"Que ningú dormi!", canta el príncep Calaf a l'òpera Turandot del mestre Giacomo Puccini. Era un càlid juliol de 1990, poques hores abans de la final del Mundial, quan els tres tenors Luciano Pavarotti, Josep Carreras i Plácido Domingo van cantar Nessum Dorma a les termes de la Caracalla de Roma. Una fita llegendària que va canviar la història de la música clàssica. La XXXVI Reunió del Cercle d'Economia llueix a l'Hotel W per la porta gran i amb un plat principal econòmic format per un trident de grans directius molt car de veure: Ana Botín (Banco Santander), Pablo Isla (Inditex) i José Maria Álvarez-Pallete (Telefónica). També són tres tenors, però empresarials i amb tres grans somnis: el golf, l'escriptura i el futbol. Però això millor per al final... Primer, un test ràpid davant del mar, puntualitat coreana, seguretat reial, després un cara a cara i ara ja sí: que comenci l'espectacle!
El vicepresident del Cercle d'Economia i CEO de Puig, Marc Puig, ha exercit de moderador de la taula El món post covid des de la perspectiva empresarial. Des de bon principi, ha donat una dada que suposava ja de per si tota una declaració d'intencions del que estava per venir: "Aquestes tres empreses [Inditex, Banco Santander i Telefónica] representen el 25% de l'Ibex en capitalització borsària". El debat empresarial, com l'òpera, en diferents parts.
Ana Botin s'hi ha llançat de cap: "És molt important la percepció de què el món ha canviat. Tot això suposarà canvis sobre el model de negoci i ens haurem de reinventar. El més important és què passarà d'aquí a cinc anys". Pablo Isla també s'ha sumat a la causa: "Després del coronavirus també hi ha d'haver un focus principal en la sostenibilitat". Pallete encara hi ha afegit: "És una alegria estar aquí una setmana abans del MWC... Només hi ha una vida i quan ens hem vist obligats a viure-la en un mateix lloc, hem perdut la por a la digitalització que és el primer pas però ara n'hem de fer un ús intel·ligent". Primera ronda: superada.
Isla: "Les empreses espanyoles hem estat clarament a l'altura de la pandèmia"
A mesura que el debat avançava, els tres tenors han agafat confiança i han trencat en la mesura del possible un discurs empresarial sovint massa encotillat. "Les empreses espanyoles hem estat clarament a l'altura de la pandèmia", ha reivindicat Isla. Inditex, Banco Santander i Telefónica, com a grans exemples. Ana Botin ha volgut deixar molt clar que la crisi del 2008 va ser financera, però que la pandèmia ha sigut una crisi sanitària que ha derivat en crisi econòmica. "Els bancs hem sigut part de la solució. Durant la pandèmia s'ha vist la feina que hem fet els últims cinc anys", ha insistit la banquera lluint sempre el seu escut.
Els plats més forts
Els plats més forts del debat entre tenors directius han sigut la sostenibilitat, el feminisme, el talent, la internacionalització i el teletreball. Segons Pallete, la pandèmia ens ha fet sentir vulnerables, ha posat en valor "l'orgull de pertinença" d'una empresa i ha detallat que hi ha "molts inversors" que només inverteixen empreses socialment responsables. "Si la sostenibilitat preocupa a la societat, llavors també preocupa a l'empresa", ha insistit Isla.
Després de rebre el Premi Esade a la millor trajectòria empresarial, la presidenta del Banco Santander ja anticipava "ser feminista a la seva manera". Així ho ha demostrat quan Marc Puig li ha preguntat per les dones i el món laboral: "M'interessa el tema! Comenceu ara els homes que sou els que encara maneu!". El caràcter i l'esperit crític de Botín ha recollit un gran aplaudiment del públic.
Botín: "Que les dones no ens agrada ser directives? És una ximpleria!"
Isla que només va teletreballar 15 dies també ha reivindicat la gran presència de dones a Inditex i la seva particular lluita per la bretxa salarial en positiu, per a la dona. Botín ha agafat el micròfon i ha deixat anar algunes idees molt clares en clau no només espanyola sinó de talla mundial: "s'ha de fer que el permís per paternitat sigui obligatori", "existeix un impost a la maternitat, però no un impost a la paternitat", "per alguna raó, el tema de gènere és el que més ens costa" i... La traca final: "Que les dones no ens agrada ser directives? És una ximpleria!"
Les previsions econòmiques han arribat al final de tot. Tots tres directius han coincidit que Espanya "se sortirà del mapa" al llarg dels pròxims trimestres amb un creixement del 8% o el 9%. "El ritme de vacunació és el que marca la confiança", ha defensat el president de Telefónica després de recordar que Espanya ha rebut 220.000 milions d'euros en fons de cohesió. Ara bé, segons Isla, els fons europeus tenen un risc: l'autocomplaença i la falta d'autoexigència.
En aquest sentit, Ana Botín ha proposat un contracte social amb reformes, com per exemple, sent més competitius amb talent i canviar el sistema fiscal: "Estic encantada -entre cometes- de què apugin els impostos a les empreses i a la banca espanyola, però sempre que paguin aquí tots els que han pagar".
Pallete: "Molts inversors només inverteixen empreses socialment responsables"
Pallete també ha alertat de "l'asimetria brutal" en les normes de joc a l'hora de competir amb plataformes que no estan regulades i el president d'Inditex hi ha afegit com a crítica final: "Hi ha un dèficit brutal i s'ha de posar la figura de l'empresa molt més en valor". I per acabar, què millor que una pregunta personal cortesia de Marc Puig per a cada tenor: "Què hauríes fet si no fossis CEO?"
Què hauries fet si no fossis CEO?
Pablo Isla (Inditex): "A mi m'hauria agradat ser escriptor, i probablement hauria acabat sent advocat i escriptor aficionat"
José Maria Álvarez-Pallete (Telefónica): "M'atrau molt l'emprenedoria des del món de la tecnologia i probablement, hauria sigut emprenedor i futbolista aficionat"
Ana Botín (Santander): "M'hauria agradat ser golfista però no sé si m'hauria guanyat massa bé la vida, jo vaig muntar una empresa petita i vaig aprendre el valor de l'empresa i ara tinc la sort de ser la meva pròpia cap".