Julio Bruno és CEO de Time Out Group. Artista asturià de cor, es va dedicar al món de l'empresa per aconseguir la seva pròpia independència econòmica. Format en diferents universitats d'Anglaterra i els Estats Units, Bruno ha treballat a Diageo, Energizer, Regus o Travelport fins arribar a la vicepresidència de TripAdvisor i després, la direcció general de Time Out Group. La seva recepta? Curiositat i aprenentatge. Ha estat inclòs a la llista EMpower 50 Advocates Executives que reconeix aquells líders empresarials que donen suport i defensen els interessos de les minories ètniques en l'entorn laboral. Rep VIA Empresa via Zoom en una connexió entre Londres i Barcelona per parlar de la seva trajectòria, de la visió i el negoci progressista de Time Out, del Brexit i la borsa però sobretot de cultura, oci i periodisme. "Ets tan bo com el teu pròxim partit de futbol, l'últim partit ja ha passat", assegura. Pròxim partit: Time Out.
Com va començar en el món de l'empresa?
Per necessitat, em sentia artista però volia independència econòmica. Vaig fer els meus "pinitos" com a actor i em vaig adonar que no hi guanyaria diners. Vaig fer un màster d'International Business a Londres, vaig estudiar en diferents universitats i Espanya se'm va quedar petita el 1993 després de "l'orgia" dels Jocs Olímpics de Barcelona i l'Exposició Universal de Sevilla. Era molt difícil buscar-te la vida a Espanya amb un atur del 23% i jo tenia gens asturians d'immigrant i precisament això vaig fer: immigrar.
De TripAdvisor a Time Out Group.
He estat en bastants companyies i els últims 15 o 20 anys m'he dedicat al turisme, la tecnologia, els mitjans de comunicació i el comerç electrònic. Quan estava a TripAdvisor vivia a Nova York però 200 nits a l'any dormia en algun hotel d'alguna ciutat del món. El viatge i jo sempre hem anat de la mà. Vaig canviar TripAdvisor per Time Out Group per diferents raons, però sobretot perquè vivia a Nova York i volia tornar a Europa.
El somni europeu.
Vaig començar a buscar un gran projecte en el qual s'ajuntessin totes les meves habilitats. Vaig fer una llista de companyies i sense dir res a ningú, vaig fer que em presentessin als amos de Time Out. Els vaig explicar que volia tornar a Europa i que si els podia ajudar en alguna cosa. Em van respondre que no estaven buscant a ningú però que tenien una empresa anomenada Time Out amb algun problema. Em vaig fer el sorprès però ja tènia preparat l'elevatorpitch de 30 segons.
"Time Out és el negoci de la felicitat que parla de cultura, oci i art, de sortir i fer coses per tot el món"
A partir de llavors va ser tot bastant fàcil, em van oferir la feina i vaig dir que sí. Els vaig explicar com ho havia fet i aquí estic sis anys després. Time Out és el negoci de la felicitat que parla de cultura, oci i art, de sortir i fer coses per tot el món. Era perfecte per a mi i els valors de Time Out que són la diversitat, la inclusió, la globalització, la defensa dels drets humans....
Quedi's amb un aprenentatge que hagi marcat la seva trajectòria.
Tota la meva vida professional i cada dia és un aprenentatge. El moment en què deixes d'aprendre estàs mort. He tingut molta curiositat com a immigrant perquè Gijón, Madrid i Espanya se'm van quedar petites. El món gairebé se'm queda petit, aquesta ambició per viatjar, conèixer i aprendre d'altres cultures i d'una altra gent. Estic escrivint un llibre sobre el viatge. Sobretot, la curiositat i l'aprenentatge.
Què pots aprendre de la gent que t'envolta i treballa per a tu? Busca la teva pròpia empresa i tracta d'aconseguir-la. Un gran aprenentatge ha sigut treure l'empresa a la borsa de Londres que és un club petit i privilegiat. Vam sortir amb pèrdues i vam aixecar 90 milions de lliures (al voltant de 106 milions d'euros) una setmana abans de votar el Brexit el juny del 2016.
