Quan el senyor Elon Musk pren la decisió que tots els seus empleats de Twitter deixin de treballar en remot i tornin a escalfar cadira 40 hores setmanals a l'oficina, s'equivoca d'època. Accedeix a la propietat i direcció d'una empresa de nova economia, però utilitza estratègies del segle XX. Uneix productivitat amb presencialitat física, quan aquest binomi ja no és la parella de ball encisadora. A part d'expulsar d'entrada el talent com va fer en desembarcar a la xarxa social, una setmana després el menysprea castigant-lo amb adoptar aquesta mesura. L'èxit en les innovacions que vol introduir a la companyia adquirida, si se'n surt, només el podrà assolir si revalora el talent, si li dona autonomia i estabilitat, i si fa que tots els empleats que l'acompanyaran es trobin còmodes i li donin el millor de cadascú. En cas contrari, marxaran a poc a poc a llocs millors. Que no ho oblidi: una alta rotació laboral perjudica greument qualsevol projecte.
El "treball ja no serveix", escrivia l'altre dia Genís Roca en un brillant article. La feina no és el passaport social en què s'havia convertit des de la Revolució Industrial. Ara assistim als grans canvis de l'era digital. Aquest fet no només posa en crisi els continguts de les feines i les noves relacions laborals que se'n deriven, sinó que també afecta la inserció del treball dins les relacions socials i la forma de viure de les generacions digitals.
El balanç entre els escassos llocs de treball creats per les empreses digitals en el seus primers vint anys de vida i els que n’han destruït és esfereïdor
Una primera constatació ens permet afirmar que les empreses de la nova economia han creat nous llocs de treball altament desitjats, han revolucionat els continguts de les feines i han exigit altres formacions i habilitats per ocupar-los. Una segona constatació paral·lela palesa que, juntament amb els escassíssims llocs de treball creats, se n'han destruït un femer. Roca explica el cas de les plataformes com Netflix, HBO o Disney, que funcionen amb quatre gats i han capgirat el negoci de dalt a baix, però han destruït tot el teixit laboral que girava en torn la forma tradicional d'anar al cinema. Amb molts pocs empleats fan milions de subscripcions, enriquint als seus creadors, mentre desapareixen milers i milers de llocs de treball ocupats pels anteriors caixers, expenedors de tiquets i concessionaris de botigues diverses, acomodadors i encarregats de sala, projectistes, etc. Val a dir que el balanç entre els escassos llocs de treball creats per les empreses digitals en els seus primers vint anys de vida i els que n'han destruït és esfereïdor. Se n'han engendrat milions, però s'han enderrocat desenes de milions a tot el món; fa més mal donar aquestes dades quan cada dia llegim que se n'apunten més als acomiadaments massius. Més sagnant resulta aquest delme de llocs de treball si apareix conjuntament amb l'enginyeria fiscal que els hi permet paga molts menys impostos que els locals.
Al final i al mig de la transició
Al final de la transició a la qual assistim, cap als nous models de negoci digitals, sempre hem cregut que desapareixeran nombrosos llocs de treball tradicionals -i no només els que requereixen una baixa preparació o motivació-; que n'apareixeran tants o més de nous; i molts dels actuals s'acabaran reconfigurant amb un saldo positiu. Som dels que creiem fermament, com el World Economic Forum (2020), que se'n fomentaran més que no pas aniquilaran. Front alguns estudis anteriors, com el del MIT de 2017, segons el qual cada robot destruïa sis llocs de treballs, un informe realitzat a Alemanya indica que l'impacte dels robots és mínim, fins a un 0,03% de destrucció de llocs de treball existents. Ans al contrari, la robòtica esperonaria nous llocs de treball i actuaria allà on no hi candidats humans suficients (NBER, 2021). Tota innovació tecnològica reclama mutacions laborals i social. Tan transcendental és el canvi que el 80% dels llocs de treballs que es mouran el 2030 els desconeixem actualment (Emerging technologies' impact on society & work in 2030, Institute for the future, Dell Techcnologies, 2017). Si al 2018 la relació entre el treball de la persona i la màquina era 71-29 a favor de la primera, al 2025 la proporció esdevindrà 48-52 (WEF, 2020).
Molts estan adquirint conceptes i habilitats que avui son obsoletes quan podrien utilitzar els esforços en la bona direcció
Quan es completi l'era digital, sembla que sí, però ara què fem mentrestant? Aquesta és la veritable qüestió. Amb l'empenta legislativa dels darrers mesos, la UE està atacant fortament el flanc fiscal per aconseguir que les grans plataformes i les empreses de nova economia paguin proporcionalment igual que els negocis locals, a la vegada que compleixin les normes estrictes del mercat. Quan a la formació de la població vers els nous llocs de treball digitals, la qüestió avança, però amb resultats bastant poc estimables; molts fills estan adquirint conceptes i habilitats que avui són obsoletes quan podrien utilitzar els esforços en la bona direcció.
Optar pel treball presencial o pel teletreball no es una qüestió de castigar o de premiar a ningú. Es molt més seriós que això
Per això, fa riure i pena a la vegada veure com Elon Musk, acomiadant massivament al personal, es comporta a la seva empresa com si actués en un plató, esgolant-se explicant-ho urbi et orbi. S'han d'identificar clients, conèixer-los i construir una relació permanent i directa; s'han d'implantar estructures planes, horaris flexibles, informació compartida; s'ha d'empoderar als empleats; s'ha de descobrir la millor tecnologia en cada moment. En mig de tot aquest procés innovador ingent, aquest personatge escampa a tot el món l'obligatorietat del treball presencial com un càstig als treballadors... Optar pel treball presencial o pel teletreball no és una qüestió de castigar o de premiar a ningú. És molt més seriós que això. Es tracta de decidir sobre complir objectius o imposar una determinada jornada laboral; executar uns horaris rígids o que cada empleat se'ls organitzi; obtenir la major productivitat gràcies a la satisfacció dels empleats o rebaixar-la fruit del descontent; definir conjuntament amb l'empleat el requeriment del lloc de treball, tant de back office com de front office, per determinar quina és la millor posició en cada moment o de deixar-lo a l'albur; cercar el millor rendiment de les tecnologies disponibles o implantar ordre i comandament. L'empresari és l'amo dels diners o de cercar-los i de la promoció d'una iniciativa professional. Per tenir èxit es requereixen matèries primeres, tecnologies i, no cal dir-ho, talent per desenvolupar-ho tot. O pacta i cerca el millor per tots els que hi participen en l'aventura o es quedarà sol. Just al contrari que li passa a Forrest Gump quan comença a córrer de costa a costa durant tres anys. Ell desconeix els motius del pelegrinatge. Els seus seguidors sí que els saben.