Un Corredor Mediterrani costaner i no radial, “pensar en clau de productivitat i benestar per a les persones”, que és la base de la “política d’infraestructures de les economies avançades” i, sobretot, executar les connexions per facilitar la mobilitat de la ciutadania i les mercaderies, però també per internacionalitzar les empreses. Aquest és el reclam de la Taula Estratègica pel Corredor Mediterrani, que s’ha reunit per vuitena vegada al Palau de Pedralbes de Barcelona després d’un any i vuit mesos sense fer-ho.
Presidida per la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, i el conseller de Territori, Damià Calvet, i amb la presència del comissionat del Desenvolupament del Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, i de la nova coordinadora de la Comissió Europea pel Corredor Mediterrani, Iveta Radičová, i de 130 personalitats més, la trobada ha centrat la seva atenció en la manca d’inversions en aquesta infraestructura per part del Govern espanyol i en la necessitat urgent de posar-hi remei. I com més aviat, millor perquè la seva posada en marxa ja fa temps que es retarda.
Chacón ha subratllat la importància del Corredor com a “una infraestructura que genera competitivitat i que recorre, estructura i connecta les zones més dinàmiques de l’Estat espanyol”. La consellera també ha reivindicat “models en xarxa que permetin que les nostres empreses puguin fer una cosa molt senzilla que ara és impossible” i és “recórrer el litoral més dinàmic de l’Estat i connectar amb Europa sense entrebancs”.
Les personalitats assistents a la reunió de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani | Cedida
Al seu torn, Calvet ha detallat que la reunió ha servit per “per actualitzar l'agenda catalana i marcar les prioritats que necessitem tirar endavant amb urgència” i per demostrar que hi ha “unanimitat a escala de país al voltant de la Taula”. Una unanimitat basada en “la urgència que el Corredor deixi de ser un projecte per passar a ser una realitat amb trens per passatgers i mercaderies i que creï noves dinàmiques i generi riquesa, de la qual ens beneficiarem tots els europeus”.
En aquest sentit, el secretari d’Infraestructures, Isidre Gavín, ha recordat que “les àrees on operen les empreses són els territoris i els territoris volen el Corredor Mediterrani perquè necessiten la connexió amb totes les regions del seu voltant”, al mateix temps que ha posat damunt la taula que “les nostres empreses també miren a Europa”.
Road, rail & river
La coordinadora europea resumeix les necessitats sota el paraigua de les tres R en anglès: “Road, rail and river to the sea and from the sea” (“Carretera, ferrocarril i riu cap al mar i des del mar”). Radičová s’ha qüestionat sobre “per què el Corredor és un dels moments més crucials en política” si l’objectiu de la infraestructura és “garantir la dignitat humana per incrementar les oportunitats de la gent i per donar-los llibertat”.
Justament per això, i com ha destacat Chacón, la coordinadora europea “ens demana més execució” en la infraestructura, perquè considera que “la major part del temps es perd en negociacions i parlant de projectes, però al final del dia no hi ha trens”. Segons el seu judici, malgrat ser una gran inversió, “els seus resultats seran visibles molt ràpidament”. De moment, Radičová creu que el que cal fer és “coordinar i cooperar i obrir més diàleg i passes reals”, al mateix temps que sosté que també “necessitem obrir cooperació amb els diferents sectors implicats en el Corredor”.
“Està molt bé la connexió amb Madrid, però què farem després, que saltin els trens fins la frontera?”, s’ha preguntat amb to irònic la coordinadora europea, al mateix temps que Calvet ha explicat que "hem demanat a Europa que ens ajudi perquè el Corredor sigui una infraestructura que connecti les plataformes logístiques, una infraestructura en xarxa". Ara bé, després de tants anys lluitant per això, el conseller ha subratllat que caldrà "repensar" el seu plantejament, i és que també cal treballar perquè sigui una infraestructura digitalitzada.
Corredor Mediterrani... destinació Madrid?
De la seva banda, Boira, que ha insistit en la idea que aquesta infraestructura és “palanca per impulsar el transport de mercaderies”, també ha explicat la importància de “millorar les xarxes de transport metropolitanes i urbanes”. La reunió, doncs, ha demostrat, segons Calvet, "el consens que hi ha a Catalunya sobre aquest tema i per demostrar que tenim una visió del Corredor en la seva totalitat".
Una trobada que ha tingut lloc pocs dies després que l’Estat espanyol forcés la Unió Europea a incloure l’eix València-Madrid i el Sagunt-Saragossa al Corredor Mediterrani després que el secretari d’Estat d’Infraestructures, Pedro Saura, participés a la reunió de ministres de Transport europeus. En aquest sentit, el conseller de Territori ha posat damunt la taula que, tot i que “el Corredor és europeu, l’Estat prioritza altres infraestructures”.
La Taula Estratègica del Corredor Mediterrani està formada per més de 130 representants del món polític, social, acadèmic i empresarial. Es va constituir el maig del 2016 i l’última reunió s’havia celebrat el 10 d’abril del 2017 al Centre Cultural Blanquerna de Madrid. Llavors, es va presentar un document amb les actuacions prioritàries que calia realitzar per impulsar la infraestructura. Es tractava de la doble via entre Vandellòs i Tarragona, la implantació de l’ample estàndard europeu entre Vila-Seca i Castellbisbal i la represa de les obres de l’estació de la Sagrera.
De moment, però, la previsió és que la primera fase de la variant de Vandellòs -n’hi haurà dues- es posi en marxa a la primavera del 2019, mentre que els onze quilòmetres entre Martorell i Castellbisbal ja estan en període de licitació i les obres per instal·lar el tercer fil de l’ample internacional començaran aviat. I, sobre les connexions amb el Port de Barcelona “per garantir el seu creixement”, com ha subratllat Calvet.
Ara per ara, i com ha ratificat Boira, el camí a seguir és el calendari marcat pel ministre de Foment, José Luís Ábalos, a l’última parada de #QuieroCorredor a Barcelona.