habitatge a Rivas Vaciamadrid i aquest ajuntament va ser un dels que va recórrer al Suprem el tema de l'impost, donant lloc a la sentència del passat octubre.
El Suprem farà pública una nota informativa
Al Tribunal Suprem saben que la decisió no serà fàcil ja que s'han de posar d'acord 28 magistrats. Es preveu, per tant, que el ple pugui allargar-se també per la tarda o, fins i tot, pugui durar fins dimarts. Tots els magistrats tenen capacitat per intervenir al plenari i exposar la seva posició. El tribunal publicarà una nota informativa un cop hagi conclòs el ple i els magistrats hagin pres una decisió.
En cas que el Suprem ratifiqui el criteri adoptat a l'octubre i avali que l'impost l'ha de pagar el banc, l'alt tribunal haurà d'aclarir diferents aspectes, com la retroactivitat de la mesura i a qui cal reclamar l'import, si a la tresoreria general o a través de les comunitats autònomes.
Una decisió controvertida
La sentència del passat 16 d'octubre de la Secció Segona de la Sala Contenciosa-Administrativa canviava la jurisprudència anterior i determinava que és el banc qui ha de pagar l'impost d'actes jurídics documentats que grava les escriptures de les hipoteques, ja que argumenta que l'únic interessat en inscriure la hipoteca és el banc. La decisió es va fer pública el passat 18 d'octubre i va generar importants pèrdues a les entitats bancàries. Aquell mateix dia els sis bancs espanyols de l'Íbex 35 van perdre més de 5.300 MEUR en borsa. El Sabadell va liderar les pèrdues, amb un 6,7% de caiguda, seguit de Bankinter (-6,27%), Bankia (-5,11%), CaixaBank (-4,54%), el BBVA (-2,70%) i el Santander (-2,05%).
El president de la Sala Tercera, Luís María Díez-Picazo, no va trigar ni 24 hores en fer una maniobra per frenar l'aplicació de la sentència. El president de la Sala Tercera del Suprem va emetre un comunicat on anunciava que portava aquesta decisió al ple de la Sala Tercera per debatre quina era la jurisprudència que s'havia d'aplicar, si la del febrer (paga el client) o la de l'octubre (paga el banc). Tot i que la sentència del 16 d'octubre és ferma i no es pot revisar, el Suprem ha paralitzat la deliberació d'assumptes pendents sobre impostos hipotecaris a l'espera del ple d'aquest 5 de novembre que determini si es canvia la jurisprudència aplicada fins ara. Ho farà estudiant un recurs en concret i emetent una sentència on fixarà, definitivament, quina és la posició del Suprem sobre aquest impost.
A banda, segons van explicar fonts del sector bancari consultades per l'ACN, són els clients els que han seguit pagant l'impost d'actes jurídics documentats a l'hora de constituir una hipoteca. Des del Col·legi de Notaris, també van assegurar que les signatures d'hipoteques s'estaven fent com fins ara i el client continuava assumint la taxa. L'impost d'actes jurídics documentats suposa el gruix dels impostos que es paguen per una hipoteca i a Catalunya representa un 1,5% del seu valor.
Retroactivitat del canvi de criteri
Un dels aspectes de la sentència que haurà de concretar el ple és la retroactivitat de la decisió, en cas que es confirmi el canvi de criteri. L'escrit de la Sala Tercera del Suprem no deixa clar si les persones que han pagat l'impost en un passat tenen dret a reclamar-lo. El sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha calcula que més de 235.000 catalans podrien reclamar la devolució de l'impost de les hipoteques constituïdes en els últims quatre anys i que, per tant, no han prescrit. El valor de les reclamacions sumaria uns 830 milions d'euros només a Catalunya. Al conjunt de l'Estat, la xifra s'enfila als 3.631 milions d'euros d'un milió i mig de reclamacions.
Diverses entitats financeres han defensat que no hi pot haver retroactivitat i han avisat que, si es manté la nova doctrina, els preus de les hipoteques pujaran, la qual cosa acabarà repercutint negativament en el client. Tanmateix, l'Associació Espanyola de Banca (AEB) va assegurar que si el criteri canvia "s'adaptaran". Una altra concreció haurà de ser davant de qui s'ha de reclamar. Fonts expertes van explicar a l'ACN que una opció seria exigir el retorn dels diners al banc i una altra reclamar a les hisendes autonòmiques, encarregades de recaptar-lo.
Crítiques a la reacció del Suprem
Les crítiques a la reacció del president de la Sala Tercera del Suprem de retardar l'aplicació de la doctrina sobre l'impost d'hipoteques han vingut de diversos sectors. Associacions de consumidors, com Facua o Aicec-Adicae, en van criticar el "trastorn important" i la incertesa que ha comportat per als clients, alguns dels quals s'haurien vist afectats per la paralització de la signatura d'hipoteques per part dels bancs. Agents de l'àmbit econòmic han lamentat que la indefinició crea "inseguretat jurídica". Concretament, l'AEB va reclamar als poders públics una "major seguretat jurídica" i unes normes "clares i predictibles" per al mercat hipotecari.
Les associacions de consumidors també van denunciar les suposades "pressions" de les entitats financeres al Suprem per paralitzar l'aplicació de la sentència. En aquest sentit, Podem va presentar una querella contra el president de la Sala Tercera de l'alt tribunal per prevaricació per haver frenat l'aplicació de la sentència que obligava els bancs a pagar l'impost de les hipoteques. El Suprem no l'ha admès a tràmit.
Per la seva banda, l'Associació Jutges i Jutgesses per la Democràcia i l'Associació Progressista de Fiscals van exigir la dimissió de Díez-Picazo en considerar que la seva actuació ha estat "insòlita" i van apuntar que la reacció del president de la Sala Contenciosa-Administrativa danya la imatge de la independència judicial. El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va reconèixer que no van gestionar bé la sentència sobre les hipoteques, va admetre el "dany reputacional" al tribunal però va descartar fer dimitir Díez-Picazo.
Antecedents
El 28 de febrer d'aquest mateix any, el Suprem va determinar que eren els clients els que havien d'assumir l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats derivat de la constitució d'una hipoteca. Aleshores, els magistrats van considerar que el subjecte passiu de l'impost era el prestatari i per tant havia de ser ell qui pagués el tribut. En canvi, una nova sentència, la del 16 d'octubre, de la qual ha estat ponent el magistrat Jesús Cudero, resol un recurs de l'entitat municipal d'habitatge de l'ajuntament madrileny de Rivas Vaciamadrid i diu el contrari: les despeses les ha de pagar el banc.
La decisió avalada pel vot de quatre dels sis magistrats compta amb un vot particular discrepant, emès pel magistrat Dimitry Berberoff, que defensa el manteniment de la jurisprudència anterior, i un altre concurrent, del magistrat Nicolás Maurandi, és a dir, que accepta la sentència però discrepa en algun punt de l'argumentació. Així, la sentència suposa l'anul·lació d'un article del reglament de l'impost (que establia que el client és el subjecte passiu de l'impost) per ser contrari a la llei. En concret, es tracta de l'article 68.2 d'aquest reglament, aprovat pel reial decret 828/1995, de 25 de maig.