Mal símptoma quan els comercials de les ONG truquen nerviosos a casa al vespre als subscriptors fixos demanant-los-hi una altra aportació addicional; també ho és quan treballadors i directius d’aquestes institucions et diuen que fa uns dies els han anunciat que els redueixen un percentatge del salari.
L'impacte mundial de la decisió de Trump de carregar-se l'USAID el perceben ja els deu milions de nens que contrauran malalties superades; els 2,3 milions que augmentaran el risc de violència; i els 1,2 milions de desplaçats, refugiats i que seran llençats a l’emigració, denuncien les ONG. Dades de l’Associació Espanyola de Fundraising (AEFr) d’aquests dies afegeixen els milers de missions d’assistència directa que s’estan abandonant referides a la salut, l’educació, el desenvolupament econòmic, la defensa dels drets humans i la governança, la pau i la seguretat o el medi ambient.
El forat de 60.000 milions de dòlars que deixa Trump afecta directament 130 països i, indirectament, dessagna al munt d’ONG que rebien diners d’aquests fons nord-americans
El forat de 60.000 milions de dòlars que deixa Trump afecta directament 130 països i, indirectament, dessagna al munt d’ONG que rebien diners d’aquests fons nord-americans. El fet és que USAID ha estat fins ara el pal de paller de l’ecosistema humanitari, aportant gairebé la meitat de l’ajuda mundial, directament o indirectament, a través dels fons transferits a grans i petites ONG; per exemple, les grans franceses depenen entre el 30 i el 40% d’aquesta font.
Europa al rescat
“En nom de l’eficiència governamental”, el president Trump sentència que s’ha d’acabar amb el balafiament. Com és els EUA són el país donant de major volum del món, el desmantellament repercuteix àmpliament. Ara bé, Alemanya, Regne Unit, els Països Baixos, França o Suïssa, entre d’altres, fa temps que van decidir reduir les seves aportacions a la cooperació al desenvolupament. Els programes multidonants de la UE, per altra banda, només es concedeix si l'ONG que els sol·licita rep altres fonts de finançament: caldrà canviar urgentment el sistema si volem mantenir el multilateralisme, un dels pilars d’Europa. Només la UE pot sortir al rescat.
No és només una qüestió de racionalitzar els recursos públics. Accions com la de Trump evidencien l’esllavissament de les societats occidentals cap a la dreta i l'extrema dreta: els ideals d’igualtat que es mantenen a empentes i rodolons als darrers decennis ha deixat pas a la visió egoista i plutocràtica on campi qui pugui.
És possible que dins dels noranta dies vinents l'impulsiu i despietat Trump descongeli una part dels programes d’ajuda d’emergència i cooperació al desenvolupament nord-americans, però les ONG mundials han rebut una ferida de mort.
Els programes multidonants de la UE només es concedeix si l'ONG que els sol·licita rep altres fonts de finançament
Aquestes institucions -probablement les millors fiscalitzades del món- han de repensar a correcuita el seu model de negoci, si volen evitar el creixement de la inseguretat, dels conflictes, dels desplaçaments, conseqüència de l’ampliació del gap de la societat rica i organitzada amb els més vulnerables. Així ho van palesar els directius de les principals ONG espanyoles al darrer col·loqui de l’AEFr, davant la brusca retallada de l’ajuda humanitària de Trump.
La pregunta ara rau en el disseny de les noves organitzacions i la seva supervivència. Si a la crisi del 2008 ja es va reduir dràsticament el suport públic, hi ha prou recursos privats addicionals? Que els estats redueixin la seva aportació al desenvolupament no vol dir que deixin de recaptar els mateixos impostos: aquests diners es destinaran a altres aspectes. No hem sentit res que Trump tingui intenció de reduir impostos enguany als Estats Units pel fet d’haver tancat USAID.
Els privats i la solidaritat
Els ciutadans estan disposats a donar suport a les campanyes en la mesura en què els seus governs abandonen aquesta iniciativa que va prendre embranzida després de la Segona Guerra Mundial?
Sembla que sí. A mesura que creix la garreperia dels governants, els particulars tornen a demostrar la seva solidaritat. Es va poder comprovar amb la invasió russa d’Ucraïna, a la Dana a València o davant qualsevol terratrèmol. En aquest sentit, l’AEFr confirma el manteniment sostingut de les aportacions privades espanyoles a les ONG, amb una mitjana anyal que ha passat de 144,64 euros a 149 euros entre 2020 i 2022, amb tendència alcista; igualment s’ha ampliat el nombre de col·laboradors.
L’AEFr confirma el manteniment sostingut de les aportacions privades espanyoles a les ONG, amb una mitjana anyal que ha passat de 144,64 euros a 149 euros entre 2020 i 2022
Revisant les dades europees, entre 2020 i 2025 les aportacions privades també han experimentat un creixement significatiu al Regne Unit, Alemanya, França, a Itàlia i el mateix cal dir dels Estats Units, països on els governs han anat retallant sense pietat.
En mig de la foscor internacional, sempre ens quedarà el cas d’Espanya. Contra la tendència general, entre el 2020 i 2025, l’agència de cooperació espanyola, AECID, ha més que duplicat el seu pressupost, passant de 323 milions a 700 milions d’euros, amb l’objectiu d’arribar a 2030 al 07% del PIB.