Tiendeo és una startup amb 170 treballadors; Adsmurai en té 105; i Marfeel, 143. Totes tres són empreses emergents que han crescut a un ritme vertiginós en els darrers anys, però més enllà de tot el que han hagut de fer front per arrencar el seu negoci, gestionar un equip quan sobrepassa les 100 persones és tot un repte afegit. Ara bé, trobar aquest centenar de treballadors que formen part del seu equip no ha estat una tasca fàcil, ja que les startups cada cop volen perfils més complets i el sistemaeducatiu és una cortina de fum que no és capaç de formar aquests professionals.
“El primer repte quan muntes un negoci és sobreviure. Amb el temps això canvia i a partir dels 50 treballadors la cosa es torna un caos”, bromeja el CEO i cofundador d’Adsmurai, Marc Elena. És en aquest punt quan la cultura empresarial es torna més important que mai i és essencial que tots els empleats la segueixin i comparteixin els mateixos valors. Precisament sobre la importància de tenir un bon equip ha tractat una de les taules rodones de l’Esade Startup Day, en el qual també s’ha premiat Exoticca com a millor startup de l’any.
Una bombolla de talent digital
Perquè una startup funcioni i creixi al ritme com ho han fet Tiendeo, Adsmuari i Marfeel, la comunicació i compartir els mateixos valors empresarials és essencial. “No som una secta però sí una gran família que ha de remar en la mateixa direcció”, assenyala Elena. Un repte en el qual coincideix la responsable de recursos humans de Marfeel, María Santos: “La comunicació ha de canviar molt quan passes de ser una vintena de persones a l’equip a ser-ne 150”. I és que les decisions ja no es poden prendre tots junts i s'ha de tenir una bona comunicació perquè la informació circuli per tots els treballadors.
Elena (Adsmurai): "Hi ha més fons de capital risc amb diners que persones que es puguin contractar"
Ara bé, no només el nombre de treballadors és un factor essencial per posar l’enfocament en la comunicació, sinó també la diversitat de perfils a l’equip. Marfeel té 30 nacionalitats diferents dins de l’empresa i, perquè tothom se senti còmode, s'ha de tenir en compte que “fer una broma a un espanyol no és el mateix que fer-la a un rus”, apunta Santos.
I és que precisament la diversitat de cultures és un fet molt habitual en aquest tipus de startups. El motiu? No troben prou perfils tècnics a Barcelona i a Espanya que han d’anar a buscar-los fora. Per a la cofundadora de Tiendeo, María Martín, costa molt trobar talent, ja que “hi ha molta competència”. Marc Elena encara és més contundent amb aquest aspecte i considera que hi ha una bombolla en el talent digital. “Hi ha més fons de capital risc amb diners que persones que es puguin contractar”. I és que la manca de talent fa que s’estigui sobre pagant als professionals tecnològics.
Per a Elena, aquesta manca de talent digital rau en un problema de base del sistema educatiu, tant a Espanya com a Catalunya. “Les universitats no saben què ensenyar perquè molts professors no viuen el dia a dia del món empresarial”, afirma. És per això que fa una crida a la política a focalitzar-se en un canvi de l’educació: “Fins que els polítics no entenguin aquesta realitat, seguirem en una bombolla”.
Ara bé, per a Santos no és un problema exclusiu de l’Estat espanyol o de Barcelona, ja que el món ha canviat molt ràpid en molt poc temps. I el món universitari precisament s’ha quedat molt allunyat de l'entorn en el qual operen les startups. I és que en un moment en el qual la digitalització farà que moltes de les professions del futur encara ni existeixin, aprendre a aprendre és fonamental. “Genís Roca parla molt sobre aquest tema: t’estan ensenyant a recordar un llibre i no a entendre’l. Així, com aprendrem una nova professió?”, reflexiona Elena. Per a l’emprenedor, falten lideratges forts, tant en l’àmbit polític com empresarial. “Tiendeo i Marfeel són empreses amb líders empresarials, i això fa que la gent vulgui anar a treballar allà. No ho fan ni pel salari ni per tenir una gran terrassa i una taula de ping pong”, afegeix.
