Amb un paper clau i essencial durant la pandèmia de la covid-19, arribant on les administracions públiques no podien, els sobrecostos derivats de la situació sanitària i la paralització de determinades activitats han empès el tercer sector a una crisi profunda, en la qual un 25% de les entitats va acabar l’any passat amb pèrdues econòmiques. Són les dades recollides a la memòria anual de La Confederació, la patronal del sector, que atribueix la caiguda a la suspensió de serveis, la compra de material sanitari de protecció o l’augment de les necessitats a cobrir. Malgrat que un 70% de les entitats socials catalanes han rebut alguna ajuda o recurs extraordinari per pal·liar els efectes de la pandèmia, en gairebé nou de cada 10 casos, aquestes no han servit per cobrir totes les pèrdues. De fet, la Confederació eleva a 8.313 euros mensuals l’import extra que han hagut d’assumir les entitats. Davant d’aquest escenari, les organitzacions demanen a l’Administració que estengui el model actual, basat en la col·laboració publicoprivada, a un que tingui en compte la funció dels Centres Especials de Treballs (CET), que ofereixen feina a les persones amb discapacitat, com a prestadores de serveis públics.
El president de La Confederació, Joan Segarra, comenta que “el tercer sector ha fet un esforç importantíssim per estar a primera línia de la pandèmia, acompanyant les persones més vulnerables i assumint uns costos que serà difícil de recuperar perquè plou sobre mullat. Les dades ens confirmen també que les mesures extraordinàries i els ajuts de les administracions al sector han estat insuficients”.
Després de la crisi sanitària i econòmica, treu el cap l’emergència social, on les entitats del tercer sector haurien de ser un actor rellevant per la recuperació. Per impulsar aquest camí, La Confederació sol·licita que les administracions atorguin els instruments necessaris per rellançar el sector. En aquest sentit, la Federació d’Entitats Dincat insta a la Generalitat a aprofitar la nova legislatura. El seu director, Carles Campuzano, assenyala que ara “es té l'oportunitat de demostrar que som un país socialment compromès, just i inclusiu, tal com determina la Convenció dels Drets de les Persones amb discapacitat de l’ONU”. Per aquest motiu, planteja augmentar els recursos per garantir els llocs de feina per a les persones amb especials dificultats per accedir al món laboral.
Un nou contracte amb l’Administració
Aquesta demanda és la que efectua la Fundació Mas Albornà, ubicada al Penedès, exposant al Govern de la Generalitat que tingui en compte el model de col·laboració entre l’administració pública i el tercer sector. En concret, l’entitat assegura que “caldria fer una millora cap a les entitats d’inclusió laboral i incloure-les quan es dóna, per exemple, la necessitat d’externalitzar els serveis públics”.
Mas Albornà aposta per fer una proposta conjunta perquè les entitats del tercer sector, que com la seva, treballen per a la inserció laboral inclusiva i integradora tinguin un rol més rellevant en l’economia i en la societat
Mas Albornà aposta per fer una proposta conjunta perquè les entitats del tercer sector, que com la seva, treballen per a la inserció laboral inclusiva i integradora tinguin un rol més rellevant en l’economia i en la societat.
L’entitat confia que la col·laboració entre els ens públics i els CET suposi un gran retorn social perquè es generen llocs de feina a persones excloses del món laboral per la seva discapacitat intel·lectual. En un context en què els ajuntaments tenen una tendència a plantejar-se la remunicipalització dels serveis, en el marc d’un compromís amb els col·lectius més vulnerables, des de Mas Albornà volen que s’estengui la mà als CET en el moment d’externalitzar serveis. Com a credencials, l’entitat recorda que és un referent en aquest model, ja que fa 11 anys que gestiona el servei de neteja viària de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. El contracte implica l’ocupació de 37 persones amb discapacitat.
Prioritzar la funció social
El passat mes de febrer, l’Ajuntament de Lleida va atorgar les tasques de manteniment i neteja del pulmó verd de la ciutat, el parc dels Camps Elisis, al CET de la Fundació Aspros, prioritzant així la finalitat social de l’entitat lleidatana. El contracte de l’activitat, que té una durada de dos anys ampliables a dos més, permet donar feina a set persones amb discapacitat i serà gestionat íntegrament per Aspros.
El director executiu d’Aspros, Enric Herrera, valora positivament que la Paeria hagi reservat una partida econòmica i l’adjudicació del servei a un CET
Des del CET d’Aspros, es destaca que “es tracta d’un guany pel sector de la discapacitat i les entitats socials”. En aquest sentit, s’assenyala que la licitació “dóna valor a les iniciatives socials, reservant una part dels pressupostos de la ciutat a un projecte inclusiu”.
El director executiu d’Aspros, Enric Herrera, valora positivament que la Paeria hagi reservat una partida econòmica i l’adjudicació del servei a un CET. Herrera precisa que “el gest de l’Ajuntament farà que es visualitzin les capacitats de les persones en un entorn emblemàtic de la ciutat i les tasques que portem a terme des de l'entitat degana en l'àmbit de la discapacitat intel·lectual a les Terres de Lleida”.
Cap a l’Estat del benestar?
En l’informe L’impacte de la covid-19 en el tercer sector social català, la Taula d’Entitats del sector social a Catalunya, analitza els factors que han portat les entitats a mostrar una gran capacitat de reacció operativa. Entre aquests, en destaca la coordinació descentralitzada, la comunicació transparent, el compromís dels equips o l’apoderament de la ciutadania. En un context de pandèmia, la solidaritat va aflorar espontàniament. Ara, la Taula es pregunta si va ser una reacció del moment o si s’ha activat un punt de partida per la recuperació del sentit comunitari de la societat.
Sense una resposta definida, la Taula reivindica la necessitat de guanyar dimensió, més múscul associatiu i tenir més capacitat d’incidència política. Més enllà dels recursos assistencials, necessaris i imprescindibles, el dilema de futur pel tercer sector a Catalunya és decidir si recorre el camí empresarial cap a l’Estat del benestar o queda relegat a un àmbit merament vinculat a la beneficència i a la solidaritat.