Quina va ser l'estratègia per sortir a borsa?
En els últims 15 o 20 anys tots els mitjans de comunicació han patit amb el canvi radical d'Internet. Moltes empreses han desaparegut, s'han fusionat o han canviat de rumb. Time Out tenia la necessitat de canviar, però per sortir a borsa necessites un pla per convèncer als inversors del perquè i de com es gastaran aquests diners o dels beneficis que implica. Tant Oakley Capital que són els amos de l'empresa com la junta directiva van aprovar els números i un pla a cinc anys. A finals del 2019, l'empresa ja donava beneficis i llavors va arribar el coronavirus.
"Vam treure a borsa una empresa amb pèrdues i vam aixecar 90 milions de lliures una setmana abans del Brexit"
Seguim cotitzant i pujant de nou després de la baixada pel covid. Els inversors creuen en Time Out i Time Out Markets, és complicat estar en borsa i defensar tot el que fas o deixes de fer i hi ha una gran pressió pública. Algunes empreses espanyoles m'han demanat consell sobre si sortir o no a borsa i sempre els pregunto per què hi volen sortir i si no em donen cap resposta ràpida, llavors els recomano que no ho facin. Costa molts diners, personal, assessors... Necessites un pla per saber què faràs amb els diners: ampliació, internacionalització, producte...
Quin impacte ha tingut la pandèmia?
Vam haver de tancar tots els mercats i just acabàvem d'obrir a Chicago, Nova York, Mont-real, Boston o Miami. Teníem la reunió setmanal amb Eduard Voltas i em va dir que Barcelona es confinaria. Em va preguntar què podíem fer amb la revista si no es podia treure al carrer i li vaig dir que si no podíem ser Time Out, seríem Time In. Del millor que es pot fer en una ciutat al millor que es pot fer a casa. Li vaig demanar al dissenyador de Barcelona un canvi de logo i després ho vam implementar des de Londres.
A partir d'aquí calia escriure milers d'articles sobre coses que es poden fer a casa. Des d'Austràlia fins a Mèxic i ens vam adonar de què havíem de pivotar l'empresa. Així és com vam guanyar diferents premis internacionals. Vam haver de fer també sacrificis de personal com ERTEs, però això va ajudar a donar un late motive, resistir i recordar l'aprenentatge i el canvi que dèiem abans. Sense innovació no vas enlloc. Durant el confinament vam haver de fer dues ampliacions de capital i ara estem reobrint els mercats. Som animals socials encara que sigui amb mascareta i tota la resta.
El periodisme, la cultura i l'oci són un bon negoci?
L'oci és un negoci quan és bon oci. Per exemple, els marges en restauració són petits però si treballes moltes hores pot ser un negoci rendible. Després cal renovar-se perquè pots ser famós avui però què hi ha de demà? Ets tan bo com el teu següent partit de futbol, l'últim partit ja ha passat.
L'oci té aquesta part d'aprenentatge i novetat contínua. Si a més pots aprendre i divertir-te encara millor perquè de fet, les relacions socials són diversió. L'oci sempre serà part de la nostra vida, no tot pot ser Matrix. El món no està fet per a una vida en dues dimensions, arriba un moment en què la vida ha de continuar i la naturalesa sempre acaba trobant el camí.
Com s'ha de finançar el periodisme?
The New York Times, The Economist o Financial Times, entre d'altres, ho han fet molt bé amb el mur de pagament perquè tenen una marca global i periodisme de qualitat i recerca. El nostre periodisme és gratis i es basa en publicitat i ecommerce perquè també venem tiquets a la pàgina web. Hi ha hagut una consolidació en moltes empreses, nosaltres només tenim la marca Time Out que hem diversificat amb Time Out Market.
"Si amb la pandèmia no podíem ser Time Out, havíem de ser Time In. Del millor que es pot fer en una ciutat al millor que es pot fer a casa"
Diversificar mercats.
