Existeix la Barbie científica. Porta a les mans un matràs d’Erlenmeyer, el recipient de vidre clàssic d’ús en un laboratori. Vesteix bata blanca i els seus ulls d’starlette s’amaguen darrere d’unes ulleres protectores. També porta faldilla, eh. Tot i apostar per posar en valor les tecnologies STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts and Mathematics), al cap i a la fi, la Barbie només és una nina. I avui dia, el que està de moda són els joguets tecnològics. Segons les investigacions d’AIJU, l’Institut Tecnològic especialitzat en recerca en la seguretat dels joguets, el 52% de les famílies escullen joguets amb tecnologia. I la meitat d’ells, un 26%, tenen tecnologia avançada: programació, robòtica, realitat virtual o, fins i tot, l’ús de drones.
“Hi ha una realitat: ja no es pot parlar de joguets clàssics i tecnològics, sinó que estem en un nivell més avançat. Els pares fins i tot entenen que unes nines interactives són normals perquè la mateixa evolució de la tecnologia de l'entorn fa que l'entorn de la realitat social vaja incloent aquesta tecnologia gradualment”, explica Maria Costa, directora del departament d’R+D, Estudis i Projectes d’AIJU, centre amb seu a Ibi (Alacant), delegació a València i oficines comercials a Andalusia i Hong Kong amb més de 500 associats.
S’està perdent el joguet tradicional?, pregunta VIA Empresa a aquesta experta del Comité internacional de Tendències de la Fira Internacional del Joguet de Nuremberg i participant en el Trend Forum de Kind+Jugend de Colònia. “No, perquè portem 3.000 anys jugant. Ja hi havia pilotes en les tombes romanes i gregues, però el que va canviant són alguns dels productes als quals se’ls dóna valor afegit, i això ocorre quan la tecnologia té un preu assequible”, argumenta.
Costa: "Ja hi havia pilotes en les tombes romanes i gregues, però el que va canviant són alguns dels productes als quals se’ls dóna valor afegit"
A les empreses els interessa conéixer el mercat. Com apunta Costa, el productor necessita “vendre i encaixar en el mercat i cada vegada estan més oberts a conéixer les tendències socials”. Sobretot ara que sembla recuperar mercat després de la crisi. El sector està recuperant-se i des de 2016 el sector mostra símptomes de recuperació del consum amb un creixement del 6,1% del mercat. Del total, 167 empreses jogueteres estan al País Valencià, principalment pimes localitzades a la coneguda com Vall del Joguet, que és la zona formada pels municipis alacantins d'Ibi, Onil, Castalla i Biar.
Tot i que la indústria valenciana ha anat perdent representativitat en els últims anys en el conjunt de l'Estat, continua sent líder en nombre de companyies jogueteres, representant el 42,6% del total, segons l’Associació espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ), amb una facturació que representa el 37,2% del conjunt de l'Estat. Així mateix, segons les dades d'afiliats a la Seguretat Social del tercer trimestre de 2018, el sector dóna treball a 1.687 empleats, aproximadament el 44% del total del sector a Espanya, un 2,5% menys que en el mateix període de l'any anterior.
Pel que respecta a les vendes en el mercat internacional, la valenciana es manté com la tercera autonomia que més exporta, aconseguint un valor de venda de 130,4 milions d'euros en el període gener-setembre de 2018 (el 12,6% del total d'Espanya), per darrere de Catalunya i la Comunitat de Madrid. Els principals mercats són Portugal (19,7%), França (15,4%), Alemanya (11,1%), Itàlia (10,7%) i Grècia (7,1%).
Tendències actuals
Una de les eines per predir aquestes tendències és l’eina CUSTOM TRENDS&KIDS, que després de dos anys de desenvolupament, ha ajudat les companyies en l'aplicació de tendències amb el desenvolupament d'eines i materials perquè aquestes puguen implementar el coneixement de les tendències del sector jogueter de forma autònoma.
