Un total de vint institucions de la societat civil i empresarial catalana han publicat una declaració en què exigeixen mesures "ambicioses" per millorar substancialment el sistema de finançament territorial, bé a través d'una profunda reforma de l'actual o bé amb un de nou. El document està signat per les tretze Cambres de Comerç de Catalunya, Foment, Pimec, Femcat, el Col·legi d'Economistes de Catalunya, el Racc, Barcelona Global i el Cercle d'Economia, i considera que el sistema actual no és "ni transparent, ni equitatiu, ni eficient" i que "representa un obstacle important per al progrés econòmic i el benestar social de moltes comunitats autònomes", entre les quals hi ha inclosa Catalunya.
Per aquest conjunt d'associacions, l'alternativa passa per dues solucions: implantar un model federat similar al dels Estats Units o assolir un pacte fiscal. La primera "permetria a l'Estat i a les comunitats autònomes compartir les mateixes bases imposables", fet que, segons asseguren, podria "redefinir la capacitat normativa, de gestió, de recaptació i inspecció" de cada comunitat autònoma. D'altra banda, la segona aportaria "transparència" alhora que "suficiència financera" per a Catalunya.
Les vint entitats signants reclamen un nou model federat estil Estats Units o bé un pacte fiscal
D'altra banda, la vintena d'institucions també contempla mantenir el sistema actual, però amb canvis profunds. Segons argumenten, fa més de deu anys que aquest s'hauria d'haver actualitzat, donat que "no té en compte les diferències del cost de vida entre territoris". Per aquest motiu, apunten que caldria ampliar de forma substancial la cistella tributària i també la capacitat normativa de les comunitats autònomes, a més de reformar l'actual sistema de bestretes. En cas de no fer-ho, adverteixen que continuarà "el debat permanent i confús sobre els desequilibris financers a nivell territorial".
Un cop traçat el pla de ruta, els organismes exigeixen mecanismes que garanteixin la "lleialtat institucional" i que defineixin i blindin les competències de cada administració. Segons denuncien, el sistema actual és poc concret i genera confusions entre les comunitats autònomes. El document posa com a exemple el cas de la llei de dependència, que "ha generat un fort augment de la despesa de les comunitats autònomes, que no ha sigut degudament dotada".
"Les comunitats que més aporten no haurien de ser les que menys reben"
El quart punt de la declaració remarca que les solucions adoptades s'han de regir pel principi d'ordinalitat. És a dir, que les comunitats que més contribueixen no haurien de ser les que menys perceben. Un fet que actualment no s'està complint, sota el parer d'aquestes institucions, ja que tot i tenir en compte certes variables, no es valora el diferencial en el cost de vida als territoris. El nou model "ha d'assegurar que tots els ciutadans puguin rebre uns serveis públics bàsics similars amb independència del lloc on resideixen. Ha de garantir que les comunitats que més aporten no perden posicions en el rànquing una vegada han operat els mecanismes de solidaritat, i ha d'assignar els recursos tenint en compte les diferències del cost de vida entre territoris", subratllen. L'exemple és novament Catalunya: en l'actualitat és la segona comunitat (excloent les forals) en termes de PIB per càpita, però se situa al desè lloc en recursos rebuts i cau al catorzè lloc si es té en compte la diferència del cost de la vida.
Catalunya és la segona comunitat en termes de PIB per càpita, però només la desena en recursos rebuts
En aquesta línia, el document també recull que aquells territoris que més potencial tenen han de rebre un volum d’inversions "proporcional i adequat" a les seves necessitats, i "en consonància al pes en termes de PIB en el del conjunt de l’economia espanyola". Novament, les institucions consideren que l'actual sistema de finançament no és eficient perquè "les inversions no sempre es planifiquen i executen per part de les administracions públiques amb criteris transparents de cost-benefici". Per al teixit empresarial català, la manca de correspondència entre el que es pressuposta i s'executa afecta a territoris com Catalunya, que “se situa sistemàticament per sota del seu pes en el PIB i també del que li correspondria per índex de població”.
Retrets al Govern central per la manca de transparència
L'informe conclou amb una crítica cap al Govern de l'Estat per haver deixat de notificar la distribució territorial de la inversió del sector públic central. En aquest sentit, les 20 institucions signatàries d’aquesta declaració reclamen que la Intervenció General de la Administració de l'Estat (IGAE) –l'òrgan encarregat del control de les finances públiques– publiqui les dades d’inversió territorialitzada que s’esperaven el maig del 2023, i que les continuï publicant amb el mateix format i periodicitat.