“No sé què és l'economia del coneixement. Per a mi, l'economia i el coneixement són el mateix. Abans del coneixement, no hi havia economia”. Amb aquesta reflexió ha obert l'economista i professor de Columbia, Xavier Sala-i-Martin, una de les taules rodones del primer Congrés Internacional del Talent i la Gestió del Coneixement, organitzat per la Fundació Impulsa Talentum XXI.
El coneixement sempre ha estat present en la humanitat: “Això ens va fer superiors i fa que tants anys després els lleons facin el mateix i nosaltres enviem satèl·lits al llindar del sistema solar”. Però ara hi ha diferències substancials, com la velocitat amb què arriben nous coneixements, la transversalitat dels canvis i els complements necessaris.
“Sempre s'ha necessitat un complement per al coneixement (com la terra fèrtil o el capital). Ara, els actius físics han desaparegut o s'han limitat. Avui no cal una fàbrica, una màquina, terra... La major part dels actius són intel·lectuals o humans”, ha emfatitzat Sala-i-Martin.
Oriol Amat: “L'objectiu final de l'economia és millorar el benestar de la població”
“L'objectiu final de l'economia és millorar el benestar de la població. A través del coneixement es generen avantatges competitius, que fa que un país o una organització pugui generar més benestar”, ha sentenciat l'economista Oriol Amat, rector de la UPF i col·laborador de VIA Empresa.
La col·laboració com a punt de partida
Un dels conceptes que més s'ha destacat és el de la col·laboració com a camí per créixer. “S'està creant més coneixement que mai. Amb la covid-19, hem vist que no només s'ha creat coneixement, sinó que s'ha aconseguit la solució a una situació de pandèmia mundial. S'ha fet en temps rècord i, per primer cop en la història, la comunitat científica treballava en paral·lel i en xarxa”, ha assenyalat Clara Lapiedra, fundadora d'Aula Magna Business School.
Una idea compartida amb Michael Blackman, director d'Integrated Systems Events (ISE): “Tot això no funciona sense col·laboració. Les empreses estan treballant amb codis i fonts obertes. Ho volen compartir per avançar encara més”. En aquest sentit, ha destacat la importància que tots els agents d'un territori remin junts per avançar més lluny.
John Hoffman: “Si comparteixo el coneixement, tenim el poder de canviar el món”
“En aquest món postcovid, el talent i les habilitats són més importants que mai”, ha reivindicat John Hoffman, director del Mobile World Congress, que ha enviat un vídeo a l'organització. I ha assenyalat la importància de “democratitzar” el coneixement. “La informació és poder, però si m'el quedo jo, no tinc poder de veritat. Si el comparteixo, tenim el poder de fer un lloc millor i canviar el món”, ha animat.
Esteve Almirall: “Grans multinacionals que volen bons soldats ens porten a la mediocritat”
A més, Blackman ha posat en valor la tasca de Barcelona i Catalunya: “Ens ha impressionat el compromís cap a la creació de talent que hi ha i el que s'ha fet per desenvolupar noves empreses i portar-ne, alhora que generar empreses emergents”. Tot i això, ha advertit que no es pot pretendre competir amb els Estats Units, sinó que ha de trobar el seu nínxol.
“El talent és un fet social. Si no hi ha concentració, es perd. Si no tenim un element competitiu per desenvolupar oportunitats, no funcionarà”, ha reflexionat Esteve Almirall, professor d'Esade i també col·laborador de VIA Empresa, que ha destacat la importància que dins les companyies es fomenti el talent: “Com seria una organització sense talent? De bons soldats. Grans multinacionals que volen bons soldats ens porten a la mediocritat".
“Cal que els directius canviïn maneres de fer antiquades, no és suficient amb talent i coneixement. Cal canviar la cultura organitzativa”, ha reivindicat Judith Palmés, directora de business consulting d'Accenture.
Obsolescència del talent
Una dificultat afegida dels temps actuals és que allò après caduca ràpidament. “Les capacitats es moren de manera accelerada perquè arriben noves tecnologies. Abans, el talent el podíem gestionar anant a l'escola per aprendre una professió. Això ha canviat, l'obsolescència arriba abans d'acabar la vida”, ha insistit Sala-i-Martin.
Per això, ha fet una crida a canviar el sistema educatiu, fonamentat en un món antic on les dades eren limitades i allò important era la memòria: “Hem d'ensenyar capacitacions que els permetin ser molt més flexibles, adaptables, resilients i creatius”. A més, ha recalcat la importància de formar en esperit crític, per discernir allò veritable del que no. També a les empreses i per destriar aquelles tecnologies que seran útils de les que no.
Xavier Sala-i-Martin: “Necessitem un talent que les escoles no ens donen”
“Moltes empreses perdran muntanyes de diners perquè ens hem llançat de cap a una tecnologia que acabarà no sent útil”, ha indicat el professor, que ha afegit: “Necessitem un talent que les escoles no ens donen”.
“Tot va tan de pressa que has de fer una formació constant de la teva gent”, ha emfatitzat Palmés, que ha reivindicat la formació dels treballadors d'una empresa: “Reclutar una persona és més difícil que formar els que ja tens. A vegades busquem fora el que podríem aconseguir des de dins”. Lapiedra ha reivindicat “la importància de les persones”.
La innovació, a les empreses
“Catalunya és el millor país del món, però amb marge de millora”. És la conclusió d'Oriol Amat, que ha indicat que un dels marges de millora és traspassar el coneixement que es crea a les empreses. En aquest sentit, ha recordat que Catalunya és de les regions on es crea més coneixement científic, mentre que no es troba en bona posició en innovació empresarial.
“El tema important de la innovació és l'adopció, que les empreses adoptin i facin coses noves. Que ho provin. La resta és igual. És el pitjor del país, ens centrem més amunt però si les empreses no ho proven, no serveix de res”, ha conclòs Esteve Almirall.