El president de Renfe, Isaías Táboas, s’ha fixat com a compromís personal augmentar la presència de l’empresa pública a Catalunya: “Buscaré la manera de créixer, de penetrar millor en el teixit econòmic i social catalans”. Com ho farà? Destinant una tercera part de la inversió total al territori. Un dels objectius de l’operadora de trens és incrementar un 45% els passatgers diaris, per tal de passar dels 450.000 actuals als 600.000 en els propers anys. “Els 155 trens de mercaderies que surten del port de Barcelona em semblen pocs; que només un 16% del trànsit ferroviari sigui a Catalunya, em sembla poc; un 34% dels viatgers comercials amb origen o destinació a Catalunya em semblen pocs”, ha dit Táboas en una sessió del cicle dedicat a infraestructures del Cercle d’Economia.
El directiu ha destacat la mida que ja tenen les Rodalies catalanes. Si es considerés una empresa en si, estaria entre les 50 més grans del territori. I aquest és el camí que Táboas vol seguir: “És el paper que ha de tenir Renfe a Catalunya”. En concret, les inversions que té pressupostades Renfe per al 2021 són 856 milions d’euros; d’aquests, uns 260 milions seran per a Catalunya. L’esforç de la companyia és evident en un any en què la demanda de transport ha baixat dràsticament a causa de les restriccions de mobilitat implantades a causa de la covid-19. La xifra és més del doble que la del 2020 i un 193% superior a la de l’exercici anterior.
L’empresa pública s’autoproclama un dels motors de recuperació econòmica: “Tenim una gran capacitat d’inversió, resiliència i vocació d’accelerar dos components bàsics de la reactivació, la digitalització i la internacionalització”. Una de les estratègies que el president de Renfe veu més importants en aquest sentit és desviar l’atenció dels serveis comercials als públics, és a dir, de l’alta velocitat a les Rodalies. “Són unes desenes de milions d’usuaris davant centenars de milions”, ha explicat.
És per això que s’han licitat 300 trens per valor de 3.832 milions d’euros que seran a les vies d’aquí uns tres anys -després del procés de compra, fabricació i certificació-. Táboas ha posat xifres a l’abandó de la xarxa pública de trens i ha explicat que feia 10 anys que no es renovava la flota de Rodalies ni se’n milloraven les infraestructures. Aquesta inversió en transport de curta distància donarà feina a unes 50.000 persones, segons ha indicat el president de Renfe traient pit: “Són treballs directes durant diversos anys a les fàbriques dels nostres proveïdors”.
Tota la mobilitat en una app
La segona pota de l’estratègia per convertir-se en motor de recuperació econòmica és la digitalització. El màxim objectiu de Renfe en aquest camp és el desenvolupament de Renfe as a service, una aplicació que es té la intenció que unifiqui totes les formes de transport disponibles en una plataforma. “En sortir de casa, l’usuari podrà llogar un cotxe, agafar un patinet, una bicicleta o una moto compartida per anar cap a l’estació de tren; allà ja tindrà el bitllet que haurà comprat amb l’app i quan arribi a la destinació també hi haurà un mitjà de transport per desplaçar-se a casa, a la feina o a qualsevol altre lloc”, ha explicat Táboas.
Renfe s'ha marcat l'objectiu que un 20% dels ingressos anuals a partir del 2028 provinguin dels seus negocis internacionals
Aquesta plataforma no és només una aposta de transformació digital, sinó que suposarà uns ingressos extra de 100 milions d’euros en els propers tres anys. A finals d’any es licitarà un soci que contribuirà en el desenvolupament tecnològic i l’escalabilitat i a principis del 2021 ja hi haurà disponibles els primers prototips. El pressupost total en digitalització entre el 2021 i el 2024 serà de 700 milions d’euros. Com a part de l’estratègia, alguns serveis digitals de Renfe es traslladaran de les grans ciutats a municipis de l’Espanya buida, on l’empresa hi té espais que abans eren molt utilitzats en la xarxa ferroviària i ara han quedat en desús. Aquestes accions suposaran la creació de 400 llocs de feina.
La tercera i última branca que estirarà cap a la recuperació -tant de la companyia com de l’economia espanyola- ha de ser, segons el directiu, la internacionalització. “Avui en dia tenim projectes en els cinc continents”, ha explicat. Les previsions són optimistes i ambicioses. L’objectiu marcat era d’ingressar 500 milions anuals amb els negocis a l’estranger a partir del 2028 i ho han augmentat a 1.000 milions. Això suposaria que un 20% de la facturació prové d’altres països.
Les corbes de la pandèmia
Els efectes de la covid-19 són especialment rellevants en mobilitat, un dels sectors més afectats per les restriccions per frenar la pandèmia. La cronologia que fa Táboas és la següent: “Quan es declara l’estat d’alarma, la demanda cau un 99%; recuperem poc a poc i sortim de l’estat d’alarma amb el 32% de la demanda. Però arriben els rebrots d’agost i anem en caiguda lliure. El 18 d’octubre estàvem al 23% de la demanda, quasi 10 punts menys que en sortir del confinament”. Dos factors que han influït en la reducció de clients en els moments de no confinament han estat el teletreball i la teleformació.
Táboas assegura que els nous confinaments obliguen a revisar les previsions de recuperació d'usuaris, marcades per a finals del 2022
Segons les dades qua ha donat el president de Renfe, el 9,5% de viatgers d’AVE fan un 50% dels viatges. Això fa que una variació mínima –“si algú decideix cancel·lar reunions, per exemple”– es noti molt en la venda de bitllets. En canvi, les classes virtuals d’institut, Formació Professional i universitat impacten més en el transport públic, a Rodalies.
Táboas ha afirmat que les enquestes diuen que, actualment, un 94% d’espanyols no té cap viatge programat. Aquesta proporció és altíssima si es compara amb qualsevol altre moment. En plena crisi, per exemple, un 21% dels enquestats asseguraven que no tenien perspectives de fer desplaçaments. La segona onada i la incertesa han fet modificar les previsions de recuperació de Renfe. “Calculàvem que recuperaríem els nivells de passatgers a finals del 2022, però amb els nous confinaments creiem que no hi arribarem”, ha lamentat.
La situació coincideix amb una fita important en la història del transport espanyol: la liberalització ferroviària. Abans d’acabar l’any, altres empreses podran optar a operar els serveis de trens a l’Estat. “Nosaltres ja teníem competència: el transport aeri i per carretera; ara, també en tindrem a les vies, però és una bona notícia per a Renfe, perquè ens donarà l’oportunitat de treure múscul”, ha assegurat Táboas. L’única opció que té l’empresa pública és fidelitzar els clients, començant per Catalunya.