21
de Setembre
de
2016
Act.
21
de Setembre
de
2016
Vora mig milió de treballadors temporals catalans podrien estar sent discriminats en aquests moments per la legislació laboral espanyola. És la xifra que ha quantificat el sindicat Comissions Obreres de Catalunya per explicar com afecta la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que s'ha conegut aquest dimecres i que estableix que no es pot discriminar en les indemnitzacions per acomiadament a treballadors fixes i interins. Segons el document, ambdues categories d'assalariats han de percebre una compensació de 20 dies per any treballat si és procedent i 30 si és improcedent.
Per a la jurista Anna Ginès, professora d'Esade Law School, la mesura per ser bona per reduir la dualitat al mercat de treball però no és suficient. "Fins ara teníem uns treballadors molt protegits i a uns altres en situació de major vulnerabilitat, i encara que aquesta decisió ajudi a reduir la dualitat, necessitem prendre més mesures".
Discriminats però habituals al mercat laboral
Tal com recorda Ginès, aquesta diferència entre les indemnitzacions és la causant de què Espanya sigui el segon país de la UE amb més gran volum de contractació temporal, entorn d'un 25%". Una situació de preeminència dels contractes temporals de la que també en parla Lluïsa Montes, responsable d'Assessorament i Serveis Jurídics de CCOO de Catalunya, qui considera que la recuperació contractual del mercat laboral espanyol es deu a l'augment de contractes, "però no són ni estables ni dignes perquè fan augmentar la parcialitat. A hores d'ara per a un mateix lloc de treball s'han creat dos contractes temporals, però ni són estables ni s'han creat en condicions laborals dignes".
Amb tot, Montes considera que la sentència és "l'oportunitat per tornar a la causalitat dels contractes" i espera que en cap moment que serveixi com a excusa per a la creació d'un contracte únic, tal com han exigit formacions polítiques com Partit Popular i Ciutadans en les últimes campanyes electorals celebrades a l'Estat espanyol.
El meló del contracte únic
Lluny d'estar callats, el Govern espanyol ha afirmat que estudiarà la sentència i ha deixat caure que el contracte únic és el camí a seguir. En una declaració publicada a Youtube, Juan Pablo Riesgo, secretari d'Estat d'Ocupació del Ministeri d'Ocupació espanyol, ha apuntat que "ja es veia un primer esbós d'aquest futur amb l'acord de PP i Ciutadans sobre un únic contracte laboral amb condicions semblants per tots, de manera que els interins tindrien les mateixes condicions que els altres, d'igual forma que la resta de treballadors temporals". En aquest sentit, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha valorat la sentència europea com "un pas que va en la bona direcció" i ha considerat positiu "tot el que sigui anar en passos cap a la simplificació contractual".
Els contractes que poden venir
L'últim acord signat entre el PP i Ciutadans simplifica els models de contracte laboral. Així, juntament amb el contracte indefinit i el de formació, es crea el "de protecció creixent", que solament podrà fer-se quan hi hagi una "necessitat temporalment limitada de mà d'obra" i amb durada màxima de dos anys ampliable a altres tres.
La indemnització creixent equivalent a 12 dies de salari per al primer any, 16 per al segon i 20 per al tercer. En cas d'acomiadament per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, o d'acomiadament improcedent la indemnització serà "la mateixa que en l'actualitat", diu l'acord.
Per contra, i segons Lluïsa Montes, CCOO espera que aquesta sentència, "que és de protecció dels treballadors", recorda, no es posi com a excusa per anar cap al contracte únic. "És una sentència que protegeix, no és de rebaixa", postil·la.
Temporals: dels dies per any treballat, a la baixa
Les indemnitzacions per any treballat amb la proposta de Ciutadans es retallen dràsticament en tots els tipus de contracte. Un treballador temporal cobra actualment 12 dies per finalització de contracte i 33 per improcedent. Amb la proposta del partit de Rivera passarien a 8 en els dos primers casos, i a 12 en cas d'improcedència.
La Reforma Laboral del PP ja va retallar aquests dies d'indemnització: abans de la reforma, un treballador temporal que acabava el seu contracte cobrava 20 dies per any i si l'acomiadaven de manera improcedent, en cobrava 45. D'aquesta manera, les indemnitzacions d'un treballador temporal que cobra el sou més habitual de 16.500 euros a l'any, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, han caigut dràsticament. Si abans de la Reforma cobrava una quitança d'uns 400 euros per finalització de contracte, actualment cobra poc més de 200 i amb la proposta de Ciutadans en cobraria uns 150.
