En la província de Tarragona viuen prop de 800.000 persones però la seva població es multiplica en temporada alta: 5 milions de visitants de Port Aventura i més de 20 milions a tota la Costa Daurada. Un territori amb elevades necessitats de bones connexions que també ha volgut sumar-se a la demanda del Corredor Mediterrani.
Amb motiu del pas per Reus de l'autocar #QuieroCorredor, la iniciativa itinerant promoguda per l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), empresaris del territori han explicat en veu alta la importància i la necessitat de la construcció del Corredor Mediterrani per a tots ells. Entre els assistents, Vicente Moya, secretari general del sindicat CCOO de Tarragona; Josep Andreu, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona; María José Figueras, rectora de la Universitat Rovira i Virgili; Joan Llort, secretari general del sindicat UGT de Tarragona; Eduard Vicente, director de la Fira de Reus; i Jaume Batista, president de Foment Reus Empresarial.
Tots ells han fet seves les següents reclamacions que aquest dijous també es repetiran en veu alta en la Gran Trobada pel Corredor que se celebra a Barcelona.
Autoritats i representants a la parada de l'autobús a Reus | #QuieroCorredor
1. Un port sense sortida
Tarragona és un territori on des de fa anys s'ha invertit (i molt) en infraestructures. El Port de Tarragona, l'aereoport de Reus i l'estació del Camp de Tarragona són, entre d'altres, els eixos principals del territori. Però el problema esdevé quan no existeix una connexió i una interrelació entre els punts, cosa que afecta directament en el transport de les mercaderies.
Tenint en compte que en territori es transporten molts productes químics i que el Port de Tarragona representa una gran porta d'entrada i sortida al mar Mediterrani, la teoria dels que en saben és molt clara: s'ha de treballar sense estoc.
Les químiques tarragonines es veuen obligades a treballar sense estoc per les mancances en les connexions
Però a la pràctica es troben davant de situacions en què els camions i furgons passen hores i hores a les carreteres catalanes. I quin sentit té que el Port de Tarragona no disposa de cap sortida directa per les seves mercaderies? Els experts dieu que ara mateix treballem per abastir un nivell nacional però aquesta no és la qüestió; la clau és mirar a Europa.
2. Passatgers sense connexions
Hi ha una cosa tan senzilla i tan lògica com és la fàcil mobilitat dels ciutadans pel territori. Però actualment és ben sabut que el servei de Rodalies que enllaça el sud de Catalunya amb Barcelona és força problemàtic i arrossega anys de denúncies i queixes per part dels usuaris.
A més, només s'hi actua quan hi ha accidents (i dels greus). Agilitat, comoditat i rapidesa dels treballadors i passatgers. Tres premisses lògiques que necessita qualsevol territori per generar llocs de feina, un dels altres problemes reals que existeix.
Els 15.000 estudiants que mou cada dia la Universitat Rovira i Virgili entre Tarragona, Reus, Vila-seca i Tortosa, alguns dels més afectats
A més, els més de 15.000 estudiants que mou cada dia la Universitat Rovira i Virgili entre les facultats de Tarragona, Reus, Vila-seca i Tortosa, es veuen clarament limitats per no poder arribar còmodament al seu centre d'estudi i, sense exagerar, pot esdevenir un dels principals motius pels quals alguns estudiants no es puguin matricular al grau que desitgin.
3. Territori ignorat?
La província de Tarragona és actualment la segona àrea metropolitana de Catalunya i el problema és que no s'ho creu. El triangle comprès entre Tarragona, Reus, Valls, el Priorat i les muntanyes de Prades representen una àrea amb una riquesa gastronòmica, històrica, turística, cultural, mercadera i social molt potent.
Però, com que no és una àrea cohesionada, el territori no s'arriba a creure el seu potencial real. No hi ha debat entre els ponents: hi ha una necessitat real del projecte del Corredor del Mediterrani, les mancances en el territori són més que evidents i la necessitat és real. S'ha de culminar la infraestructura ferroviària tan aviat com es pugui; mercaderies, passatgers i territori només hi tenen a guanyar.