Com ens imaginem el futur de la nostra societat? Cada cop hem d’enfrontar-nos a més reptes per aconseguir la continuïtat del planeta Terra amb més població i menys recursos, però també amb més tecnologia. L'any 2050 conviurem 10.000 milions de persones, el que suposarà un augment d'un 25% de la població mundial. Això suposa un repte important per la humanitat. I, si ens centrem en l’alimentació, ens preguntem: com es pot garantir l'accés a l'alimentació d'aquest volum de població? És possible fer-ho de forma sostenible amb el medi ambient? Eficiència, qualitat i sostenibilitat.
Per garantir aquests tres pilars, també cal tenir en compte la resolució de l’alimentació global, la reducció del malbaratament optimitzant el risc de disrupció de les cadenes de subministrament, la protecció del medi ambient i la garantia de la solvència dels negocis agroalimentaris. El principal aliat per fer front a tots aquests reptes es troba a la tecnologia i a la digitalització de la que tant es parla, però no cal anar al futur per veure quins problemes s’hauran d’abordar ni cal marxar a l’estranger per veure exemples de com podem millorar.
Primer, cal parlar del sector agroalimentari a Catalunya, que genera al voltant de 38.205 milions d'euros de facturació, situant-se com a líder del sector industrial i aportant el 16,28% del PIB català. La seva digitalització és clau per mantenir aquest lideratge i competitivitat i, alhora, contribuir a la cerca de l'eficiència global i al servei del dret a l'alimentació de tots els habitants del planeta. Actualment, Espanya ja es posiciona com una de les principals potències globals en l'ecosistema d'emprenedoria en FoodTech després d'un 2021 en què aquest sector ha triplicat la inversió rebuda assolint els 695 milions d'euros, un 220% més que l'any anterior.
No cal anar al futur per veure quins problemes s’hauran d’abordar ni cal marxar a l’estranger per veure exemples de com podem millorar
Per tant, la creixent demanda s’hauria de satisfer mantenint la disponibilitat de recursos naturals, i per la qual cosa és necessari que les diverses parts interessades i els responsables polítics fomentin i adoptin innovacions tecnològiques i socials en aquest àmbit. Per assolir la sostenibilitat en la producció d’aliments caldrà implementar tècniques de producció i canals de comercialització que generin noves oportunitats en la cadena de valor de la proteïna tradicional i de les noves proteïnes alternatives, tant en les economies desenvolupades com en les que són en vies de desenvolupament.
Un exemple és la implementació de les TIC i de les tecnologies IOT i Big Data a les granges des d’un punt de vista tècnic i també econòmic, millorant eficiència i eficàcia i a la vegada el benestar animal i la sostenibilitat. També s’estan assolint processos de producció d’aliments amb una traçabilitat total gràcies a la tecnologia; o com l’avenç tecnològic en els processos productius ha permès que es generin productes complementaris a la proteïna tradicional com són la proteïna vegetal, la micoproteïna, els aliments fet a partir d'algues, la proteïna d’insectes o en un futur la carn d’origen cel·lular o culturedmeat. Aquests productes emergents i la seva progressiva acceptació entre els consumidors han propiciat organitzacions renovades fent de Catalunya un clúster agroalimentari i, en part, un clúster de proteïna global. Sense la tecnologia aplicada en l’alimentació foodtech, tot aquest nou paradigma no seria possible.
Una de les grans tendències a tenir en compte és el creixement de les proteïnes alternatives. L’educació i la consciència també apunten a la necessitat d’alternatives a la carn, força l’oferta de substituts i, en general, la innovació de productes basats en proteïnes alternatives: vegetals, cel·lulars, micoproteïnes i insectes, entre d’altres. Diferents informes d’entitats financeres apunten que a finals de l’any 2020 el sector de proteïna vegetal representava un volum de negoci de fins a 4.000 milions d’euros a la UE, i previsions de creixement de fins als 7.500 milions el 2022.
Amb les noves tendències globals de l’alimentació cal continuar tenint aquesta posició de lideratge i competint amb països com Holanda, Singapur, Canadà o els Estats Units
Però la disrupció no està només en la part productiva de la cadena de valor; també existeix en la part final més enfocada en el consumidor. Aplicatius, xarxes socials, plataformes multimèdia de compravenda sobre productes, ingredients i impacte social són una realitat que vehiculen el consum i construeixen tendències a curt, a mitjà i a llarg termini i que conformen un conglomerat de dades del mercat més que considerable.
Tot això conflueix no només amb empreses concretes, sinó també amb nous actors rellevants que faciliten la col·laboració recerca-empresa, com els hubs, venture builders com The Collider, les acceleradores privades i corporatives, els venture clients i les empreses de capital risc, entre d’altres. S’han d’aprofitar espais de reflexió i innovació com el MWC per aplicar-ho també en aquells sectors econòmics productius més allunyats de la gran ciutat però més necessaris que mai per al consum dels grans pols urbans.
Catalunya, Espanya i el Sud d’Europa han estat un pol productor d’aliments d’alta qualitat; amb les noves tendències globals de l’alimentació cal continuar tenint aquesta posició de lideratge i competint amb països com Holanda, Singapur, Canadà o els Estats Units. Cal establir sinergies entre la tecnologia i el sector primari per continuar sent competitius. També és necessària una part molt important col·laborativa amb els retailers, markeplaces i venedors per fer més eficient la cadena de subministrament i reduir així el desaprofitament alimentari. I si volem que el sector avanci cap a un context més equilibrat, sostenible i eficient és necessària la implicació de més actors politico-econòmics per crear, per exemple, fons interempresarials de transferència tecnològica per esponsoritzar projectes d’innovació i amortitzar resultats.