Som una marca d'acció, la gent pregunta què pot fer aquesta nit o on pot comprar això i d'aquí es poden treure diners amb la reserva. La idea de Time Out Market existia des del 2014 però calia fer-la a nivell mundial. Els mercats de Time Out estan triats pels editors i també vam crear esdeveniments culturals de tota mena. Calia anar cap al phygital (físic i digital) que és el model actual de Time Out. No només parlant de la ciutat sinó també com ser part de l'oci. No descartem el model de pagament, però els mercats són ja negocis molt importants. Per exemple, el mercat de Lisboa té 12.000 metres quadrats, 40 parades i 15.000 persones al dia. El 2019 vam tenir més de 4 milions de visitants a Portugal i la seva població és de 10 milions d'habitants.
Quin paper han de tenir els mitjans de comunicació i les guies com Time Out en ple segle XXI?
Les guies com a tal van desaparèixer intel·lectualment quan comença a existir Google. Si vols informació al moment, Google te la dóna però això és molt diferent a donar inspiració, autoritat o creativitat. L'autoritat te la donen els periodistes i els crítics. Tothom opina i aquesta és l'anomenada saviesa de les masses, d'això recollim una part però després hi ha la part professional que genera el contingut. El periodista va als llocs, prova, fa i escriu. És una opinió contrastada que intenta ser objectiva i la idea és donar valor afegit al consumidor de la informació. Time Out és jovial i no ens mosseguem la llengua.
"Google et dóna informació al moment però això és molt diferent a donar inspiració, autoritat o creativitat. L'autoritat te la donen periodistes i crítics"
Una llengua i un llenguatge que cada dia són més digital.
Sóc un transformador digital, quan vaig arribar a Time Out hi havia una revista i ara hi ha alguna cosa més. Cal donar a la gent el contingut on i quan el vulgui llegir. Cal digitalitzar el procés, però sobretot allò que vens. Personalment, fa més de 20 anys que no vaig a un banc o faig la compra, tot per Internet i m'ho envien a casa. El coronavirus ha accelerat la digitalització 20 anys, hi havia tendències que ja estan aquí. Moltes coses que pensàvem que no es digitalitzarien ja s'han digitalitzat.
El paper té futur?
El paper serà un complement i també un luxe. A cada carrera competeixes amb un cavall diferent, que diem a Anglaterra. El concepte de portada ha canviat molt i la revista segueix sent un prèmium que agrada a la gent i als anunciants. També es deia que Kindle acabaria amb els llibres però després Amazon ha obert botigues físiques on es poden comprar llibres i també Kindle. La ràdio no ha desaparegut pel podcast o la televisió, la televisió no ha desaparegut amb Internet o l'streaming i el bitcoin no acabarà amb els diners. Ens és igual la plataforma, ens importa el contingut.
Què suposa Time Out per a una ciutat com Barcelona i la seva cultura?
Barcelona va molt bé perquè és una ciutat preciosa i de fet, té el segon millor carrer del món. Descobrint això a una audiència de 63 milions a tot el món contribuim a mantenir Barcelona en el mapa de ciutats interessants i donem un servei a l'ecosistema local d'oci i cultura. Un mapa et dirà que aquí hi ha un teatre, però no quina és la seva història, com és l'obra o els seus actors. Som un multiplicador del consum de l'oci i de la cultura de qualitat.
"Time Out multiplica l'oci i la cultura de qualitat de Barcelona. I ho fem en català"
Més qualitat que quantitat?
Recomanem el millor amb el nostre criteri format per periodistes, crítics i professionals del sector. Ho fem en català. Time Out Barcelona porta més de 10 anys en català i som la primera multinacional que treu una revista exclusivament en català. A la pàgina web també està en castellà per a qui ho necessiti i en anglès per als turistes. Això ens omple d'orgull i tothom ens coneix: Time Out és part de l'oci i la cultura de Barcelona. El 2020 podíem parlar poc d'oci i tot i això, va créixer el tràfic parlant del que pots fer al sofà de casa teva.
La filosofia Glocal.
