La ciutat ucraïnesa de Prípiat va reobrir les seves portes al públic l'any 2011, 25 anys després que la central nuclear de Txernòbil col·lapsès, i des d'aleshores el nombre anual de visitants no ha parat de créixer. Malgrat tot ha estat el fenomen mundial de la sèrie Chernobyl (HBO) el que ha disparat les visites i la junta de turisme de Kíev calcula que, el 2019, 100.000 turistes visitaran la ciutat exsoviètica, segons informa la CNBC.
"Encara que viatjar a llocs associats amb la mort no és un fenomen nou, l'auge del turisme com un sector econòmic fonamental a escala mundial ha disparat l'interès per aquest tipus de llocs, que es coneix com a tanatoturisme o turisme negre (dark tourism)", afirma Daniel Liviano, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. No només Txernòbil rep cada cop més turistes la presó d'Alcatraz, els camps de concentració de Mauthausen o la cova Tham Luang de Tailàndia són alguns dels llocs més freqüents de l'itinerari turística internacional.
"Hi ha els qui senten el viatge com una motivació moral o espiritual i adopten una actitud de pelegrinatge secular"
Motivacions del tanatoturista
El professor Daniel Liviano ha declarat en un comunicat de la UOC que les motivacions que hi ha darrera de la pràctica del tanatoturisme són molt complexes i variades. Tot i això, Liaviano destaca quatre raons principals que mouen aquest tipus de turisme.
"Hi ha els qui senten el viatge com una motivació moral o espiritual i adopten una actitud de pelegrinatge secular", explica Liviano i il·lustra aquesta motivació amb l'exemple de visitar l'escenari d'un genocidi per honrar i recordar les víctimes.
Una altra raó que impulsa aquest tipus de turisme és el "desig d'aprendre viatjant". Aquí Liviano ho exemplifica amb les visites escolars que es fan a museus de l'Holocaust on els guies donen una lliçó històrica als llocs on van passar els fets. Segons l'estudi de l'investigador de la Bournemouth University, Duncan Light, aquesta és la motivació més comuna entre els tanatoturistes.
Persones a la botiga de souvenirs i informació turística davant del control de Dityatki a la zona d'alienació de Txernòbil, Ucraïna | iStock
Com a tercer motiu principal que mou aquest turisme Liviano exposa que hi ha turistes que senten "fascinació i curiositat morbosa per la mort". Aquesta mena de turisme té molt present la mort morbosa i explota aquesta morbositat, com per exemple el tour de Helter Skelter, sobre els assassinats comesos per la Família Manson als Estats Units (EUA).
Finalment, la quarta motivació més recurrent és que les persones que visiten aquesta mena de lloc ho fan perquè formen part del paquet turístic que han comprat o està de moda en aquell moment.
"Aquesta mena de comportament, que va lligat a les modes i l'atracció que exerceixen determinats llocs perquè s'han posat de moda, no sol ser guiat per valors o codis ètics i morals"
Banalitzant el sofriment?
La indústria turística ha trobat en aquest tipus de turisme una veta molt lucrativa per explotar. Segons el comunicat de la UOC moltes d'aquestes destinacions que ofereixen experiències fosques desenvolupen tours experimentals. La universitat posa com a exemple alguns tours que s'ofereixen a la frontera amb Mèxic, en els quals els turistes "experimenten", suposadament, l'experiència dels migrants que travessen la frontera amb els EUA, amb un "segrest" fet per actors inclòs.
També han estat molt virals i criticats les selfies i hastags a Intagram, que recollien el comportament frívol per part de turistes en camps de concentració com Auschwitz-Birkenau o el memorial a les víctimes de l'Holocaust a Berlín.
"Aquesta mena de comportament, que va lligat a les modes i l'atracció que exerceixen determinats llocs perquè s'han posat de moda, no sol ser guiat per valors o codis ètics i morals, sinó per càlcul instrumental, i pels interessos i les emocions personals" afirma Francesc Núnez, sociòleg i professor d'Estudis d'Humanitats de la UOC. En la línia que apunta Núnez, molts detractors d'aquesta mena de turisme denuncien que Auschwitz s'està convertint en un parc temàtic de l'extermini on els turistes van a fer-se fotografies somrient davant el cartell "Arbeit macht frei".
Per al sociòleg de la UOC, el fenomen de la comercialització i la massificació turística ha produït una banalització d'aquests espais. Això comporta que aquestes destinacions han passat a ser uns trofeus més (la foto, la selfie) de les aventures i experiències personals d'individus consumistes.