El talent és la matèria primera de la Quarta Revolució Industrial, on la tecnologia juga un paper fonamental. Les terres, el petroli o les màquines han quedat en un segon pla i les persones han esdevingut crucials per potenciar la competitivitat i la innovació d'una empresa o d'un territori. Amb l'objectiu de reflexionar sobre la gestió del talent, la Fundació Impulsa Talentum XXI ha impulsat el primer Congrés Internacional de Talent i Gestió del Coneixement, celebrat a Sant Cugat del Vallès i que ha posat en valor el potencial de Catalunya i, també, algunes de les seves mancances.
La trobada ha reconegut la trajectòria de cinc catalans destacats en el seu àmbit i que han analitzat la importància del talent i com s'aconsegueix atraure i retenir: Josep Ametller, fundador del Grup Ametller; Andreu Mas-Colell, economista i professor; Pilarín Bayés, dibuixant; Sor Lucia Caram, activista; Iván González, director de màrqueting i comunicació de Seidor; i Judit Giró, cofundadora de The Blue Box.
Judit Giró: "Ens pensem que tot passa a Silicon Valley, però Catalunya també mola molt"
"Ens pensem que tot passa a Silicon Valley, però Catalunya també mola molt i tenim més talent del que creiem", ha animat Giró, creadora de l'start-up que està treballant en una prova d'orina per detectar el càncer de mama. Ella, de 25 anys, va decidir muntar la seva empresa a Califòrnia, però ara ha tornat: "Allà és més fàcil començar, però, un cop estàs en marxa, a Catalunya t'ajuden molt". "Hi ha molta comunitat i un sistema d'empreses emergents molt bo", ha reivindicat Giró, que afegia: "Ens falta la guspira".
El valor d'una companyia
La competència entre empreses avui dia és per captar el talent. I no cal ser un gegant mundial per poder comptar amb els millors professionals. Aquesta ha estat la reflexió de Josep Ametller: "Hem fitxat gent que fa 20 anys tenien l'objectiu de treballar Arthur Andersen, Deloitte, PwC... És del millor talent del país i tenen ofertes de grans multinacionals. Com volen treballar amb nosaltres, que al final venem bledes?".
I la clau de tot plegat són els valors d'una companyia, afegia el fundador de Grup Ametller: "Si tenim un propòsit i un compromís honest amb el que fem i ambicionem, podem optar a tenir un talent que empreses petites com la nostra fa 20 anys no podien".
La gran pregunta dels joves
És el que es va trobar Iván González quan es va entrevistar amb dos nois a qui havien becat i estaven a punt d'entrar a la universitat. "Em van fer una única pregunta: si, a més de les beques, fèiem altres coses per fer del món un lloc millor. El seu interès no era rebre una beca d'una companyia exitosa, sinó que tingués uns valors vinculats a fer del món un lloc més humà".
Molts joves ara volen estar en companyies amb valors, no només pensant en els diners. Potser, té a veure amb la reflexió de Pilarín Bayés: "A vegades tenim la idea que les grans companyies estan portades per gent que només tenen una obsessió, que és guanyar com més diners millor i de la manera que sigui. No tot s'hi val".
González: "Estem en un moment on les empreses hem de tenir un compromís ferm. Hem de ser activistes de la humanització del món"
"És molt important que el fil conductor sigui l'ètica i els valors. Estem en un moment on ens estem veient que fer una empresa amb impacte social no és només possible, sinó que es rendible. Estem entenent que és necessari l'impacte social", ha emfatitzat Judit Giró.
I anant un pas més enllà, la gran missió és la humanització del món. "La situació que estem vivint demostra que hi ha coses que anaven en un tren d'alta velocitat que ens portava a l'abisme. L'egoisme i el consumisme no eren sostenibles", ha reflexionat Sor Lucía Caram, fent referència a la crisi de 2008. "Estem en un moment on les empreses hem de tenir un compromís ferm. Hem de ser activistes de la humanització del món", ha sentenciat Iván González.
Oberts al món
Una de les mancances assenyalades pel professor Mas-Colell és la falta d'inversió en recerca i desenvolupament, que acaba tenint en un impacte negatiu en la competitivitat. "Catalunya està molt ben posicionada per l'atracció i retenció de talent, però hem de fer més. Calen polítiques públiques", ha reflexionat.
Mas-Colell: "Les empreses necessiten coneixement per innovar i exportar; busqueu-lo on el trobeu. Si és a Nottingham, doncs a Nottingham"
Una d'elles, ha apuntat, és repensar el model fiscal i fer-lo més atractiu per aquest talent. Però desmarcant-se d'altres models: "No hem d'interpretar que vol dir fiscalitat baixa. El talent no només ve pel clima o la bellesa natural, també ve perquè tenim serveis públics de primera i es necessiten diners. No es pot anar a una fiscalitat que porti al deteriorament dels serveis públics, que és el model de Madrid".
A més, Mas-Colell demana ampliar les mires: "Les empreses necessiten coneixement per innovar i exportar; busqueu-lo on el trobeu. Si és a Nottingham, doncs a Nottingham".
El talent perdut
Un dels grans reptes com a societat és no malbaratar el talent, és a dir, les persones. Això és el que va passar després de la crisi de 2008, ha relatat Sor Lucía Caram: "Ens vam adonar que entre nosaltres hi havia molts perdedors. I ens hem trobat gent amb molt talent, necessitaven que algú els escoltés i els hi donés una oportunitat". A més, Sor Lucía Caram ha reivindicat la col·laboració publicoprivada i el fet de compartir per fer de la societat un lloc millor i poder oferir oportunitats a tothom.
I no només és aquest el cas. També passa amb les dones, encara molt minoritàries en el sector tecnològic. "Si vas a les escoles i preguntes als nens i nenes que volen fer, més nois diuen que volen fer mates. Hi ha estudis que mostren que en un examen, treu millor nota un nen. Però si no els hi dius que és un examen, treuen la mateixa", ha destacat Judit Giró, argumentant que sovint les dones tenen una pressió afegida per demostrar el seu talent.
Però són les empreses les que han de treballar també per revertir aquesta situació: "És la construcció social el que crea el biaix i l'escletxa. Però la teva empresa pots fer que sigui com tu vulguis, i jo faré que hi hagi equitat de gènere".
González: "No hi ha talent per cobrir les necessitats de les companyies"
"No hi ha talent per cobrir les necessitats de les companyies. Les carreres tecnològiques estan buides, els cicles formatius com informàtica tenen dificultats per omplir les aules", lamentava el responsable de Seidor, que reflexionava: Com és possible, si és un àmbit amb un clar impacte per millorar la vida de la societat. No som capaços de fer atractiva la tecnologia per les noves generacions?