Llocs de feina sense cobrir, manca de talent (digital, femení i sènior) i dispersió geogràfica. Aquests són uns quants dels ingredients bàsics perquè tota economia tiri endavant perquè, si hi ha molta oferta de vacants, però no hi ha demanda per cobrir, la competitivitat del país se'n veu ressentida i, per tant, afecta el Producte Interior Brut (PIB). Si Catalunya compta amb un 28,65% d'atur juvenil, per què no es cobreixen aquestes places?
El Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno) s'ha fet aquesta mateixa pregunta i l'ha volgut respondre reunint més de 70 professionals de diferents sectors en una trobada batejada com a Com fomentar i atraure el talent digital? De la mà de Barcelona Activa, el portaveu de la Barcelona Digital Talent, Bernat Palau, modera un debat que té molts temes a tractar, però un punt comú: la manca de talent digital per garantir l'ocupació en un món cada vegada més transformat a nivell tecnològic. I no només això. "Només comptem amb un 50% del talent per l’exclusió de la dona en aquest terreny", posa de manifest.
Sota la premissa que "el talent és global" i que "el món no és Barcelona", el president del CTecno, Jordi William, centra la seva atenció en el fet de "si som capaços d’atreure el talent de casa nostra i del món". I obre el torn de paraula qüestionant-se "si som capaços d'atraure talent. Aquest és el gran repte que tenim com a ciutat". Sumant-se a això, el cap d'innovació de Barcelona Activa, Raul Sánchez, destaca que "la manca de talent és molt important per la inversió estrangera, atraure empreses internacional cap a Barcelona. Moltes fan el procés, però un dels motius pels quals no acaben d’aterrar és perquè no troben talent suficient". Per canviar aquesta tendència, diu Sánchez, "hem d’aconseguir que tota la ciutadania evolucioni al mateix ritme que la tecnologia".
De moment, però, el panorama és clar: "Hi ha llocs de treball que no s’estan podent cobrir, en un país on l’atur juvenil no és baix", lamenta el portaveu de la Barcelona Digital Talent, al mateix temps que sosté que "això afecta la competitivitat del país" i "crea alarma" perquè "la manca de talent és molt important per a la inversió estrangera i per atraure empreses internacional cap a Barcelona".
Davant d'això, el remei al problema és, segons Palau, "alinear la demanda de coneixements de les habilitats que demana l'empresa amb els de la universitat" sota un òrgan col·legiat com ho és la Barcelona Digital Talent, que té per objectiu atraure talent digital a Barcelona i Catalunya.
La fàbrica del talent
Però això no és suficient. Malgrat que en l'àmbit universitari, "la demanda encaixa amb l'oferta", segons el degà de la Facultat d'Informàtica de la UPC, Josep Fernández, sí que hi ha "menys demanda en l’àmbit de les telecomunicacions: l’atractiu ha disminuït i hi ha més oferta que demanda". La solució? En paraules del portaveu de la Barcelona Digital Talent, cal "generar talent digital i de major qualitat".
La directora de recursos humans de tecnologia a Schibsted Spain, Maria Larios, afegeix un punt més a la qüestió i reclama que, a més de talent digital, siguin perfils sèniors per crear un equilibri de talents en cada equip. Perfils com programadors d'iOS i Android o de Java Script van molt buscats per moltes empreses perquè, lamenta, "hi ha molt poca gent amb aquest perfil en el mercat". Però també cal incorporar -i tenir en compte- les dones ja que "és responsabilitat fer-ho" en un món en què "la meitat de la població no està dins".
Paula Muñoz: "Totes les empreses s’estan convertint en companyies tecnològiques i demanen talent digital"
A tot això, s'hi ha de sumar el fet que no només les companyies de tecnologia estan a la cerca (i captura) del talent digital, sinó que, com sosté la responsable de recursos humans d'IBM, Paula Muñoz, "totes s’estan convertint en companyies tecnològiques i demanen talent digital". I afegeix: "Abans, els nostres competidors eren els que feien tecnologia, però ara qualsevol empreses busquen aquest talent".
Mentrestant, la responsable de "recursos de les persones" -com ella s'autodefineix- de Nae, Georgina Fors, trenca amb tots els esquemes i premisses de les quals partia el debat i diu alt i clar que "vull trencar amb una afirmació que sento molt sovint i és que no hi ha talent. Sí hi ha talent", sosté contundent. I més si s'hi afegeix l'ingredient màgic de la "diversitat de talent", és a dir, el talent femení, la mina encara treu més or.
Enamorar l'entorn
A parer de Fors, "l'estratègia per enamorar el talent extern i intern gira entorn la cultura organitzativa que fomenti la creativitat i l’aprenentatge treballant sobre aquesta actitud emprenedora" perquè, destaca, "les persones que veuen el món des d’aquesta actitud, treballen des de la seva màxima autenticitat".
Ara bé, també avisa que, en l'actualitat, "el 50% dels joves, quan enfoquen la seva recerca de feina, ja no només busquen a escala local" i això és així "pel factor salarial i l'actitud emprenedora", però també perquè "busquen generar un impacte a curt termini i transcendir amb la seva feina". Si a tot això se li suma el fet que les persones que sí que tenen coneixements digitals i estudis "no estan satisfetes per temes de flexibilitat, conciliació... i això els fa anar a altres àmbits no tecnològics".
Georgina Fors: "Els joves d'ara busquen generar un impacte a curt termini i transcendir amb la seva feina"
Amb tots aquests arguments sota el braç, Fors té clara l'estratègia: "Hem d’enamorar a les persones amb qui tenim contacte, tothom qui tenim al nostre voltant i les persones que treballen dia a dia perquè ens continuïn triant, no volem retenir ningú, sinó que ens triïn cada dia". I, per portar-ho a terme, subratlla, "és fonamental treballar des d’una confiança que et permeti fer equip amb els companys".
Deia Darwin que "no és el més fort de les espècies qui sobreviu, tampoc no és el més intel·ligent. És qui millor sap adaptar-se al canvi". Si la tecnologia s'ha quedat obsoleta i els canvis passen a la velocitat de la llum, cal anar un pas més enllà. I, per fer-ho, no només s'han de formar continuament aquelles persones que desenvolupen feines tecnològiques com la programació, sinó que l'entorn ha d'aprendre a adaptar-s'hi i també formar-se per entendre les persones que l'envolten. Talent digital lligat a somnis inspiracionals -com explica la directora de recursos humans de tecnologia a Schibsted Spain- per motivar els equips. I és que, conclou, "no vam arribar a la lluna perquè fos fàcil".