La Taxa Amazon és l'últim capítol de la croada de l'Ajuntament de Barcelona contra els gegants tecnològics. Aquest és l'últim intent d'augmentar els ingressos municipals i abordar els problemes associats amb el turisme massiu i la gentrificació.
Per entendre aquesta taxa cal remuntar-se a la història recent de la ciutat comtal. Barcelona ha sofert en els últims anys l'impacte de la irrupció de les plataformes digitals, que han desestabilitzat alguns sectors i han generat malestar en alguns col·lectius. Les protestes dels taxistes i els hotelers han estat l'expressió més visible d'aquesta crisi, però hi ha altres gremis afectats, com els petits comerciants, que veuen en aquesta mesura un raig d'esperança.
La proposta de la Taxa Amazon va ser presentada per l'Ajuntament de Barcelona el juliol de 2021, i al setembre d'aquest mateix any la Generalitat de Catalunya va anunciar que treballaria en una proposta de llei per establir una taxa a escala regional que afectaria les grans empreses digitals que operin en tota Catalunya, no sols a Barcelona. Finalment, la taxa arriba a dos mesos de les eleccions, abans fins i tot del que esperava el govern municipal.
La mesura grava amb un 1,25% les vendes en línia d'aquestes empreses que facturin més de 200 milions d'euros anuals, i un milió a l'any en la capital catalana
L'objectiu és garantir que aquestes empreses tecnològiques contribueixin de manera proporcional al finançament dels serveis públics que utilitzen per operar a la ciutat, així com compensar els efectes negatius que poden tenir en el comerç local i en l'ús de l'espai públic. La idea és que paguin la seva part justa d'impostos on generen beneficis, no sols en països amb baixes taxes impositives, contribuint al benestar comú, en línia amb els principis de justícia fiscal i redistribució de la riquesa.
L'alcaldessa Ada Colau assenyalava que "el model Amazon és insostenible tant en termes socials com ecològics. Per efectuar lliuraments massius a domicili, les grans companyies de comerç electrònic omplen les ciutats de cotxes, congestionant els carrers, contaminant l'aire i posant en risc el comerç local. El seu model se sustenta en el treball majoritàriament precari i, sovint, ni tan sols paguen imposats allà on operen”.
D'acord amb el càlcul fet per l'ajuntament, un total de 26 empreses postals a Barcelona hauran de pagar un impost. Entre elles, cinc concentren el 62% del volum de negoci de la ciutat, sent Amazon la que lidera el grup. A més d'aquestes, es troben altres plataformes com DHL, Seur o UPS. Si alguna signatura subcontracta l'activitat a altres empreses o persones autònomes, la taxa també s'aplicarà, però la responsabilitat de pagar-la recaurà en l'operador postal.
Colau: "El model Amazon és insostenible tant en termes socials com ecològics"
Aquest impost converteix la capital catalana en la primera ciutat espanyola a recaptar-ho. S'espera que generi uns ingressos de 2,6 milions d'euros per a les arques públiques, una quantitat que s'ha determinat després de calcular quant s'aprofita l'espai públic.
La mesura, que grava amb un 1,25% les vendes en línia d'aquestes empreses que facturin més de 200 milions d'euros anuals, i un milió a l'any en la capital catalana, ha aixecat polseguera entre els defensors del lliure mercat i ha estat celebrada per aquells que veuen en ella una eina per combatre l'evasió fiscal i protegir el petit comerç. Però realment és la solució o es tracta d'un problema més?
Solució o problema?
La mesura no està exempta de polèmica. Aquesta proposta ha generat una certa controvèrsia entre les empreses afectades i alguns sectors empresarials i polítics, que argumenten que la taxa podria afectar negativament la inversió i l'ocupació a la ciutat. Com totes les mesures, té pros i contres.