Entre aquestes eines es troben tallers ad hoc, recursos visuals i una guia de bones pràctiques que està instal·lada dins d'una eina TIC que serveix a les companyies perquè analitzen les noves tendències. Entre aquests elements d'anàlisis es poden observar fitxes d'innovació, mapes conceptuals, moodboards o radars de tendències.
Les conclusions de l'equip de Costa formen part de l’anàlisi que cada any fa AIJU amb els inputs que els donen 600 famílies de tot el territori de l’Estat participants en els seus projectes i que es plasma en l’edició de l’anual Guia AIJU. “D'una banda hi ha una tendència STEAM al fet que puguem ajudar-los a desenvolupar habilitats científiques i traslladar-les tant a xiquetes com a xiquets, i després hi ha altres tres clares”, explica l’experta.
La primera, el Just for fun: “Són joguets que només serveixen per a divertir-se pel plaer de jugar, perquè gaudir del joc és molt necessari. Ací també hi ha una gran tendència als col·leccionables, a fer col·leccions”, exposa Costa. La segona tendència és la dels jocs de tipus Explore nature, jocs i joguets que tenen a veure amb estar fora de casa, interactuar amb la naturalesa, allunyats de l’entorn sedentari. “Els pares cerquen joguets que els permeten estar i gaudir a l'exterior”, afegeix. Per últim, un clàssic: els jocs de taula o cooperatius, aquells que fomenten el Team Spirit.
Amb tot, Costa aclareix que les tendències es donen en totes les edats “perquè d'un a tres anys és difícil generar equip però en totes les franges ens trobem productes de totes les temàtiques. En algunes edats és més lleu, predominen les taules d'activitats, d’aprenentatge de formes amb colors i entre els quatre i els sis anys hi ha joguets més complexos”, explica.
Joguets inclusius
La inclusió en els joguets també és un aspecte que valoren des d’AIJU, ja que Costa assegura que “la treballem també amb una eina per a analitzar la usabilitat dels joguets perquè també volem que els joguets siguen més usables per a incloure al màxim de xiquets”.
Tanmateix, la inclusió és un dels aspectes que destaca aquest any també la campanya encetada per l’Agència Catalana de Consum, que valora els aspectes educatius dels joguets i busca evitar els continguts violents i les distincions sexistes. De fet, ha encetat una col·laboració amb l’Institut Català de les Dones per difondre la campanya Trenquem estereotips amb l’objectiu d’impulsar la superació dels estereotips de gènere que es transmeten als infants a través del temps de joc; promoure l’educació en els valors i comportaments de la igualtat de gènere per facilitar que els infants desenvolupen tot el seu potencial en qualsevol àmbit de la vida, respecten les diferències i no aprenguen a discriminar per raó de gènere.
És el que promouen firmes com Miniland, que aquest dimarts han visitat la vicepresidenta valenciana Mònica Oltra i el conseller d'Economia Sostenible, Rafa Climent. Oltra ha destacat que la firma és "un exemple a seguir" per l'aposta que ha realitzat sobretot pel "joguet educatiu i que forma en valors no sexistes" i, especialment per la connexió entre "el joguet real i les aplicacions informàtiques virtuals, adaptant-se així a les nous gustos dels consumidors".
Climent i Oltra, durant la seua visita a la firma Miniland | GVA
Altre exemple és el de la també valenciana Toy Planet, que un any més ha destacat per editar un catàleg de joguets inclusius en què la Barbie no està només en mans de dones. Toy Planet, cadena de jogueteries detallistes nascuda el 1988 i amb el 9% de la quota de mercat, compta amb més de 200 botigues a l’Estat i ofereix venda online a escala internacional. En el seu catàleg veiem xiquets que juguen ambunes espases amb les seues amigues o que es pentinen el cabell amb material de perruqueria igual que les xiquetes. Perquè la igualtat comença de ben menuts... amb una Barbie o un robot a la mà.