Elena: "Tenir una gran terrassa és fàcil, que els treballadors vulguin seguir en la teva empresa perquè confien en el projecte és més complicat"
Però la terrassa, ajuda. “Tots tres teniu un espai que no sé amb quin em quedaria”, bromeja la directora de BStartup del Banc Sabadell i moderadora de la taula rodona, Yolanda Pérez. I és que Adsmurai té un tirador de cervesa i “cada mes volen 500 euros en birres” i Tiendeo ha instal·lat un hort. “Divendres passat ens vam acabar 12 ampolles de ginebra amb els treballadors”, segueix amb la broma Elena. “Això és fàcil, però tenir un bon líder i que la gent vulgui continuar treballant en la teva empresa deixant de cobrar molt perquè confia en el teu projecte és més difícil d’aconseguir que una gran terrassa”, afegeix.
Què és més difícil, captar o retenir talent?
En un entorn amb manca de talent, retenir-lo cada cop es converteix en un fet més important per a les companyies. És per això que el paper del departament de recursos humans cada vegada agafa més força. “Jo no contracto a cap persona amb qui no aniria a fer una cervesa”, assenyala Santos. Sembla una forma una mica estranya de seleccionar personal però la responsable d’aquest departament a Marfeel té clar que aquest “és un mecanisme de retenció molt fort”. I és que si una persona se sent còmode on treballa i està a gust, serà més difícil que marxi.
Marfeel, Adsmurai i Tiendeo expliquen les dificultats de conseguir un bon equip | Cedida
En el mateix punt coincideix Elena, qui considera que contractar bona gent és fonamental. Per la seva pròpia experiència, contractar celebrities, és a dir, persones amb una gran formació i experiència, no serveix de molt si després no es porta bé amb la resta de l’equip. “Si resulta que no estàs fent bé la teva feina perquè ens hem equivocat però ets una persona íntegra i estàs motivat, trobarem un lloc on puguis aportar tot el teu talent. Però si ets una persona tòxica, llavors et diem adéu”, apunta Elena. El CEO d’Adsmurai té molt clar quin tipus de persones vol en el seu equip i per molt que reconeix que l’han criticat moltes vegades, no vol persones tòxiques al seu voltant.
Santos (Marfeel): "Ens hem d'actualitzar quant a burocràcia perquè si no la gent anirà a treballar a altres països on tot sigui més fàcil"
I per trobar les millors persones amb les quals formar el teu equip, moltes vegades s’ha d’anar a buscar el talent fora, fins i tot fora d’Europa. No obstant això, tots tres coincideixen que hi ha moltes traves administratives per portar talent de l’estranger. Santos posa d’exemple que França ha millorat les lleis per atraure professionals d’altres països i el Regne Unit té un sistema en el qual un autònom paga molt pocs impostos: “Amb qui puc competir amb aquesta diferència?”, planteja, alhora que afirma que “ens hem d’actualitzar quant a burocràcia perquè si no la gent anirà a treballar altres països on tot sigui més fàcil”. En aquest sentit, Elena explica com des d’Adsmurai porten dos mesos amb papers per portar dos mexicans a treballar a l’empresa.
Atraure talent estranger però també femení. “Les dones estan apartades d’aquest món tecnològic i és un 50% de la població que ens estem perdent”, assenyala Martín. És per això que des de Tiendeo aposten per anar a escoles a desmitificar que l’enginyeria no és una professió per a dones.
Més dones en el sector tecnològic, professionals més formats en aquestes àrees i més facilitats per atraure talent de fora. La llista de deures pendents en el món de l’educació i la formació és clara. Ara només falta que l’administració pública s’adoni d’aquesta bombolla en la qual vivim i aposti per un canvi del sistema educatiu per formar professionals no només per a les professions del futur, sinó també per a les del present.