Hi ha vida més enllà del Producte Interior Brut (PIB). Aquesta és la premissa d’una part dels economistes i també de la Cambra de Comerç de Barcelona que, en aquesta ocasió, ha actualitzat l'estudi dels Indicadors de Progrés i Benestar (IPB) presentat el 2021 per mesurar el progrés i el benestar més enllà dels indicadors macroeconòmics clàssics. L'objectiu? Comprovar si el dinamisme de l’economia que sovint reflecteixen aquestes dades -el PIB català creix un 3,6% i supera per primer cop els 300.000 milions d'euros- es tradueix en la mateixa mesura en el benestar de la població. I les conclusions no van desencaminades: la renda disponible per persona a Catalunya està estancada en els mateixos nivells de fa un quart de segle. Per aquest motiu, consideren que caldrà compensar l’envelliment de la població i augmentar la productivitat i la taxa d’ocupació, a més de millorar l’accés a l’habitatge a tota la població.
En aquesta ocasió, i de la mà del cap del Gabinet d’Estudis Econòmics, Joan Ramon Rovira, des de la Cambra han volgut tenir en compte i entrar al detall de set elements: el PIB, la renda disponible després d’impostos i transferències públiques, la provisió de serveis públics, el cost de l’habitatge, el grau d’equitat en la distribució de la renda, la sostenibilitat ambiental i la salut (expressada per l’esperança de vida de la població).
La renda disponible per persona a Catalunya està estancada en els mateixos nivells de fa un quart de segle
Si s'entra al detall, tot i que el PIB català està creixent molt per sobre de la mitjana europea, aquest bon resultat no es tradueix en igual mesura en millores del benestar efectiu de la població. Entre el 2000 i el 2024 el PIB català ha augmentat en termes reals un 48,9% acumulat, però el PIB per habitant ho ha fet tres vegades menys (14,7%), durant el mateix període. De fet, el PIB per càpita de Catalunya ha anat divergint a la baixa, des de nivells propers a la mitjana de les cinc principals economies de la Unió Europea -Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos i Bèlgica- abans de la crisi del 2008 fins a situar-se per sota del 90% d’aquesta mitjana el 2023.
“Va bé el PIB, però no el PIB per càpita”, afegeix Ramon Rovira. "Hi ha dos factors que hi intervenen, que té a veure amb un augment de població i que no s'ha traslladat en termes de productivitat, a més d'un envelliment de la població i que els catalans en edat de treballar han disminuït considerablement", continua l'economista.
Altres elements a tenir en compte estan relacionats amb l'augment de la pressió fiscal -sobretot a través de l'augment d'impostos-, el poc augment de consum privat per habitant i el debat sobre l'alt preu de l'habitatge. De fet, l'habitatge és oficialment la primera preocupació dels catalans, segons la tercera onada del Baròmetre d'Opinió Pública del 2024, realitzada amb una mostra de 2.000 persones més grans de 18 anys.
La gran preocupació per l'habitatge
Una variable que han abordat amb profunditat des de la Cambra està relacionada amb les despeses associades a l'habitatge, que a part d'una quota d'hipoteca o lloguer, implica pagar serveis com l'aigua, la llum i el gas. Tal com detallen des de l'entitat cameral, la fracció de la renda que les llars dediquen a l’habitatge ha augmentat considerablement els últims anys, fins a superar el 30% de la despesa total. Fins i tot s'ha arribat al 36%. Com a conseqüència, aquest augment ha reduït significativament el benestar econòmic de la població.
A més, com l’augment de les despeses en habitatge ha estat menor als cinc principals països capdavanters del continent, això amplia, encara més, la bretxa de benestar amb la resta d'Europa. Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, destaca que això "està impactant considerablement en la capacitat d'inversió i estalvi de les famílies catalanes".
No tot és negatiu: el cas de la sostenibilitat i la salut
Paral·lelament a les primeres xifres esgrimides, també hi ha dos factors que han millorat: la sostenibilitat i la salut. Catalunya ha reduït les emissions brutes de gasos amb efecte d’hivernacle un 23% des del 2000 al 2022, situant-se per sota del nucli europeu en emissions per càpita. Això ha implicat una reducció de la bretxa respecte del nucli europeu en termes de benestar quan es descompta el cost social del carboni (del 82,6% al 84,8%).
"Tot i això, queda molt per fer: la producció d'electricitat renovable només va cobrir el 13,6% de la demanda elèctrica catalana, molt per sota del 55% a escala estatal", detalla Rovira. Per reduir el cost social del carboni caldria un desplegament accelerat de les energies renovables, especialment en sectors clau com el transport, impulsant la descarbonització de l’activitat i la millora de les infraestructures ferroviàries, acompanyat d’una major inversió en xarxes elèctriques.
L'esperança de vida a Catalunya ha augmentat de 80 a 84 anys en el darrer quart de segle
Finalment, cal tenir en compte el factor salut, expressat per l’augment en l’esperança de vida de la població. A Catalunya ha augmentat de 80 a 84 anys en el darrer quart de segle, mantenint-se sempre per sobre de la mitjana del nucli europeu. "És important reflexionar sobre quin model de país volem i és obligatori mirar els set elements anteriors que tenen a veure amb el progrés del país", conclou Santacreu.