Un altre any que acaba i, per tant, bon moment per recuperar aquelles històries que al llarg del 2024 havien quedat obertes enmig d’incògnites en la data en què en vam parlar.
Fa ben poc, el 15 de novembre passat, vam explicar la història de Muface, la mutualitat de funcionaris amb motiu dels problemes que tenia per cobrir les prestacions sanitàries dels seus mutualistes. En aquell moment, tot semblava indicar que l’Estat es negaria a millorar les condicions de l’oferta que havia presentat a les companyies asseguradores i que, en conseqüència, els funcionaris passarien a ser atesos per la sanitat pública.
Però fa pocs dies s’ha produït un gir a la trama, i és que el govern espanyol ha accedit a duplicar l’increment de prima que havia ofert inicialment a les asseguradores i que aquestes havien rebutjat per considerar-lo insuficient. Fruit d’aquesta decisió, l’augment de la prima per al següent període ja no és del 17%, sinó de gairebé el 34%, amb el que l’executiu espera que el concurs no torni a quedar desert. Això en euros significa assignar un pressupost de 4.135 milions per al trienni 2025-2027. Durant el gener de l’any que és a punt de començar es tancarà el concurs i sortirem de dubtes.
L'OPA del BBVA, desenllaç imminent
Una de les històries que hem tractat amb més intensitat ha estat el de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell, que continua viva. L’actualitat més recent sobre l’operació passa per l’exclusió de l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Banc Sabadell com a part interessada en l’OPA, una decisió presa per la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC) contra la qual aquesta plataforma pensa recórrer.
També fa pocs dies que l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), organisme que depèn de la Generalitat, ha manifestat la seva posició en contra de l’OPA en un informe que li ha demanat la mateixa CNMC i que no té caràcter vinculant. En sentit oposat, s’ha manifestat el regulador mexicà, un país on el BBVA té una part important del negoci. La Comissió de Competència (Cofece) ha donat el seu vistiplau a l’operació. Però si d’una cosa s’ha parlat darrerament a peu de carrer en l’àmbit de l’OPA, és de la intensa campanya publicitària audiovisual que estan duent a terme els biscaïns per tal de posar l’opinió pública a favor seu. No és arriscat aventurar que no estan aconseguint el seu propòsit perquè, o el seu departament de màrqueting viu molt allunyat de la realitat, o l’esmentada campanya l’ha dissenyada algun enemic acèrrim del banc.
La victòria de Trump i Grifols, dos afers destacats
El dia 20 del pròxim gener, la façana oest del Capitoli dels Estats Units veurà com Donald John Trump (1946) és investit com a 47è president del país. En l’article que vam dedicar al seu programa electoral -i al de la seva rival, Kamala Harris- un dels aspectes que vam destacar era el seu suport total a les criptomonedes i en especial al bitcoin. Just després de la seva victòria electoral, aquesta voluntat va amarar els mercats financers, perquè es va poder veure el bitcoin escalant dels 68.000 dòlars per unitat als 106.000 en només mes i mig (una pujada del 55%). Durant l’any que ja pica a la porta podrem comprovar si els altres propòsits del flamant president es van complint o no.
Sembla que el pla dels gestors de Grifols anirà encaminat a refinançar el deute aprofitant les caigudes als tipus d’interès dels darrers temps
Qui no deixa de generar notícies és la multinacional catalana Grifols, que ja durant les vacances d’estiu va ser protagonista col·lateral d’un fet curiós. La setmana més inhàbil de l’any, la del mig d’agost, amb Mare de Déu inclosa, va ser el moment precís en què la coneguda com a Torre Godó (en realitat, Torre Barcelona) va veure com les flames sortien espectacularment de la seva planta 20 enmig de la matinada. Algú podia pensar que allò seria un nou Windsor, però per sort l’incendi va ser sufocat amb celeritat i la cosa no va passar a majors.
Però, què hi ha a aquesta planta 20? Precisament el despatx d’advocats Osborne Clarke, assessors clau de Grifols on, a més, el principal fundador és Tomás Dagá Gelabert, membre del consell d’administració de la farmacèutica durant molts anys i persona amb molta ascendència sobre la família. Esperem que no s’hagi cremat cap paper important. Però l’actualitat de l'empresa d'hemoderivats va més enllà d’aquest sinistre, perquè a finals de novembre es va saber que el soci financer per executar l’OPA d’exclusió que pretenien fer els Grífols, el fons d’inversió Brookfield Capital Partners, cancel·lava la seva proposta d’oferta pública, circumstància que va penalitzar molt la cotització de la companyia catalana. Ara sembla que el pla dels gestors de Grifols anirà encaminat a refinançar el deute aprofitant les caigudes als tipus d’interès dels darrers temps. Les guerres continuen obertes i segur que durant el 2025 proporcionaran moltes notícies.
Els contractes del Barça, protagonistes de la plana esportiva
Finalment, no podem tancar aquesta recopilació sense parlar del Barça, amb diferència, la sitcom més entretinguda del país. Si al darrer trimestre li vam dedicar dues peces, una sobre l’assemblea general de socis que havia d’aprovar els comptes i una altra sobre el 125 aniversari, ara toca reblar el clau fent esment de la recent assemblea extraordinària de socis que tenia com a únic punt rellevant l’aprovació del contracte entre el club i la multinacional de roba esportiva Nike.
Cal recordar que Dein també va intermediar i comissionar per l’acord entre el Barça i Spotify, sense que consti que en aquest cas existís cap baralla prèvia
Si el mes d’octubre vam comprovar amb estupor com els socis van decidir aprovar uns comptes anuals que incloïen una salvetat multimilionària per part de l’auditor, ara hem assistit a un aquelarre fascinant on els socis han donat el seu vistiplau a un contracte sense saber-ne gairebé res i, encara més gros, han acceptat pagar una comissió que s’estima en uns 50 milions d’euros a un individu -Darren Dein, fill de David Dein, qui fou un dels principals accionistes de l’Arsenal FC anys enrere- per fer d’intermediari entre el Barça i el seu proveïdor des de fa més d’un quart de segle.
La coartada que van explicar els responsables de l’entitat blaugrana per justificar una anomalia tan grossa va ser que el club i el fabricant de roba s’havien barallat durant les negociacions del nou contracte i que calia algú que hi posés pau. Cal recordar que Dein també va intermediar i comissionar per l’acord entre el Barça i Spotify, sense que consti que en aquest cas existís cap baralla prèvia.
El 2024 que se’n va ha estat apassionant -tot i que, sincerament, ho podia haver estat més-. Veurem què ens porta aquest 2025 que ja escalfa per la banda.