Aquests dies, just quan s'iniciava el Mobile World Congress Barcelona, hi ha hagut esdeveniments vinculats amb emergències i mobilitat amb conseqüències importants pel nostre dia a dia. Tot això m’ha fet pensar en què moltes vegades per les persones "de peu", se’ns fa difícil entendre -o sovint és incomprensible- com es gestiona tot en un món altament digitalitzat i tecnificat. I evidentment, amb el seu impacte, en aquest cas negatiu, en les nostres vides.
Poso un exemple concret perquè m’entengueu. Segurament em manca molta informació, però encara que de manera simplificada i desinformada, m’ajudarà a exposar el que us vull comentar. Em refereixo al cas de les retencions de dissabte 24 de febrer de 2024 pel tall de l’AP-7 i altres vies a causa de la pedregada, amb vehicles retinguts durant més de cinc hores amb poca informació i molt malestar ciutadà. Com pot ser que no s’avisés del tall a temps? Com pot ser que no es desviés el trànsit a altres vies? Com pot ser que es tardés més de cinc hores en assegurar i netejar la via?
En el nostre món actual és possible, gràcies a la tecnologia, saber per diversos models que hi ha una possibilitat important d’aquest tipus de fenòmens (com les pedregades) en unes zones determinades, encara que és difícil de preveure el lloc exacte. Per tant, això ens hauria de fer saltar una alerta, tenir determinats dispositius, equipaments i actuacions de seguretat prèvies. I, sobretot, estar atents per actuar en aquestes zones de manera preventiva i proactiva.
En el nostre món actual és possible, gràcies a la tecnologia, saber pels models que hi ha una possibilitat important de pedregades en unes zones determinades
Una vegada es produeix el fenomen i se sap la seva localització i la seva dimensió, a part d’activar els equips, equipaments i dispositius previstos de manera immediata per resoldre com més aviat millor el seu impacte, cal activar un sistema d’alerta automàtic als vehicles i a tots els dispositius mòbils d’una zona delimitada. Fa temps que s'han portat a terme proves d’alertes (per exemple l'alerta química al camp de Tarragona o d'altres més generalitzades a l’àrea de Barcelona via mòbil) i funcionen.
Per una banda, activen els sistemes de gestió de mobilitat i determinem vies alternatives i desviaments. Igualment, tots els sistemes de senyalització necessària per evitar el col·lapse en la zona afectada, amb recomanacions també en els dispositius o a través dels mitjans públics.
Per aquells que no hem pogut evitar que quedin atrapats -que amb l’anterior actuació serien molts menys dels que es van veure afectats- activem un sistema d’informació personalitzat i públic, que té una actualització periòdica. A més, amb els sistemes preventius activats som capaços de delimitar la seva durada i informar-la. La reducció de la incertesa i la desinformació són bàsiques en aquests casos per la percepció i la gestió de les persones.
Com pot ser que no s’avisés del tall a temps? Com pot ser que no es desviés el trànsit a altres vies? Com pot ser que es tardés més de cinc hores en assegurar i netejar la via?
Per altra banda, activem els diferents cossos, serveis públics, i serveis d’assistència per atendre les possibles necessitats dels que estan atrapats, quan veiem que no es tracta d’un tema de poca durada sinó que la previsió és d’hores.
I, finalment, una vegada s’ha acabat l’emergència o el fenomen de mobilitat o el temporal, donem dades i explicacions tant cap al ciutadà, de manera transparent, com internament per aprendre i millorar. Els sistemes tecnològics utilitzats, a més, ens permetran que aquestes dades es publiquin al moment, amb indicadors de resolució i de temps, d’afectacions.
Això que hem explicat sembla de sentit comú i, sense parlar explícitament de tecnologia de manera detallada, n’hi ha suficient a l’abast. A més, és relativament simple, per preveure, per gestionar de manera eficient, la resposta, la comunicació, la informació, per activar serveis de manera automàtica, per integrar i analitzar informació en temps real, per generar models i planificar. No parlem d’aplicar tecnologies molt sofisticades, solament parlem d’aplicar tecnologies madures, amb sistemes preventius i predictius, amb sistemes integrats d’emergències, que coordinin els diferents serveis que actuen davant d’un fenomen determinat, com ara de sistemes integrats de gestió de mobilitat.
Cal una gestió amb una visió més integrada, orientada al ciutadà, àgil, flexible, adaptable, transparent i proactiva
Segurament molts d’aquests sistemes ja els tenim i són utilitzats pels nostres serveis públics, però moltes vegades -i no en tinc prou coneixement- veient el que va passar, ho puc deduir: no han funcionat de manera integrada ni han compartit informació. Cadascú actua en el seu àmbit de gestió (temps, mobilitat, seguretat i assistència) i amb un esforç humà important per coordinar-se i resoldre el problema, però si em permeteu, de "manera voluntarista i poc eficient pel resultat que vàrem veure".
Hem vist el cas d’un fenomen meteorològic, amb incidència en la seguretat, en la mobilitat i en la vida diària de milers de persones. I encara que potser ho podem imputar a un fenomen puntual i no tan previsible, crec que ens serveix com a exemple per demanar als nostres gestors públics, no solament el gran esforç personal i voluntat que em consta que li posen com a servidors públics, sinó que comencem a canviar models i eines de gestió, cap a una gestió amb una visió més integrada, orientada al ciutadà, àgil, flexible, adaptable, transparent i proactiva.