La burocràcia és un àmbit del nostre país que sempre continua essent d’actualitat. Per exemple, els pagesos han tornat a advertir que cap de les seves demandes ha estat resolta o la burocràcia ha impedit aprofitar plenament el potencial de finançament dels Fons Next Generation, entre altres casos. De fet, la burocràcia excessiva s’ha convertit en un dels principals obstacles per a la competitivitat empresarial, la inversió i el creixement econòmic. El problema no es limita a situacions concretes, com els retards en les subvencions per a plaques solars o les llicències d’obres, sinó que afecta tota la nostra estructura productiva. Aquesta realitat impacta directament en el PIB, redueix la capacitat d’innovació i frena el progrés econòmic del país.
Segons dades de la Cambra de Comerç de Barcelona, les empreses catalanes dediquen fins al 15% del seu temps a gestions administratives. Aquest llast suposa una pèrdua de productivitat que les resta competitivitat en un mercat global. A escala estatal, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) estima que l’excés de burocràcia podria estar costant fins a un 4% del PIB.
Les empreses catalanes dediquen fins al 15% del seu temps a gestions administratives
Les conseqüències són evidents: es frena la inversió, es desincentiva la creació de noves empreses i es limita el creixement de les ja existents. Aquesta situació implica una pèrdua constant de temps i recursos per a ciutadans i professionals. La complexitat normativa i la ineficiència administrativa generen retards innecessaris que afecten tots els sectors, especialment aquells estratègics per al futur del país.
A continuació, les tres principals causes de la teranyina burocràtica:
- Processos administratius antiquats: Molts tràmits segueixen sent analògics, amb duplicitats i colls d’ampolla que no s’han revisat durant anys. Sovint, s’han acumulat noves normes i tràmits sense eliminar els obsolets.
- Manca de flexibilitat de recursos humans i tècnics: Les administracions no disposen ni de personal ni de tecnologia suficient per gestionar grans volums de sol·licituds. La rigidesa impedeix reassignar recursos cap a tasques prioritàries, i el funcionariat prioritza garantir el procés administratiu més que oferir solucions eficaces al ciutadà o a l’empresa.
- Normativa complexa i excessiva: La sobrecàrrega reguladora genera inseguretat jurídica i retards administratius, en detriment del desenvolupament econòmic. S’ha prioritzat la garantia del procés per damunt del servei al ciutadà.
Per aquest motiu, és imprescindible emprendre accions decidides per transformar aquesta realitat. Entre les possibles solucions, cal destacar cinc àmbits:
- Reenginyeria dels processos administratius: Simplificar tràmits, eliminar-ne els innecessaris i aplicar metodologies innovadores com el design thinking per optimitzar processos.
- Digitalització i automatització: Adoptar plataformes digitals intuïtives i inspirar-se en models internacionals d’èxit. La intel·ligència artificial (IA) podria revolucionar sectors regulats, però fins ara les seves aplicacions han estat escasses i poc transformadores.
- Gestió del talent i formació: Cal orientar el funcionariat cap a un enfocament centrat en el servei al ciutadà i en la resolució de problemes. Paral·lelament, s’haurien de contractar professionals amb habilitats digitals i adaptades als reptes del segle XXI.
- Col·laboració publicoprivada: Integrar empreses tecnològiques per desenvolupar solucions basades en IA que prioritzin expedients, així com impulsar models d’innovació conjunta mitjançant ventures.
- Eliminació de tràmits obsolets: Revisar profundament els procediments administratius i substituir, quan sigui possible, llicències per declaracions responsables, facilitant així projectes sense traves innecessàries.
Una aposta decidida per una modernització de l'administració
Si Catalunya aconseguís reduir la burocràcia en un 20%, la productivitat empresarial podria incrementar-se en un 2-3% anual. A més, l’informe del Fòrum d'Entitats per la Reforma de l'Administració (FERA) subratlla la necessitat d’una modernització administrativa que compti amb la implicació activa de la societat civil i dels agents econòmics.
En aquest context, la recent creació de la Comissió per a la Reforma de l’Administració de la Generalitat, sota la Conselleria de Presidència, és una oportunitat per impulsar una administració més digital, àgil i eficient. No obstant això, perquè aquesta reforma tingui èxit, cal una participació activa del sector privat i de la ciutadania. Només així els canvis es traduiran en millores tangibles.
Ara és el moment de prendre decisions valentes per construir una administració adaptada al segle XXI. Una administració que, si no evoluciona, corre el risc de ser superada per plataformes tecnològiques i empreses de serveis que ja ofereixen solucions més àgils, personalitzades i eficients. Per evitar aquest escenari, cal actuar amb decisió. Ens hi juguem el futur.