Time Out és una empresa mundial però hiper-local que et descobreix la ciutat, els barris, els teatres o fins i tot, un grup de música que acaba d'engegar. Aquí està l'autoritat i la credibilitat de donar visibilitat a gent bona que creu en allò que està fent. Ara estem amb el Love local i també hem estat espònsors mundials pel Pride. Volem ser part de la fàbrica i la tela de la ciutat.
Vivim en una societat justa i equitativa?
Lògicament no. Vivim en una ciutat més justa i equitativa que fa 50, 100 o mil anys però segueix sent molt injusta. L"I can't breathe" de George Floyd en un carrer d'Amèrica passa massa sovint. Racisme, abusos contra la comunitat LGTB+ que és un crim que implica presó o pena de mort en molts països, discriminacions per religió o color de pell… Desgraciadament, hi ha molta desigualtat al món. Diferents generacions ho estan intentant canviar i viure en una societat més igualitària però quan veus el moviment Black Lives Matter te n'adones que encara ens queda molt per fer.
"Time Out no té una política editorial d'esquerres o de dretes, simplement és progressista i no ens fiquem en política però sí en la defensa dels drets humans"
Time Out és una petita contribució a nivell mundial per a tots aquests drets. Al començament ja hi havia una secció gai quan la gent encara tenia por perquè ser-ho era il·legal. El fundador Tony Elliott va voler l'any 1968 que Time Out defensés aquests valors i estigués al capdavant de tots aquests moviments. Time Out no té una política editorial d'esquerres o de dretes, simplement és progressista i no ens fiquem en política però sí en la defensa dels drets humans. Activisme pels drets i per la informació. Amb el Black Lives Matter volíem ajudar a explicar i aprendre de tot el que estava passant. No estem en un món igual i amb covid hi ha hagut una gran bretxa entre super-rics i els altres, entre els coll blau i els coll blanc que han pogut teletreballar. No tots som iguals però hi ha d'haver igualtat de drets i de deures.
I la igualtat d'oportunitats!
Per descomptat. És molt difícil perquè depèn molt d'on has nascut, tant geogràficament com socialment. I això determinarà molt les teves oportunitats a la vida.
Què pot aprendre el mercat laboral espanyol del mercat laboral britànic i nord-americà?
El món anglosaxó entén la feina de forma dinàmica. L'atur d'Anglaterra o els Estats Units no es pot comparar amb el d'Espanya on l'atur és estructural i de doble dígit. Als països anglosaxons hi ha molta més ajuda a l'emprenedoria i l'actitud de voler ser empresari. A Espanya, això està creixent i jo inverteixo en diferents empreses, algunes de les quals ja són unicorns. Ara bé, el sistema emprenedor no està encara tan instal·lat com als Estats Units i Anglaterra.
A Espanya hi ha una gran por al contracte indefinit, el mercat laboral al Regne Unit i als Estats Units està molt més liberalitzat, hi ha molta més mobilitat d'empresa a empresa i de país a país.
I viceversa?
Miguel d'Unamuno deia que calia espanyolitzar Europa i no europeïtzar Espanya. Efectivament, a Espanya hi ha una gran qualitat de vida i s'humanitza molt més el dia a dia, no em fico en política perquè això és ja una altra cosa. Espanya pot donar molt al món i sempre he lluït la marca a tot arreu on he anat.
"El Brexit ha estat una manipulació política important a nivell europeu"
Com ha viscut el Brexit?
La veritat és que no hi ha hagut un impacte directe del Brexit per a Time Out. No es pot anar a Londres com abans per estudiar o aprendre anglès i als restaurants costa trobar personal, igual que als hospitals. A nivell laboral ha estat un desastre i a nivell personal, m'ha donat molta pena. El Brexit ha estat una manipulació política important a nivell europeu.
Per què?
Aquest nacionalisme mal entès i això que la immigració ens treu la feina. Igual que amb Trump. Tots som immigrants! És la humanitat. El Brexit empetiteix el país i el Regne Unit. Ser independent no vol dir ser millor que l'altre i d'aquí a uns anys hi haurà un moviment per tornar a Europa però llavors potser ja no serà el Regne Unit sinó el Regne Desunit.