"D'entrada ja hi ha gent que no pot menjar. Aquest problema cal resoldre'l com sigui ja, injectant diners, tirant-ho des de l'helicòpter... però el problema és resoldre del problema de la gent que no pot menjar", afirma només saludar-nos. No és fàcil en aquest temps de teletreball i criança confinada fer entrevistes per telèfon o videoconferència. Ací va la meua confessió, i la meua disculpa. Però fa uns dies, vaig aconseguir una hora lliure per entrevistar al professor d'Estructura Econòmica Santiago Niño-Becerra en una conversa d'aquelles que fa temps que no teníem. És un amable col·laborador d'aquest mitjà des de fa temps i sempre posa el seu accent en l'actualitat, un to propi que no tots han aconseguit tenir. Per això volia preguntar on posava aquests dies de coronavirus l'atenció... i parlant, parlant, hem cremat l'hora.
A Becerra li preocupa la macroeconomia però sobretot posa sobre el focus en la microeconomia, "la botiga de barri què farà?, la seva activitat es basa en una roda que si es perd... Aquí Foment del Treball va estimar entre el 60% i el 80% de les botigues de barri poden desaparèixer. I després estan els autònoms, les pimes... jo conec a un senyor que té una micropime que està vivint del que va guanyar l'any passat, i m'ha dit que després de l'estiu ja parlarem", explica el professor de l'IQS.
L'estiu, el futur. Perquè el preocupa és l'endemà, com qui diu. "Després què passarà? Si a una empresa un banc no li donava un crèdit abans, per què li ho donaran ara? I després estan les empreses petites, que si tenen un matalàs, evidentment això serà el que marcarà la diferència. Amb tot, la viabilitat es mesura per la tresoreria i el deute sobre Ebitda. Són les dues ràtios que avui s'estan analitzant", apunta Niño-Becerra.
"Si a una empresa un banc no li donava un crèdit abans, per què li ho donaran ara?"
On queda la confiança?
Les grans, per sort per a elles, ho tindran més fàcil. "Un Danone, un Grífols... ho tenen més fàcil perquè tindran reserves i si no, tenen poder de negociació. Un Danone, per posar un exemple, crida al Santander i pot negociar". A més, un factor que ajudarà a empreses alimentàries com Danone, per exemple explica el docent, és que el consum d'un Danone no es modificarà per la confiança en el control de la crisi. El que sí que cal mirar, opina, "i no s'està fent molt és la ràtio de contagiats per 100.000 habitants perquè si va baixant, pot ajudar a guanyar confiança". Madrid i Catalunya són les comunitats amb la taxa més alta.
"Tot això que estem parlant és a escala microeconòmica, però i després què? Què passa amb l'economia d'Europa, la de l'Estat?", pregunta, com qui pensa sol, Becerra. "Si la d'Europa va bé, la d'Espanya anirà millor. Aquí sí que trobem diferències, perquè Espanya ha entrat en la situació virus amb un escenari ja complicat: un deute del 95,5% del PIB que implica pagar a l'any 32.000 milions d'euros d'interessos... Aquí vaig", apunta com qui indica el camí a Oz. "A la tardor de 2018 comença la tercera fase de la crisi, comença un alentiment econòmic i afecta més a qui és més feble, però a Dinamarca, per exemple, tot això li ha agafat en una situació menys dolenta que a Espanya", afegeix. "Tingui clar que tot estarà basat en el deute, perquè Espanya no té reserves, miri sinó l'informe del Banc d'Espanya", indica.
"Espanya ha entrat en la situació virus amb un escenari ja complicat: un deute del 95,5% del PIB que implica pagar a l'any 32.000 milions d'euros d'interessos"
Niño-Becerra explica, pensa, repensa... jo repregunte, però el deixe parlar. De tant en tant, el sorprèn algun "amb qui parles, mama?" que ell matisa amb un "que difícil ha de ser treballar en aquesta situació!". I seguim. El rellotge, i el teletreball amb nens, encara ens dóna treva.
La Tercera Fase
L'últim llibre del professor Becerra es titula El Crash. Tercera Fase i és una anàlisi de la situació que comença a manifestar-se obertament a mitjans de 2018. L'abril de fa un any Becerra publicava en aquest diari un article explicant el contingut del seu nou volum que inclou un epíleg profètic en aquests temps de coronavirus: 'La Nova Normalitat'. Citant-lo, Niño-Becerra escriu que "el normal" passa ara a ser la concentració de poder econòmic en molt poques mans, l'establiment d'àrees viables, i guanyar importància en el concepte de "grup" sobre el d'individu. Veurem què surt d'aquest confinament.
La seua teoria és que el virus el que ha fet és accelerar el que hagués acabat arribant igual. La Tercera fase. "El treball a distància sembla que s'hagi inventat ahir i és de principis dels noranta... el teletreball hagués acabat arribant perquè és més barat a escala de costos per a una empresa i tot això ara ho ha accelerat; la telemedicina hagués arribat igual perquè és molt més barat que una persona es col·loqui un sensor que vagi a l'hospital... el virus l'ha accelerat tot", considera.
"El teletreball hagués acabat arribant perquè és més barat a escala de costos per a una empresa i tot això ara ho ha accelerat"
"Aquestes situacions han acabat arribant i arribaran amb un dramatisme absolutament tremend, però també la conseqüència que tindrà això és que una persona aprendrà a treballar a distància. Ara la pregunta és, de tots aquests treballadors que estan en ERTO, quants acabaran immersos en concursos de creditors?".
Canviar el model productiu ha estat una idea constant en els anys postcrisi. Ara és una idea més present arran la COVID-19. "La relocalització és una altra cosa, la tornada de produccions que s'estaven fent en tercers països no ha començat ara i no ho farà ara, crec. Als EUA, 165 empreses van marxar i van tornar 155 perquè els requeriments de qualitat estan sent de tal calibre que la persona no pot complir-los i necessiten robots i els costos en aquests tercers països i el preu de la tecnologia ha baixat. Robots... Tot això també ho accelerarà", estima l'expert.
"El port més important del Mediterrani és el de Sagunt i crec a partir d'ara fins i tot guanyarà importància"
Alguna bona notícia en aquesta hecatombe, professor?, pregunte quan, mirant el rellotge, ja fa més de 60 minuts que parlem. "Sí, es potenciaran les zones possibles que tenen possibles. Per exemple, el port més important del Mediterrani és el de Sagunt i crec a partir d'ara fins i tot guanyarà importància; el Corredor Mediterrani fins a Sagunt es potenciarà. Els que estaven bé es potenciaran, però els que estaven malvivint a base de subvencions, doncs, sabata i espardenya, que cada pal aguanti la seva vela".