Amb la polèmica davant la taula, alguns han estat ràpids i aquest dimecres CCOO ja ha iniciat una campanya per atendre els afectats i oferir-los iniciar una reclamació judicial a través dels seus serveis jurídics. Aquest dijous es reuniran per matisar més aspectes de la iniciativa, doncs, calculen que hi ha quatre milions de treballadors temporals a l'Estat espanyol, 546.600 d'ells només a Catalunya, que podrien reclamar el que la justícia europea a hores d'ara els ha atorgat.
Per a la jurista Anna Ginès, professora d'Esade Law School, la mesura per ser bona per reduir la dualitat al mercat de treball però no és suficient. "Fins ara teníem uns treballadors molt protegits i a uns altres en situació de major vulnerabilitat, i encara que aquesta decisió ajudi a reduir la dualitat, necessitem prendre més mesures".
Discriminats però habituals al mercat laboral
Tal com recorda Ginès, aquesta diferència entre les indemnitzacions és la causant de què Espanya sigui el segon país de la UE amb més gran volum de contractació temporal, entorn d'un 25%". Una situació de preeminència dels contractes temporals de la que també en parla Lluïsa Montes, responsable d'Assessorament i Serveis Jurídics de CCOO de Catalunya, qui considera que la recuperació contractual del mercat laboral espanyol es deu a l'augment de contractes, "però no són ni estables ni dignes perquè fan augmentar la parcialitat. A hores d'ara per a un mateix lloc de treball s'han creat dos contractes temporals, però ni són estables ni s'han creat en condicions laborals dignes".
Amb tot, Montes considera que la sentència és "l'oportunitat per tornar a la causalitat dels contractes" i espera que en cap moment que serveixi com a excusa per a la creació d'un contracte únic, tal com han exigit formacions polítiques com Partit Popular i Ciutadans en les últimes campanyes electorals celebrades a l'Estat espanyol.
El meló del contracte únic
Lluny d'estar callats, el Govern espanyol ha afirmat que estudiarà la sentència i ha deixat caure que el contracte únic és el camí a seguir. En una declaració publicada a Youtube, Juan Pablo Riesgo, secretari d'Estat d'Ocupació del Ministeri d'Ocupació espanyol, ha apuntat que "ja es veia un primer esbós d'aquest futur amb l'acord de PP i Ciutadans sobre un únic contracte laboral amb condicions semblants per tots, de manera que els interins tindrien les mateixes condicions que els altres, d'igual forma que la resta de treballadors temporals". En aquest sentit, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha valorat la sentència europea com "un pas que va en la bona direcció" i ha considerat positiu "tot el que sigui anar en passos cap a la simplificació contractual".
Els contractes que poden venir
L'últim acord signat entre el PP i Ciutadans simplifica els models de contracte laboral. Així, juntament amb el contracte indefinit i el de formació, es crea el "de protecció creixent", que solament podrà fer-se quan hi hagi una "necessitat temporalment limitada de mà d'obra" i amb durada màxima de dos anys ampliable a altres tres.
La indemnització creixent equivalent a 12 dies de salari per al primer any, 16 per al segon i 20 per al tercer. En cas d'acomiadament per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, o d'acomiadament improcedent la indemnització serà "la mateixa que en l'actualitat", diu l'acord.
Per contra, i segons Lluïsa Montes, CCOO espera que aquesta sentència, "que és de protecció dels treballadors", recorda, no es posi com a excusa per anar cap al contracte únic. "És una sentència que protegeix, no és de rebaixa", postil·la.
Temporals: dels dies per any treballat, a la baixa
Les indemnitzacions per any treballat amb la proposta de Ciutadans es retallen dràsticament en tots els tipus de contracte. Un treballador temporal cobra actualment 12 dies per finalització de contracte i 33 per improcedent. Amb la proposta del partit de Rivera passarien a 8 en els dos primers casos, i a 12 en cas d'improcedència.
La Reforma Laboral del PP ja va retallar aquests dies d'indemnització: abans de la reforma, un treballador temporal que acabava el seu contracte cobrava 20 dies per any i si l'acomiadaven de manera improcedent, en cobrava 45. D'aquesta manera, les indemnitzacions d'un treballador temporal que cobra el sou més habitual de 16.500 euros a l'any, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, han caigut dràsticament. Si abans de la Reforma cobrava una quitança d'uns 400 euros per finalització de contracte, actualment cobra poc més de 200 i amb la proposta de Ciutadans en cobraria uns 150.
Amb la polèmica davant la taula, alguns han estat ràpids i aquest dimecres CCOO ja ha iniciat una campanya per atendre els afectats i oferir-los iniciar una reclamació judicial a través dels seus serveis jurídics. Aquest dijous es reuniran per matisar més aspectes de la iniciativa, doncs, calculen que hi ha quatre milions de treballadors temporals a l'Estat espanyol, 546.600 d'ells només a Catalunya, que podrien reclamar el que la justícia europea a hores d'ara els ha atorgat.