Carrefour, Cepsa, Mastercard, Wizink... Les empreses que conformen la gran xarxa de les targetes revolving és pràcticament inabastable. Aquest producte serveix com a nexe d'unió entre bancs i grans marques per establir un sistema de flexibilització de les compres. A priori, una bona idea, ja que estudis com el Baròmetre FLOA apunten que el 58% dels espanyols es planteja dividir en tres o quatre pagaments l'adquisició d'un producte. D'altra banda, empreses com Klarna ofereixen aquest servei en comandes en línia sense interessos (fins a un màxim de tres pagaments). Ara bé, el problema de les revolving es troba a la lletra petita: aquestes targetes sí que tenen interessos, i sovint s'enfilen a gairebé el 30%, un fet que en molts casos genera un sobreendeutament inassumible pel client.
Inicialment, aquesta idea va néixer als Estats Units amb l'objectiu d'acostar certs productes o serveis a segments de la població que no podien accedir a ells. Això sí, en lloc de liquidar el deute en un termini en concret, les revolving el renoven contínuament. Però, per què? En aquest cas, perquè molts clients les contracten per finançar més d'una adquisició. És el cas dels supermercats, per exemple. Hi ha clients que fan servir les targetes per pagar compres de forma flexible, sense adonar-se de la gran despesa que generen els interessos. "Un dels principals problemes és que durant cada pagament s'amortitza molt poc capital", explica Jorge Fernández, soci del despatx AF Legis. Alguns bufets d'advocats ja han resolt judicialment més de 200 casos abusius d'aquestes targetes.
Però, sens dubte, la gran problemàtica es genera quan un client deixa de pagar una quota. "Tot el que no s'abona s'ingressa novament al capital i es generen interessos dels interessos", apunta Fernández. Un fet que es tradueix en un sobreendeutament, pel qual el consumidor es converteix en un "client perpetu" del servei i triga anys a saldar el bony. "Estan pensades per fer front a una situació d'emergència o manca de liquiditat provocada potser per una despesa imprevista", matisa Gemma Roig, directora de desenvolupament de negoci de Caixa d'Enginyers. L'entitat bancària catalana ofereix el mètode revolving a tres de les seves targetes de crèdit, malgrat que "no n'hi ha cap 100% revolving".
Amb aquestes condicions, sembla difícil que una persona accepti ingressar en el sistema, però l'advocat adverteix que la forma de presentar-les neix de l'espontaneïtat. "És la típica situació en què un venedor t'assalta en un centre comercial i et parla dels beneficis de la targeta. Et diuen que podràs accedir a certes compres per només 30 o 40 euros al mes, una quantitat molt petita, però el diable es troba a la lletra petita", afegeix. El seu despatx ha treballat en casos amb interessos de fins al 26,8%, encara que hi ha alguns puntuals que superen aquesta quantitat. Tot i això, el més habitual és trobar-se'ls al voltant "d'entre el 20% i el 22%".
Què diu la Llei?
A l'espera d'un marc regulador concret, l'única referència que hi ha a l'Estat pel que fa a les targetes revolving és una resolució del Tribunal Suprem del passat febrer del 2023, la qual va considerar "no usuraris" els interessos fins al 23,9%. En concret, el dictamen permetia un total de sis punts percentuals per sobre del tipus mitjà al qual el conjunt de les entitats financeres atorgava aquests préstecs en el moment de formalitzar el contracte. "Per apreciar la usura, s'exigeix que l'interès pactat sigui notablement superior al normal de mercat, no n'hi ha prou que sigui merament superior", descrivia.
El govern espanyol prepara una llei que limitarà o fins i tot prohibirà certes comissions abusives als bancs i establiments
Però els experts no hi coincideixen. "Tampoc cal ser advocat per veure que aquests interessos són massa elevats", critica Fernández. Per la seva banda, Roig destaca que "fins i tot Espanya ha identificat que interessos per sobre del 20% no són interessos a atendre". I és que arran de l'allau de casos abusius, el govern de l'Estat ja prepara una llei per frenar aquesta tendència. A priori, el text limitarà o fins i tot prohibirà certes comissions als bancs i establiments, i s'emmarcarà en la Directiva europea al crèdit al consum, que el passat 2023 va establir a l'article 31 que tots els països membres han de definir mesures per restringir el cost del crèdit.
Entre el paquet de mesures, Fernández proposa que s'impulsin "tests previs a la signatura" als consumidors, amb l'objectiu que demostrin que han entès el que estan contractant. Roig saluda aquesta iniciativa, amb l'objectiu d'ensenyar correctament "en quins casos té sentit aplicar un finançament d'aquest tipus". La directiva de Caixa d'Enginyers suggereix una altra mesura: les restriccions de quotes mínimes. "Nosaltres tenim l'import mínim a pagar entre 60 euros o el 10% del disposat. Una operació per sota d'aquests imports mínims fa que s'allargui molt en el temps", remarca. I adverteix que tot i que es redueixi el percentatge dels interessos, aquests imports "encara podrien generar espirals d'endeutament elevat o sobreendeutament".
El mirall internacional, un camí a seguir
Malgrat que encara no s'ha definit una llei per regular les revolving, Fernández ressalta que el seu despatx d'advocats ha guanyat "tots els casos" que ha portat a judici. En total, s'han recuperat més de dos milions d'euros. "Un cop els nostres clients coneixen què són aquestes targetes, deixen de fer-les servir immediatament", afirma.
Roig: "Europa fa supervisions de les pràctiques de venda i de com expliquem aquests productes"
Ara bé, la meta és evitar haver de recórrer a la via judicial en un futur. Per això, és important conèixer què s'està fent internacionalment. "Als Estats Units tenen l'Oficina de Protecció Financera del Consumidor, on han posat molta vigilància perquè s'ha incrementat l'ús de les targetes revolving. No permeten cap ús excessiu", explica Roig. A Europa, a través de l'esmentada Directiva, també es revisen alguns casos. "Ens fan supervisions de les pràctiques de venda i de com expliquem aquests productes", reconeix la directiva de Caixa d'Enginyers.
Finalment, també assenyala al Regne Unit com a exemple. "Allà es demana que el consumidor tingui la informació molt clara pel que fa al cost final de les operacions i de cada compra que fa a l'hora d'ajornar el pagament", explica. Al final, cadascú amb el seu criteri haurà de decidir si entra o no en el sistema revolving, però tots els actors coincideixen en la importància d'establir unes regles de joc clares.