Els detractors de la Taxa Amazon al·leguen que és possible que afecti les petites empreses que depenen de plataformes digitals per la seva supervivència. En limitar la seva activitat, es limitaria també l'oportunitat de fer negoci. Aquesta taxa podria obligar a Amazon (i a la resta de companyies) a reduir el nombre de venedors en la seva plataforma, i a limitar la seva activitat en la capital catalana.
A més, és possible que aquesta mesura desincentivi a les empreses tecnològiques d'invertir a Barcelona. Aquestes podrien optar per retirar-se de la ciutat o reduir la seva presència, afectant l'economia local. Una menor inversió i una reducció de l'emprenedoria en el sector digital, sens dubte, afectaria la competitivitat de les empreses.
La mesura no està exempta de polèmica. Aquesta proposta ha generat una certa controvèrsia entre les empreses afectades i alguns sectors empresarials i polítics.
La idea és que siguin les empreses les que assumeixin el cost de l'impost. No obstant això, aquest impost podria acabar sent transferit als consumidors a través d'un augment en els preus. Aquest increment podria tenir un efecte dissuasiu en el consum en línia, reduint la despesa total dels consumidors i afectant, de nou, negativament, a l'economia de la ciutat comtal.
Així ho va reflectir Francisco Aranda, president de la patronal UNO, a través d'un comunicat, en el qual va afirmar que aquest impost és un “tribut discriminatori i una mesura antisocial, que just arriba enmig de la incertesa i la tensió econòmica a nivell mundial”. A això, Aranda afegeix que la mesura “incrementa els costos d'un servei d'interès econòmic general i redueix la possibilitat de venda d'empreses minoristes ja siguin grans, mitjanes o petites. En aquest ordre d'idea, es veuran obligades a assumir majors costos o a traslladar-los als seus clients”.
El fet d'incorporar nous costos a una empresa, indica Aranda, el que fa és perjudicar les companyies i per tant, frenar la creació d'oportunitats d'ocupació. Aquesta mesura, sempre segons el president d'UNO, “provocaria al final, un alentiment de la recuperació econòmica”.
Aranda: "És un tribut discriminatori i una mesura antisocial"
Els defensors, per la seva part, argumenten que es tracta d'una manera d'equilibrar la balança entre les empreses tradicionals i les digitals, i de fer front a l'elusió fiscal d'aquestes últimes. Consideren, és una forma legítima de fer que aquestes empreses contribueixin més al benestar de la ciutat i reduir les desigualtats que generen, augmentant els ingressos del municipi.
Aquesta mesura podria ajudar a controlar l'activitat de les grans empreses tecnològiques a Barcelona, fomentant una major competència en el mercat, i permetent als petits comerços i negocis locals competir en igualtat de condicions amb els gegants tecnològics.
Barcelona no està sola
L'Ajuntament ha optat per una via intervencionista que no està exempta de riscos i que ha estat criticada per alguns sectors. Sigui com sigui, és important tenir en compte que la Taxa Amazon no és una mesura aïllada, sinó que forma part d'un debat global sobre la tributació de les empreses digitals i la seva contribució proporcional al finançament dels serveis públics. És més, està d'acord amb altres iniciatives que busquen una major justícia fiscal i una economia més equitativa. La Unió Europea, per exemple, està estudiant la implementació d'un impost sobre els serveis digitals que garanteixin una major justícia i equitat fiscal.
No és una mesura aïllada, sinó que forma part d'un debat global sobre la tributació de les empreses digitals i la seva contribució al finançament dels serveis públics
En definitiva, la proposta és un símbol més de la pugna entre la globalització i el proteccionisme, entre el mercat i l'Estat, entre el lliure comerç i la regulació. Un debat que està lluny de resoldre's i que continuarà en els pròxims anys. De moment, no és ni la solució ni el problema. És una mesura que haurà de seguir-se de prop i que, no hi ha dubte, ha posat el focus en un debat de llarg recorregut: el paper de les grans empreses tecnològiques en l'economia global i la seva relació amb els estats i els ciutadans.